S'HAN OBTINGUT 125 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • afartapobles [1]
    • afarta-pobles (1890)
    • afartapobles
      afarta-pobles
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
  • bones llavors [2]
    • bonas llavors (1890)
    • bones llavors
      bonas llavors
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 37
      Varietats negras y sos carácters [...]: Bonas llavors.- Bastant resistent á las enfermetats criptogámicas, puig sa fulla es forta y encara que l'invasió comensi més prompte, no produheix grans efectes. Se la pot podar un poch llarch y lleva molt en aquest cas; no dona gayre forsa alcohólica, peró es de bon gust son ví. Sarments: poch numerosos, peró molt gruixuts, ab naturalitat en relació al tamany del tronch del cep, rectes, meritallos llarchs, nusos poch aparents, pochs raveixinchs, llisos, color roig fort; fullas, mitjanas y grans y de consistencia dura, peró uniformes, color vert fort en la part superior, blanquinosas y borra consistent y poch abundant en la inferior, lobadas per senos en figura de cor que la divideixen en cinch lóbuls, seno peciolar també ab figura de cor y cavalcament. Rahím: rodó y apretat y grá molt gros y rodó.
    • bonas-llavors (1890)
    • bones llavors
      bonas-llavors
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
  • botellal [1]
    • botayal (1890)
    • botellal
      botayal
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
  • caranyana [1]
    • caranyana (1890)
    • caranyana
      caranyana
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 66-67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
  • carinyena [4]
    • carinyena (1890)
    • carinyena
      carinyena
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • carinyena (1890)
    • carinyena
      carinyena
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 66-67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • carinyena (1890)
    • carinyena
      carinyena
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 36-37
      Varietats negras y sos carácters [...]: Carinyena.- Cultivada en los plans dona en alguns punts moltíssim y bó, haventse en certas localitats deixat de cultivar en gran escala, per ésser molt atacada del oidium y de las boyras. Sarments: robustos, aixecats, llisos, durs al mateix temps que trencadíssos, meritallos llarchs y rojos, pochs raveixinchs y més banyolins ramosos; fullas, grans, senos fondos y en forma de cor que las divideixen en cinch lóbuls, dentadas, algun borrissol en la cara de sobre, peró més en la de sota poch consistent, color vert-groguench, poch carnosas. Rahím: gros, cilíndrich-cónich, compost, apretat. Fruyt: mitjá, quasi igual, quasi rodó, negre, dols.
    • carinyena (1890)
    • carinyena
      carinyena
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
  • castellà [2]
    • castellá (1890)
    • castellà
      castellá
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • castellá (1890)
    • castellà
      castellá
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 35
      Varietats blancas y sos carácters [...]: Castellá.- Se cultiva en tots los terrenos. Serveix pera emparrats, dona molt fruyt, serveix pera taula y tapat ab paperinas se conserva per molt temps. Rahím: gros, cónich, compost, poch apretat. Fruyt: bastant gros, desigual, oval, blanch, poch dols, pell consistent.
  • garnatxa [4]
    • garnatxa (1890)
    • garnatxa
      garnatxa
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • garnatxa (1890)
    • garnatxa
      garnatxa
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • garnatxa (1890)
    • garnatxa
      garnatxa
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • garnatxa (1890)
    • garnatxa
      garnatxa
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
  • garnatxa negra [5]
    • garnatxa (negra) (1890)
    • garnatxa negra
      garnatxa (negra)
      Bages
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 86
      Las varietats que 's cultivan son: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Picapoll.
    • garnatxa (negra) (1890)
    • garnatxa negra
      garnatxa (negra)
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 36
      Varietats negras y sos carácters [...]: Garnatxa.- No es exacta á la de Saragossa ni á la de Rota, es molt treballosa sa aclimatació, cauhen molts grans després de la floració, acostuma á cultivarse en las montanyas, dona molt fruyt en la major part de localitats ahont se cultiva, y produheix molt bon ví. Sarments: bastant estirats, sinuosos, poquet borrissol, ostriats ab tintas moradas, meritallos curts, raveixinchs y panyolins abundants; fullas, desiguals, unas quasi senceras, altras lobadas, ab senos rodoneijats, pecíol ab figura de cor, color vert natural en las dos caras, poch agudas, sense borrissol, dos séries de dents, pecíol normal al sarment y á la fulla. Rahím: mitjá, cilíndrich-cónich, compost, bastant apretat. Fruyt: mitjá, quasi igual, oblongo, negre, dols aromátich.
    • garnatxa (negra) (1890)
    • garnatxa negra
      garnatxa (negra)
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • garnatxa (negra) (1890)
    • garnatxa negra
      garnatxa (negra)
      Anoia
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Xarel-lo y Trobat.
    • garnatxa (negra) (1890)
    • garnatxa negra
      garnatxa (negra)
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
  • granatxa [1]
    • granatxa (1890)
    • granatxa
      granatxa
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
  • jaén [1]
    • jaen (1890)
    • jaén
      jaen
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      [...]rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo[...]
  • joanenc [4]
    • joanenchs (1890)
    • joanenc
      joanenchs
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 34
      Joanenchs.- Madura aviat, d'aquí que se l'hi dongui'l nom de Joanench ó rahim de S. Joan per venir en aquella época, en la major part dels punts ahont se cultiva, que es en tota classe de terrenos y ab alguna abundancia; serveix pera taula, y dona bona quantitat de fruyt. Sarments: ajeguts, llarchs ab llistas roig-foscas, entrenusos curts y sinuosos; banyolins poch ramuts; fullas lobadas ab senos ó divisions en forma de cor que la parteixen en cinch lóbuls, ben definits; dents encorvadas ab direcció á la punta, seno peciolar en figura de cor; color vert fort, peduncle més llarch que'ls meritallos. Rahím: mitjá, cilíndrich-cónich, senzill y fluix. Fruyt: petit, desigual, daurat y molt dols.
    • joanenchs (1890)
    • joanenc
      joanenchs
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • joanenchs (1890)
    • joanenc
      joanenchs
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • joanenchs (1890)
    • joanenc
      joanenchs
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
  • macabeu [6]
    • macabeu (1890)
    • macabeu
      macabeu
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 34-35
      Varietats blancas y sos carácters [...]: Macabeu.- Se cultiva ab alguna abundancia en los terrenos montanyosos y lleva bastant. Sarments: aixecats, borrosos, ab entrenusos llarchs, sens raveixinchs; fullas, mitjanas ab senos aguts que la divideixen en cinch lóbuls, peludas en las dos caras y de color vert groch més clar en la inferior. Rahím: gros, cilíndrich, abultat per la basa, compost y mol apretat. Fruyt: petit, molt desigual, quasi rodó, bastant dols y d'un blanch daurat. Sa maduració es primarenca.
    • macabeu (1890)
    • macabeu
      macabeu
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • macabeu (1890)
    • macabeu
      macabeu
      Osona
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: [...] En Vich: Negras: Moscatell y Picapoll ; Blancas: Macabeu y Picapoll.
    • macabeu (1890)
    • macabeu
      macabeu
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • macabeu (1890)
    • macabeu
      macabeu
      Berguedà
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: En Berga: Negras: Sumoll, Tarrassench y Monastrell ; Blancas: Macabeu.
    • macabeu (1890)
    • macabeu
      macabeu
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
  • malvasia [4]
    • malvasía (1890)
    • malvasia
      malvasía
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 34
      Malvasía.- Se cultiva generalment en la Costa de Llevant, en los terrenos montanyosos serveix pera ví, dona bastant fruyt y bó, y té molt determinada especialitat en Sitges, punt d'introducció de dita planta. Sarments: borrosos ab entrenusos curts y raveixinchs arribant á fer forqueta; fullas, mitjanas ab senos estrets, un xich arrodonits, cinch lóbuls ben determinats, llisas y verdas tacadas de groch en la cara de sobre, més claras y peludas en la de sota. Rahím: mitjá, irregular, llargarut, compost, fluix. Fruyt: petit, bastant desigual, quasi rodó, blanch daurat, dols sabrós. Vejis lo qu'e diu ab més abundancia de detalls al parlar d'aquesta varietat en lo capítol referent á la comarca de Vilanova.
    • malvasía (1890)
    • malvasia
      malvasía
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • malvasía (1890)
    • malvasia
      malvasía
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • malvasía (1890)
    • malvasia
      malvasía
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
  • mancès [1]
    • mancesa (1890)
    • mancès
      mancesa
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
  • martorella [2]
    • martoreya (1890)
    • martorella
      martoreya
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 36
      Varietats blancas y sos carácters [...]: Martoreya.- Se cultivan en la montanya y produheix bastant fruyt, peró no de molt bona qualitat. Hi há un' altra mena rosada. Rahím: mitjá, cónich-cilíndrich, senzill y poch apretat. Fruyt: petit, desigual, blanch, quasi rodó y poch dols.
    • martoreya (1890)
    • martorella
      martoreya
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
  • martorella de color [1]
    • martorella de color (1890)
    • martorella de color
      martorella de color
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
  • matarona [1]
    • matarona (1890)
    • matarona
      matarona
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
  • mataró [1]
    • mataró (1890)
    • mataró
      mataró
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 38
      Varietats negras y sos carácters [...]: Matarona.- Ab lo nom de 'Matarona' y 'Mataró' presos com sinónims, se confonen duas varietats distintas, per quant la 'Matarona' qual procedencia llegítima sembla ésser de Mataró, es un rahím dols de grá un poch més gros, y digne d'ésser calificat com bon rahím; mitjá, cónich, senzill, poch apretat. Fruyt: mitjá, desigual, oval, negre, dols. En cambi la varietat anomenada 'Mataró' té lo grá un poch més petit, més arrodonit y més apretat, rahím irregular, y 'l fruyt no molt bó ni dols. La verietat 'Mataró' se cultiva en la part de Tarragona, pera donar color als vins y ab aqueix mateix nom se cultiva ab abundancia y es apreciada com molt bona pera ví en lo Mitj día de Fransa. L'altra varietat anomenada 'Matarona', escampada en la Costa de Llevant també en abundancia, desde molt temps, per los terrenys montanyosos, produheix molt fruyt y dona molt bon ví.
  • monastrell [6]
    • monastrell (1890)
    • monastrell
      monastrell
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • monastrell (1890)
    • monastrell
      monastrell
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • monastrell (1890)
    • monastrell
      monastrell
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 37
      Varietats negras y sos carácters [...]: Monastrell.- Cultivat en los plans dona molt fruyt, bon vi y abunda en algunas localitas. Sarments: horizontals, borrosos, ab sinuositats, morats, meritallos llarchs, poch abultats los nusos; fullas, lobadas, senos estrets, rodoneijats, un xich més ample 'l peciolar, tres lóbuls ben visibles y dos poch pronunciats, dos séries de dents punxagudas y molt llargas las del centre del lóbul, color vert-groguench, nervis surtints, rugosas en la part superior y borrissol adherent en la inferior. Rahím: gros, cilíndrich-cónich, compost, bastant apretat. Fruyt: gros, quasi igual, quasi rodó, negre, dols.
    • monastrell (1890)
    • monastrell
      monastrell
      Anoia
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Xarel-lo y Trobat.
    • monastrell (1890)
    • monastrell
      monastrell
      Berguedà
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: En Berga: Negras: Sumoll, Tarrassench y Monastrell ; Blancas: Macabeu.
    • monastrell (1890)
    • monastrell
      monastrell
      Bages
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 86
      Las varietats que 's cultivan son: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Picapoll.
  • moscatell [6]
    • moscatell (1890)
    • moscatell
      moscatell
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • moscatell (1890)
    • moscatell
      moscatell
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • moscatell (1890)
    • moscatell
      moscatell
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • moscatell (1890)
    • moscatell
      moscatell
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • moscatell (1890)
    • moscatell
      moscatell
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • moscatell (1890)
    • moscatell
      moscatell
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
  • moscatell blanc [1]
    • moscatell blanc (1890)
    • moscatell blanc
      moscatell blanc
      Sitges
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      [...] En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía. [...]
  • moscatell de grá daurat [1]
    • moscatell de grá daurat (1890)
    • moscatell de grá daurat
      moscatell de grá daurat
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
  • moscatell negre [5]
    • moscatell [negre] (1890)
    • moscatell negre
      moscatell [negre]
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • moscatell [negre] (1890)
    • moscatell negre
      moscatell [negre]
      Osona
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: [...] En Vich: Negras: Moscatell y Picapoll ; Blancas: Macabeu y Picapoll.
    • moscatell negre (1890)
    • moscatell negre
      moscatell negre
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • moscatell negre (1890)
    • moscatell negre
      moscatell negre
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • moscatell negre (1890)
    • moscatell negre
      moscatell negre
      Sitges
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      [...] En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía. [...]
  • moscatell romà [1]
    • moscatell romà (1890)
    • moscatell romà
      moscatell romà
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
  • multonac [3]
    • moltonach (1890)
    • multonac
      moltonach
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 35
      Moltonach ó Parellada.- Es tardana á l'invasió de la criptógama, acostumantse salvar lo rahím perque aquest es ja fet quant l'invasió, madura tart, lleva molt y 'l ví no es de superior qualitat. Sarments: extesos, sinuosos, de borró petit, estriats ab llistas rojas y alguns reveixinchs y banyolins poch ramosos; fullas, entrelobadas, de tamany regular y senceras, ab senos en figura de cor poch fondos, que la divideixen en tres lóbuls, dents corvas y pocas, dirigidas al ápice, superficie rugosa, color vert-clá, ab borrissol poch abundant en la cara de sota que 's despren per rossaduras, seno peciolar agut ab cavalcament. Rahím: apinyadet y llarch. Fruyt: de grá grós y rodó, blanch-rojench.
    • moltonach (1890)
    • multonac
      moltonach
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • moltónach (1890)
    • multonac
      moltónach
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
  • pansa [3]
    • pansa (1890)
    • pansa
      pansa
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • pansa (1890)
    • pansa
      pansa
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • pansa (1890)
    • pansa
      pansa
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
  • pansa valenciana [2]
    • pansa valenciana (1890)
    • pansa valenciana
      pansa valenciana
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • pansa valenciana (1890)
    • pansa valenciana
      pansa valenciana
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
  • panser [1]
    • pansé (1890)
    • panser
      pansé
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
  • parellada [2]
    • parellada (1890)
    • parellada
      parellada
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • parellada (1890)
    • parellada
      parellada
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 35
      Moltonach ó Parellada.- Es tardana á l'invasió de la criptógama, acostumantse salvar lo rahím perque aquest es ja fet quant l'invasió, madura tart, lleva molt y 'l ví no es de superior qualitat. Sarments: extesos, sinuosos, de borró petit, estriats ab llistas rojas y alguns reveixinchs y banyolins poch ramosos; fullas, entrelobadas, de tamany regular y senceras, ab senos en figura de cor poch fondos, que la divideixen en tres lóbuls, dents corvas y pocas, dirigidas al ápice, superficie rugosa, color vert-clá, ab borrissol poch abundant en la cara de sota que 's despren per rossaduras, seno peciolar agut ab cavalcament. Rahím: apinyadet y llarch. Fruyt: de grá grós y rodó, blanch-rojench.
  • picapoll [3]
    • picapoll (1890)
    • picapoll
      picapoll
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • picapoll (1890)
    • picapoll
      picapoll
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • picapoll (1890)
    • picapoll
      picapoll
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
  • picapoll [blanc] [6]
    • picapoll [blanc] (1890)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Osona
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: [...] En Vich: Negras: Moscatell y Picapoll ; Blancas: Macabeu y Picapoll.
    • picapoll [blanc] (1890)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • picapoll [blanc] (1890)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Bages
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 86
      Las varietats que 's cultivan son: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Picapoll.
    • picapoll [blanc] (1890)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • picapoll [blanc] (1890)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • picapoll [blanc] (1890)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
  • picapoll [negre] [4]
    • picapoll [negre] (1890)
    • picapoll [negre]
      picapoll [negre]
      Osona
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: [...] En Vich: Negras: Moscatell y Picapoll ; Blancas: Macabeu y Picapoll.
    • picapoll [negre] (1890)
    • picapoll [negre]
      picapoll [negre]
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • picapoll [negre] (1890)
    • picapoll [negre]
      picapoll [negre]
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • picapoll [negre] (1890)
    • picapoll [negre]
      picapoll [negre]
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
  • roig [1]
    • roig (1890)
    • roig
      roig
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: [...] - Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. [...]
  • roig de la costa [1]
    • roig de la costa (1890)
    • roig de la costa
      roig de la costa
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 37
      Roig de S. Pere.- Ab aquest nom se cultiva una varietat que reuneix la circunstancia del "Roig de la Costa" sens més diferencia que tenir lo color un poch més clar cendrós y á la que altres donan lo nom de Matarona de color.
  • roig de sant Pere [2]
    • roig de S. Pere (1890)
    • roig de sant Pere
      roig de S. Pere
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: [...] Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. [...]
    • roig de S. Pere (1890)
    • roig de sant Pere
      roig de S. Pere
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 37
      Varietats negras y sos carácters [...]: Roig de S. Pere.- Ab aquest nom se cultiva una varietat que reuneix la circunstancia del "Roig de la Costa" sens més diferencia que tenir lo color un poch més clar cendrós y á la que altres donan lo nom de Matarona de color.
  • selvatà [1]
    • salvatá (1890)
    • selvatà
      salvatá
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
  • sumoll [12]
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 66
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Bages
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que 's cultivan son: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Picapoll.
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Berguedà
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: En Berga: Negras: Sumoll, Tarrassench y Monastrell ; Blancas: Macabeu.
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 36
      Sumoll ó ximoy. - Se cultiva pera ví en tots los terrenos, peró's dona mellor en los montanyosos, abunda bastant y lleva molt y bó. Sarments llarchs, horizontals, prims, llisos, estriats ab ratllas rojencas, nusos pronunciats, banyolins ramosos; fullas, quasi senceras, divididas en cinch lóbuls triangulars, dents marcadas, no molt agudas, color vert obscur, més clar en la part inferior, seno peciolar en forma de cor, ab borrissol poch consistent. Rahím: regular, cilíndrich-cónich, un poch apretat, compost. Fruyt: mitjá, desigual aovat, negre, dols ab asperesa.
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Anoia
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Xarel-lo y Trobat.
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • sumoll (1890)
    • sumoll
      sumoll
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
  • terrassenc [5]
    • tarrassench (1890)
    • terrassenc
      tarrassench
      Bages
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 86
      Las varietats que 's cultivan son: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Picapoll.
    • tarrassench (1890)
    • terrassenc
      tarrassench
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • tarrassench (1890)
    • terrassenc
      tarrassench
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • tarrassench (1890)
    • terrassenc
      tarrassench
      Berguedà
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: En Berga: Negras: Sumoll, Tarrassench y Monastrell ; Blancas: Macabeu.
    • terrassench (1890)
    • terrassenc
      terrassench
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 36
      Varietats negras y sos carácters [...]: Terrassench.- Sarments llisos, meritallos curts, nusos surtints ab molts raveixinchs, curts y pochs banyolins, fusta forta; fulla, mitjana, lobada quasi sencera, senos aguts poch fondos, dividintla en tres lóbuls poch aparents, color vert clar en la part superior, molt groch en la inferior, sens borrissol en cap de las dos caras y ab alguns pels en los nervis.
  • tintilla d'Aragó [2]
    • tintilla d'Aragó (1890)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla d'Aragó
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • tintilla d'Aragó (1890)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla d'Aragó
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
  • torbat [2]
    • turbat (1890)
    • torbat
      turbat
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 34
      Varietats blancas y sos carácters [...]: Turbat.- Se cultiva en la part montanyosa y dona bastant en terrenos aspres. Sembla que son verdader nom deuria ésser 'trobat'. Planta de pis arenisch ó granítich, contribuheix ab la malvasía en la producció dels vins blanchs, malvasías de Sitges y Vilanova; contribuheix també pera la fabricació de moscatells. Sarments; llarchs, estriats, rojenchs, groixuts, entrenusos mitjans, ab raveixinchs y banyolins ramosos; fullas, desiguals en grandaria y forma, ab senos agus poch definits, que forman tres lóbuls, vora dentada, llisa en la part superior ab borrissol poch consistent en la inferior, cúa llarga y roja, seno peciolar en forma de cor. Rahím: mitjá, cónich, compost, fluix y desigual. Fruyt: mitjà, blanch verdós, llargarut y un poch dols.
    • turbat (1890)
    • torbat
      turbat
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
  • trobat [5]
    • trobat (1890)
    • trobat
      trobat
      Anoia
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Xarel-lo y Trobat.
    • trobat (1890)
    • trobat
      trobat
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • trobat (1890)
    • trobat
      trobat
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • trobat (1890)
    • trobat
      trobat
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • trobat (1890)
    • trobat
      trobat
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
  • xarel·lo [8]
    • xarel-lo (1890)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • xarel-lo (1890)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • xarel-lo (1890)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • xarel-lo (1890)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • xarel-lo (1890)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Anoia
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Xarel-lo y Trobat.
    • xarel-lo (1890)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • xarel-lo (1890)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • xarel-lo (1890)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."

S'HAN OBTINGUT 125 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 125 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • 1890 [125]
    • afarta-pobles (Maresme)
    • afartapobles
      afarta-pobles
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • bonas llavors (Barcelona (Província))
    • bones llavors
      bonas llavors
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 37
      Varietats negras y sos carácters [...]: Bonas llavors.- Bastant resistent á las enfermetats criptogámicas, puig sa fulla es forta y encara que l'invasió comensi més prompte, no produheix grans efectes. Se la pot podar un poch llarch y lleva molt en aquest cas; no dona gayre forsa alcohólica, peró es de bon gust son ví. Sarments: poch numerosos, peró molt gruixuts, ab naturalitat en relació al tamany del tronch del cep, rectes, meritallos llarchs, nusos poch aparents, pochs raveixinchs, llisos, color roig fort; fullas, mitjanas y grans y de consistencia dura, peró uniformes, color vert fort en la part superior, blanquinosas y borra consistent y poch abundant en la inferior, lobadas per senos en figura de cor que la divideixen en cinch lóbuls, seno peciolar també ab figura de cor y cavalcament. Rahím: rodó y apretat y grá molt gros y rodó.
    • bonas-llavors (Baix Llobregat)
    • bones llavors
      bonas-llavors
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • botayal (Maresme)
    • botellal
      botayal
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • caranyana (Maresme)
    • caranyana
      caranyana
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 66-67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • carinyena (Alt Penedès)
    • carinyena
      carinyena
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • carinyena (Barcelona (Província))
    • carinyena
      carinyena
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 36-37
      Varietats negras y sos carácters [...]: Carinyena.- Cultivada en los plans dona en alguns punts moltíssim y bó, haventse en certas localitats deixat de cultivar en gran escala, per ésser molt atacada del oidium y de las boyras. Sarments: robustos, aixecats, llisos, durs al mateix temps que trencadíssos, meritallos llarchs y rojos, pochs raveixinchs y més banyolins ramosos; fullas, grans, senos fondos y en forma de cor que las divideixen en cinch lóbuls, dentadas, algun borrissol en la cara de sobre, peró més en la de sota poch consistent, color vert-groguench, poch carnosas. Rahím: gros, cilíndrich-cónich, compost, apretat. Fruyt: mitjá, quasi igual, quasi rodó, negre, dols.
    • carinyena (Garraf)
    • carinyena
      carinyena
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • carinyena (Maresme)
    • carinyena
      carinyena
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 66-67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • castellá (Barcelona (Província))
    • castellà
      castellá
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 35
      Varietats blancas y sos carácters [...]: Castellá.- Se cultiva en tots los terrenos. Serveix pera emparrats, dona molt fruyt, serveix pera taula y tapat ab paperinas se conserva per molt temps. Rahím: gros, cónich, compost, poch apretat. Fruyt: bastant gros, desigual, oval, blanch, poch dols, pell consistent.
    • castellá (Maresme)
    • castellà
      castellá
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • garnatxa (Alt Penedès)
    • garnatxa
      garnatxa
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • garnatxa (Baix Llobregat)
    • garnatxa
      garnatxa
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • garnatxa (Maresme)
    • garnatxa
      garnatxa
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • garnatxa (negra) (Anoia)
    • garnatxa negra
      garnatxa (negra)
      Anoia
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Xarel-lo y Trobat.
    • garnatxa (negra) (Bages)
    • garnatxa negra
      garnatxa (negra)
      Bages
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 86
      Las varietats que 's cultivan son: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Picapoll.
    • garnatxa (negra) (Barcelona (Província))
    • garnatxa negra
      garnatxa (negra)
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 36
      Varietats negras y sos carácters [...]: Garnatxa.- No es exacta á la de Saragossa ni á la de Rota, es molt treballosa sa aclimatació, cauhen molts grans després de la floració, acostuma á cultivarse en las montanyas, dona molt fruyt en la major part de localitats ahont se cultiva, y produheix molt bon ví. Sarments: bastant estirats, sinuosos, poquet borrissol, ostriats ab tintas moradas, meritallos curts, raveixinchs y panyolins abundants; fullas, desiguals, unas quasi senceras, altras lobadas, ab senos rodoneijats, pecíol ab figura de cor, color vert natural en las dos caras, poch agudas, sense borrissol, dos séries de dents, pecíol normal al sarment y á la fulla. Rahím: mitjá, cilíndrich-cónich, compost, bastant apretat. Fruyt: mitjá, quasi igual, oblongo, negre, dols aromátich.
    • garnatxa (negra) (Barcelonès)
    • garnatxa negra
      garnatxa (negra)
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • garnatxa (negra) (Garraf)
    • garnatxa negra
      garnatxa (negra)
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • garnatxa (Terrassa)
    • garnatxa
      garnatxa
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • granatxa (Maresme)
    • granatxa
      granatxa
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • jaen (Garraf)
    • jaén
      jaen
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      [...]rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo[...]
    • joanenchs (Baix Llobregat)
    • joanenc
      joanenchs
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • joanenchs (Barcelona (Província))
    • joanenc
      joanenchs
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 34
      Joanenchs.- Madura aviat, d'aquí que se l'hi dongui'l nom de Joanench ó rahim de S. Joan per venir en aquella época, en la major part dels punts ahont se cultiva, que es en tota classe de terrenos y ab alguna abundancia; serveix pera taula, y dona bona quantitat de fruyt. Sarments: ajeguts, llarchs ab llistas roig-foscas, entrenusos curts y sinuosos; banyolins poch ramuts; fullas lobadas ab senos ó divisions en forma de cor que la parteixen en cinch lóbuls, ben definits; dents encorvadas ab direcció á la punta, seno peciolar en figura de cor; color vert fort, peduncle més llarch que'ls meritallos. Rahím: mitjá, cilíndrich-cónich, senzill y fluix. Fruyt: petit, desigual, daurat y molt dols.
    • joanenchs (Barcelonès)
    • joanenc
      joanenchs
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • joanenchs (Maresme)
    • joanenc
      joanenchs
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • macabeu (Baix Llobregat)
    • macabeu
      macabeu
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • macabeu (Barcelona (Província))
    • macabeu
      macabeu
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 34-35
      Varietats blancas y sos carácters [...]: Macabeu.- Se cultiva ab alguna abundancia en los terrenos montanyosos y lleva bastant. Sarments: aixecats, borrosos, ab entrenusos llarchs, sens raveixinchs; fullas, mitjanas ab senos aguts que la divideixen en cinch lóbuls, peludas en las dos caras y de color vert groch més clar en la inferior. Rahím: gros, cilíndrich, abultat per la basa, compost y mol apretat. Fruyt: petit, molt desigual, quasi rodó, bastant dols y d'un blanch daurat. Sa maduració es primarenca.
    • macabeu (Berguedà)
    • macabeu
      macabeu
      Berguedà
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: En Berga: Negras: Sumoll, Tarrassench y Monastrell ; Blancas: Macabeu.
    • macabeu (Granollers)
    • macabeu
      macabeu
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • macabeu (Maresme)
    • macabeu
      macabeu
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • macabeu (Osona)
    • macabeu
      macabeu
      Osona
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: [...] En Vich: Negras: Moscatell y Picapoll ; Blancas: Macabeu y Picapoll.
    • malvasía (Alt Penedès)
    • malvasia
      malvasía
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • malvasía (Barcelona (Província))
    • malvasia
      malvasía
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 34
      Malvasía.- Se cultiva generalment en la Costa de Llevant, en los terrenos montanyosos serveix pera ví, dona bastant fruyt y bó, y té molt determinada especialitat en Sitges, punt d'introducció de dita planta. Sarments: borrosos ab entrenusos curts y raveixinchs arribant á fer forqueta; fullas, mitjanas ab senos estrets, un xich arrodonits, cinch lóbuls ben determinats, llisas y verdas tacadas de groch en la cara de sobre, més claras y peludas en la de sota. Rahím: mitjá, irregular, llargarut, compost, fluix. Fruyt: petit, bastant desigual, quasi rodó, blanch daurat, dols sabrós. Vejis lo qu'e diu ab més abundancia de detalls al parlar d'aquesta varietat en lo capítol referent á la comarca de Vilanova.
    • malvasía (Garraf)
    • malvasia
      malvasía
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • malvasía (Maresme)
    • malvasia
      malvasía
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • mancesa (Maresme)
    • mancès
      mancesa
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • martorella de color (Maresme)
    • martorella de color
      martorella de color
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • martoreya (Barcelona (Província))
    • martorella
      martoreya
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 36
      Varietats blancas y sos carácters [...]: Martoreya.- Se cultivan en la montanya y produheix bastant fruyt, peró no de molt bona qualitat. Hi há un' altra mena rosada. Rahím: mitjá, cónich-cilíndrich, senzill y poch apretat. Fruyt: petit, desigual, blanch, quasi rodó y poch dols.
    • martoreya (Maresme)
    • martorella
      martoreya
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • matarona (Maresme)
    • matarona
      matarona
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • mataró (Barcelona (Província))
    • mataró
      mataró
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 38
      Varietats negras y sos carácters [...]: Matarona.- Ab lo nom de 'Matarona' y 'Mataró' presos com sinónims, se confonen duas varietats distintas, per quant la 'Matarona' qual procedencia llegítima sembla ésser de Mataró, es un rahím dols de grá un poch més gros, y digne d'ésser calificat com bon rahím; mitjá, cónich, senzill, poch apretat. Fruyt: mitjá, desigual, oval, negre, dols. En cambi la varietat anomenada 'Mataró' té lo grá un poch més petit, més arrodonit y més apretat, rahím irregular, y 'l fruyt no molt bó ni dols. La verietat 'Mataró' se cultiva en la part de Tarragona, pera donar color als vins y ab aqueix mateix nom se cultiva ab abundancia y es apreciada com molt bona pera ví en lo Mitj día de Fransa. L'altra varietat anomenada 'Matarona', escampada en la Costa de Llevant també en abundancia, desde molt temps, per los terrenys montanyosos, produheix molt fruyt y dona molt bon ví.
    • moltonach (Barcelona (Província))
    • multonac
      moltonach
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 35
      Moltonach ó Parellada.- Es tardana á l'invasió de la criptógama, acostumantse salvar lo rahím perque aquest es ja fet quant l'invasió, madura tart, lleva molt y 'l ví no es de superior qualitat. Sarments: extesos, sinuosos, de borró petit, estriats ab llistas rojas y alguns reveixinchs y banyolins poch ramosos; fullas, entrelobadas, de tamany regular y senceras, ab senos en figura de cor poch fondos, que la divideixen en tres lóbuls, dents corvas y pocas, dirigidas al ápice, superficie rugosa, color vert-clá, ab borrissol poch abundant en la cara de sota que 's despren per rossaduras, seno peciolar agut ab cavalcament. Rahím: apinyadet y llarch. Fruyt: de grá grós y rodó, blanch-rojench.
    • moltonach (Granollers)
    • multonac
      moltonach
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • moltónach (Alt Penedès)
    • multonac
      moltónach
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • monastrell (Alt Penedès)
    • monastrell
      monastrell
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • monastrell (Anoia)
    • monastrell
      monastrell
      Anoia
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Xarel-lo y Trobat.
    • monastrell (Bages)
    • monastrell
      monastrell
      Bages
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 86
      Las varietats que 's cultivan son: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Picapoll.
    • monastrell (Barcelona (Província))
    • monastrell
      monastrell
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 37
      Varietats negras y sos carácters [...]: Monastrell.- Cultivat en los plans dona molt fruyt, bon vi y abunda en algunas localitas. Sarments: horizontals, borrosos, ab sinuositats, morats, meritallos llarchs, poch abultats los nusos; fullas, lobadas, senos estrets, rodoneijats, un xich més ample 'l peciolar, tres lóbuls ben visibles y dos poch pronunciats, dos séries de dents punxagudas y molt llargas las del centre del lóbul, color vert-groguench, nervis surtints, rugosas en la part superior y borrissol adherent en la inferior. Rahím: gros, cilíndrich-cónich, compost, bastant apretat. Fruyt: gros, quasi igual, quasi rodó, negre, dols.
    • monastrell (Berguedà)
    • monastrell
      monastrell
      Berguedà
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: En Berga: Negras: Sumoll, Tarrassench y Monastrell ; Blancas: Macabeu.
    • monastrell (Maresme)
    • monastrell
      monastrell
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • moscatell (Alt Penedès)
    • moscatell
      moscatell
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • moscatell (Baix Llobregat)
    • moscatell
      moscatell
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • moscatell (Barcelonès)
    • moscatell
      moscatell
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • moscatell (Maresme)
    • moscatell
      moscatell
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • moscatell (Sabadell)
    • moscatell
      moscatell
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • moscatell (Terrassa)
    • moscatell
      moscatell
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • moscatell [negre] (Osona)
    • moscatell negre
      moscatell [negre]
      Osona
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: [...] En Vich: Negras: Moscatell y Picapoll ; Blancas: Macabeu y Picapoll.
    • moscatell [negre] (Sabadell)
    • moscatell negre
      moscatell [negre]
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • moscatell blanc (Sitges)
    • moscatell blanc
      moscatell blanc
      Sitges
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      [...] En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía. [...]
    • moscatell de grá daurat (Maresme)
    • moscatell de grá daurat
      moscatell de grá daurat
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • moscatell negre (Alt Penedès)
    • moscatell negre
      moscatell negre
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • moscatell negre (Maresme)
    • moscatell negre
      moscatell negre
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • moscatell negre (Sitges)
    • moscatell negre
      moscatell negre
      Sitges
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      [...] En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía. [...]
    • moscatell romà (Maresme)
    • moscatell romà
      moscatell romà
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • pansa (Alt Penedès)
    • pansa
      pansa
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • pansa (Granollers)
    • pansa
      pansa
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • pansa (Maresme)
    • pansa
      pansa
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • pansa valenciana (Maresme)
    • pansa valenciana
      pansa valenciana
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • pansa valenciana (Terrassa)
    • pansa valenciana
      pansa valenciana
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • pansé (Alt Penedès)
    • panser
      pansé
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • parellada (Alt Penedès)
    • parellada
      parellada
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • parellada (Barcelona (Província))
    • parellada
      parellada
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 35
      Moltonach ó Parellada.- Es tardana á l'invasió de la criptógama, acostumantse salvar lo rahím perque aquest es ja fet quant l'invasió, madura tart, lleva molt y 'l ví no es de superior qualitat. Sarments: extesos, sinuosos, de borró petit, estriats ab llistas rojas y alguns reveixinchs y banyolins poch ramosos; fullas, entrelobadas, de tamany regular y senceras, ab senos en figura de cor poch fondos, que la divideixen en tres lóbuls, dents corvas y pocas, dirigidas al ápice, superficie rugosa, color vert-clá, ab borrissol poch abundant en la cara de sota que 's despren per rossaduras, seno peciolar agut ab cavalcament. Rahím: apinyadet y llarch. Fruyt: de grá grós y rodó, blanch-rojench.
    • picapoll (Baix Llobregat)
    • picapoll
      picapoll
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • picapoll (Maresme)
    • picapoll
      picapoll
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • picapoll (Terrassa)
    • picapoll
      picapoll
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • picapoll [blanc] (Bages)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Bages
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 86
      Las varietats que 's cultivan son: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Picapoll.
    • picapoll [blanc] (Barcelonès)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • picapoll [blanc] (Granollers)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • picapoll [blanc] (Maresme)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • picapoll [blanc] (Osona)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Osona
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: [...] En Vich: Negras: Moscatell y Picapoll ; Blancas: Macabeu y Picapoll.
    • picapoll [blanc] (Sabadell)
    • picapoll [blanc]
      picapoll [blanc]
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • picapoll [negre] (Barcelonès)
    • picapoll [negre]
      picapoll [negre]
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • picapoll [negre] (Granollers)
    • picapoll [negre]
      picapoll [negre]
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • picapoll [negre] (Osona)
    • picapoll [negre]
      picapoll [negre]
      Osona
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: [...] En Vich: Negras: Moscatell y Picapoll ; Blancas: Macabeu y Picapoll.
    • picapoll [negre] (Sabadell)
    • picapoll [negre]
      picapoll [negre]
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • roig (Maresme)
    • roig
      roig
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: [...] - Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. [...]
    • roig de la costa (Barcelona (Província))
    • roig de la costa
      roig de la costa
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 37
      Roig de S. Pere.- Ab aquest nom se cultiva una varietat que reuneix la circunstancia del "Roig de la Costa" sens més diferencia que tenir lo color un poch més clar cendrós y á la que altres donan lo nom de Matarona de color.
    • roig de S. Pere (Barcelona (Província))
    • roig de sant Pere
      roig de S. Pere
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 37
      Varietats negras y sos carácters [...]: Roig de S. Pere.- Ab aquest nom se cultiva una varietat que reuneix la circunstancia del "Roig de la Costa" sens més diferencia que tenir lo color un poch més clar cendrós y á la que altres donan lo nom de Matarona de color.
    • roig de S. Pere (Maresme)
    • roig de sant Pere
      roig de S. Pere
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: [...] Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. [...]
    • salvatá (Maresme)
    • selvatà
      salvatá
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • sumoll (Alt Penedès)
    • sumoll
      sumoll
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • sumoll (Anoia)
    • sumoll
      sumoll
      Anoia
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Xarel-lo y Trobat.
    • sumoll (Bages)
    • sumoll
      sumoll
      Bages
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que 's cultivan son: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Picapoll.
    • sumoll (Baix Llobregat)
    • sumoll
      sumoll
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • sumoll (Barcelona (Província))
    • sumoll
      sumoll
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 36
      Sumoll ó ximoy. - Se cultiva pera ví en tots los terrenos, peró's dona mellor en los montanyosos, abunda bastant y lleva molt y bó. Sarments llarchs, horizontals, prims, llisos, estriats ab ratllas rojencas, nusos pronunciats, banyolins ramosos; fullas, quasi senceras, divididas en cinch lóbuls triangulars, dents marcadas, no molt agudas, color vert obscur, més clar en la part inferior, seno peciolar en forma de cor, ab borrissol poch consistent. Rahím: regular, cilíndrich-cónich, un poch apretat, compost. Fruyt: mitjá, desigual aovat, negre, dols ab asperesa.
    • sumoll (Barcelonès)
    • sumoll
      sumoll
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • sumoll (Berguedà)
    • sumoll
      sumoll
      Berguedà
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: En Berga: Negras: Sumoll, Tarrassench y Monastrell ; Blancas: Macabeu.
    • sumoll (Garraf)
    • sumoll
      sumoll
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • sumoll (Granollers)
    • sumoll
      sumoll
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • sumoll (Maresme)
    • sumoll
      sumoll
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 66
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • sumoll (Sabadell)
    • sumoll
      sumoll
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • sumoll (Terrassa)
    • sumoll
      sumoll
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • tarrassench (Bages)
    • terrassenc
      tarrassench
      Bages
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 86
      Las varietats que 's cultivan son: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Picapoll.
    • tarrassench (Berguedà)
    • terrassenc
      tarrassench
      Berguedà
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
      Las varietats que's cultivan més son: En Berga: Negras: Sumoll, Tarrassench y Monastrell ; Blancas: Macabeu.
    • tarrassench (Granollers)
    • terrassenc
      tarrassench
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • tarrassench (Terrassa)
    • terrassenc
      tarrassench
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • terrassench (Barcelona (Província))
    • terrassenc
      terrassench
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 36
      Varietats negras y sos carácters [...]: Terrassench.- Sarments llisos, meritallos curts, nusos surtints ab molts raveixinchs, curts y pochs banyolins, fusta forta; fulla, mitjana, lobada quasi sencera, senos aguts poch fondos, dividintla en tres lóbuls poch aparents, color vert clar en la part superior, molt groch en la inferior, sens borrissol en cap de las dos caras y ab alguns pels en los nervis.
    • tintilla d'Aragó (Garraf)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla d'Aragó
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • tintilla d'Aragó (Terrassa)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla d'Aragó
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • trobat (Anoia)
    • trobat
      trobat
      Anoia
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Xarel-lo y Trobat.
    • trobat (Garraf)
    • trobat
      trobat
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • trobat (Granollers)
    • trobat
      trobat
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • trobat (Maresme)
    • trobat
      trobat
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • trobat (Terrassa)
    • trobat
      trobat
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • turbat (Barcelona (Província))
    • torbat
      turbat
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 34
      Varietats blancas y sos carácters [...]: Turbat.- Se cultiva en la part montanyosa y dona bastant en terrenos aspres. Sembla que son verdader nom deuria ésser 'trobat'. Planta de pis arenisch ó granítich, contribuheix ab la malvasía en la producció dels vins blanchs, malvasías de Sitges y Vilanova; contribuheix també pera la fabricació de moscatells. Sarments; llarchs, estriats, rojenchs, groixuts, entrenusos mitjans, ab raveixinchs y banyolins ramosos; fullas, desiguals en grandaria y forma, ab senos agus poch definits, que forman tres lóbuls, vora dentada, llisa en la part superior ab borrissol poch consistent en la inferior, cúa llarga y roja, seno peciolar en forma de cor. Rahím: mitjá, cónich, compost, fluix y desigual. Fruyt: mitjà, blanch verdós, llargarut y un poch dols.
    • turbat (Maresme)
    • torbat
      turbat
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
    • xarel-lo (Alt Penedès)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • xarel-lo (Anoia)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Anoia
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 82
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell ; Blancas: Xarel-lo y Trobat.
    • xarel-lo (Baix Llobregat)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • xarel-lo (Barcelonès)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • xarel-lo (Garraf)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • xarel-lo (Granollers)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • xarel-lo (Sabadell)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Sabadell
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
    • xarel-lo (Terrassa)
    • xarel·lo
      xarel-lo
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."