S'HAN OBTINGUT 48 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • mantonec [1]
    • mantonech (Masdenverge, 1915)
    • mantonec
      mantonech
      Masdenverge
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 21
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
  • montenac [1]
    • montenach (Barcelona (Província), 1877)
    • montenac
      montenach
      Barcelona (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 84
  • montenec [1]
    • montenech (Barcelona (Província), 1971)
    • montenec
      montenech
      Barcelona (Província)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 13
      Xarello (vino, blanca), Sumoll (vino, tinta), Macabeo (vino, blanca), Parellada o Montenech (vino, blanca), Garnacha blanca (vino, blanca), Picapoll (vino, blanca), Híbridos blancos (vino, blanca), Cariñena (vino, tinta), Subirat (vino, blanca), Híbridos tintos (vino, tinta), Rosaki (mesa, blanca), Cardinal (mesa, tinta), Alfonso Lavallé (mesa, tinta); otras variedades: Garnacho rosado (vino, tinta), Garnacho negro (vino, tinta), Madalén (mesa, blanca), Malvasía (vino, mesa, blanca), Palomino para mesa (mesa, blanca), Pansa blanca (vino, blanca), Pansa roja (vino, tinta), San Jaime (mesa, blanca), Sumoll blanco (vino, blanca), Tempranillo negra (vino, tinta), Valenciana (vino, blanca), Xarello rosado (vino, tinta).
  • montona [5]
    • montona (Illes Balears (Província), 1877)
    • montona
      montona
      Illes Balears (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 84
    • montona (Illes Balears (Província), 1878)
    • montona
      montona
      Illes Balears (Província)
      1878
      Satorras, Francisco. (1878). Informe sobre el estado de la agricultura en la provincia de las Baleares por Francisco Satorras. Palma de Mallorca : Imp. de Pedro José Gelabert, 1878: p. 18
      Montona, variedad blanca que proporciona vino sumamente aromático. [Classificada sota 'Variedades superiores ó finas'].
    • montona (Illes Balears (Província), 1935)
    • montona
      montona
      Illes Balears (Província)
      1935
      García de los Salmones, Nicolás. (1935). Clases de vid cultivadas y los vinos obtenidos, Las. Economía y técnica agrícola. p. 141-150: p. 142
      (...) conjunto de clases de vid que podemos admitir es general el cultivo (...) en las Baleares: Fogoneu (n.), Callet (n.), Gargollassa (n.), Giró (n.), Quigat (b.), Batista (n.), Escañaveya (b.), Vinatés (b.), Pansal (b.), Malvasia (b.), Aleluya (b.), Pampolat rodat (n.), Sabater (n.), Calop (b.), Montona (b.), Manto negro (n.).
    • montona (Mallorca, 1924)
    • montona
      montona
      Mallorca
      1924
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149
      Nom d'una varietat de parres que abundava un temps a Pollença i donava un vi blanc superior (Costa i Llobera); nom d'un vi (Mallorca).
    • montona (Pollença, 1857)
    • montona
      montona
      Pollença
      1857
      (1857). Memoria sobre los productos de la agricultura española reunidos en la Exposición General de 1857. Madrid : Imprenta Nacional, 1859-1861: p. 974
      Comision provincial = Baleares : Pollensa. Vinto tinto, de 1839 (dos muestras); vino seco, de 1850; vino montona, de 1843; vino dulce, de 1840.
  • montonac [5]
    • montonac (Salomó, 1915)
    • montonac
      montonac
      Salomó
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 15
      Montonac ó Parellada. [Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)]
    • montonach (Catalunya, 1924)
    • montonac
      montonach
      Catalunya
      1924
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149
      Vi de montona: "ab varietat de vins regalats, com fou montonach ...", 1670, Veu de Montserrat, 1886, 288.
    • montonach (Cervera, 1871)
    • montonac
      montonach
      Cervera
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 316
      Expositor: Nuix (D. Anotnio). Localidad: Cervera.
    • montonach (Sants, 1871)
    • montonac
      montonach
      Sants
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 314
      Expositor: Granja de Barcelona. Localidad: Sans.
    • montonach (Terrassa, 1871)
    • montonac
      montonach
      Terrassa
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 311
      Expositor: Cadafalch (D. José). Localidad: Tarrasa.
  • montònec [18]
    • montonec (Penedès (DO), 1971)
    • montònec
      montonec
      Penedès (DO)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 40-41
      Blancas: Macabeo, Xarello, Parellada, Montonec, Subirat-Parent, Sumoll blanco, Messeguera, Pansé, Moscatel, Garnacha blanca, Malvasía; Tintas: Sumoll, Cariñena, Morastell, Garnacha, Cinsaut, Tempranillo
    • montonec (Penedès, 1975)
    • montònec
      montonec
      Penedès
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 134
      Variedades cultivadas Penedés: xarel·lo, macabeo, perellada o montonec, sumoll (tinta) [Resum de la taula]
    • montonech (Alcàsser, 1417)
    • montònec
      montonech
      Alcàsser
      1417
      (13-12-1417). Die lune XIIIa decembris, in loco de Alcacer. Arxiu del Real Colegio Seminario de Corpus Christi. Protocols, Dionís Cervera. Núm. 1367, ff. 132r-136r.: f. 135
      "Ítem, en lo dit loch ha senyor una vinya pròpria en la qual ha quaranta fanecades, poch més o menys, e una altra vinya detràs l'ort, en la qual ha qualsque huyt fanecades, poch més a menys, e la qual és de grech, malvesia e montonech, ad hun poch de grumesch per a fer panses".
    • montonech (Alt Penedès, 1893)
    • montònec
      montonech
      Alt Penedès
      1893
      (1893). ¿Quinas menas de ceps hem d'empeltar?: 2
      Prou bonas menas tenim entre nostres ceps pera que'ns tinguém de trencar lo cap buscantne d'altres. Com á blanchs tenim lo Xarel-lo que no te competidor com vi de forsa, lo Macabeu per son gust y finor, lo Trobat per sa lleugeresa y paladar franch, lo Montonech per sa abundancia. No'ls deixém en nostra comarca, en altres los hi aniran potser malament, mes en la nostra fa molts anys que son probats. Com á negres tenim lo Sumoll, lo rey dels ceps pera fer bon vi, lo Traberó, l'Ull de llebre, lo Parrell curt y d'altres que, probats també ja de centurias, han donat vins qu'eran buscats per tothom quan per donar begudas als consumidors s'estilava barreijar vins ab vins per ferlas agradables y sanas.
    • montonech (Cerdanyola del Vallès, 1893)
    • montònec
      montonech
      Cerdanyola del Vallès
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 8
    • montonech (Freginals, 1915)
    • montònec
      montonech
      Freginals
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 20
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
    • montonech (Pla del Penedès, el, 1893)
    • montònec
      montonech
      Pla del Penedès, el
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 30
    • montonech (Pollença, 1924)
    • montònec
      montonech
      Pollença
      1924
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149
      Nom de vi, Pollença, 1720.
    • montonech (Rubí, 1893)
    • montònec
      montonech
      Rubí
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 21
    • montonech (Terrassa, 1893)
    • montònec
      montonech
      Terrassa
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 12
    • montonech (Torrelavit, 1893)
    • montònec
      montonech
      Torrelavit
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 31
    • montonech (València, 1430)
    • montònec
      montonech
      València
      1430
      (1430). Rendició dels comptes de l'honorable en Lluís Granulles el 31 de gener de l'any [14]30 als frares. Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València. Hospital General. II-8/volum 29:
      "Ítem, mig cànter de montonech: II s."
    • montonech blanch (Quart de Poblet, 1480)
    • montònec
      montonech blanch
      Quart de Poblet
      1480
      (16-4-1480). Inventari e reportori fet per letra e manament del reverend don frare Joan Cuello [...]. Arxiu del Real Colegio Seminario de Corpus Christi. Protocols, Mateu Ivissa. Núm. 23844.:
      "Ítem, en lo celleret ha quatre gerres de vi vermell, guastat. Ítem, quatre gerres buydes. Ítem més, XXI gerra buydes. Ítem, un cubet ab son follador. Ítem, V bótes de montonech blanch, les tres plenes e les dos ençetades. Ítem, dos bótes buydes. Ítem, tres tonells, en la hu hi ha vin cuyt, en l'altre de montonech gastat e l'altre mig de montonech."
    • montonech blanch (Silla, 1479)
    • montònec
      montonech blanch
      Silla
      1479
      (11-3-1479). Inventari del Castell de Silla. Arxiu del Regne de València. Fons: Protocols Notarials. Núm. 11260: f. 75r
      (...) En lo celler del vi (...) Item en la cinquena es terça de montonech blanch ja guastat
    • montònec (Penedès, 1950)
    • montònec
      montònec
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Martorella, Montònega, Parellada.- Cast. Parellada."
    • montónech (Alt Penedès, 1888)
    • montònec
      montónech
      Alt Penedès
      1888
      (1888). Quinze tarrasenchs y quinze montónechs, Los. La Comarca del Noya, Any I, núm. 15 (14 octubre 1888): 5
      "Vull que si plantin sols dos castas de ceps: tarrasenchs y montónechs ab parts iguals." (...) "Un any se presentá lo mildiu, y á mitj Agost los terrasenchs quedaren sense pámpols y los rahims tots rojenchs, senyal evidén de mala maduració y per conseqüencia de mal vi. Al contrari los montónechs, portaven uns rahims com criaturas de grossos, ab un téndre de pámpols lo més hermós y bonich que pot desitjarse".
    • montónech (Penedès, 1911)
    • montònec
      montónech
      Penedès
      1911
      Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4
      Las millors y que mes hi abunden en rahims blanchs son el xarel-lo, el macabeo y el montónech ó parellada pera vins de taula y la malvasia y el moscatell pera vins de licor. També s'hi cultivan, encare que en petita escala, altres varietats com la pansa valenciana, el picapoll, la garnatxa blanca, etc. [...] Y no cal parlar dels afamats vins de moscatell y malvasía de Sitjes.
    • parellada o montonec (Penedès (DO), 1976)
    • montònec
      parellada o montonec
      Penedès (DO)
      1976
      (1976). Reglamento de la Denominación de Origen "Penedes" y de su consejo regulador. BOE, núm. 124 (24 mayo 1976), p. 10009-10016: p. 10010
      Art. 5.º 1. La elaboración de los vinos protegidos se realizará exclusivamente con uvas de las variedades siguientes: Garnacha (Garnatxa), Cariñena, Monastrell, Tempranillo (Ull de Llebre) y Samsó, entre las tintas y con las variedades blancas Macabeo (Macabeu), Xarel-lo, Parellada o Montonec y Subirat Parent.
  • montònega [1]
    • montònega (Penedès, 1950)
    • montònega
      montònega
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Martorella, Montònega, Parellada.- Cast. Parellada."
  • multonac [12]
    • moltonach (Barcelona (Província), 1890)
    • multonac
      moltonach
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 35
      Moltonach ó Parellada.- Es tardana á l'invasió de la criptógama, acostumantse salvar lo rahím perque aquest es ja fet quant l'invasió, madura tart, lleva molt y 'l ví no es de superior qualitat. Sarments: extesos, sinuosos, de borró petit, estriats ab llistas rojas y alguns reveixinchs y banyolins poch ramosos; fullas, entrelobadas, de tamany regular y senceras, ab senos en figura de cor poch fondos, que la divideixen en tres lóbuls, dents corvas y pocas, dirigidas al ápice, superficie rugosa, color vert-clá, ab borrissol poch abundant en la cara de sota que 's despren per rossaduras, seno peciolar agut ab cavalcament. Rahím: apinyadet y llarch. Fruyt: de grá grós y rodó, blanch-rojench.
    • moltonach (Berga, 1889)
    • multonac
      moltonach
      Berga
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Berga [Partit judicial]: Terrasench, monastrell, moltonach, macabeo, sumoll.
    • moltonach (Granollers, 1889)
    • multonac
      moltonach
      Granollers
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Granollers [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, trobat, terrasench, macabeo, pansa valenciana, picapoll blanco y negro, moltonach.
    • moltonach (Granollers, 1890)
    • multonac
      moltonach
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • moltonach (Igualada, 1889)
    • multonac
      moltonach
      Igualada
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Igualada [Partit judicial]: Sumoll, xarelo blanco, garnacha, trobat, moltonach, monastrell, cuatendre.
    • moltonach (Vilafranca del Penedès, 1889)
    • multonac
      moltonach
      Vilafranca del Penedès
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Villafranca del Panadés [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, garnacha, moscatel, cariñena, cuator, moltonach.
    • moltónach (Alt Penedès, 1890)
    • multonac
      moltónach
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
    • multonac (Catalunya, 1869)
    • multonac
      multonac
      Catalunya
      1869
      Castellet i Baltà, Bonaventura. (1869). Viticultura y enología españolas, ó, Tratado sobre el cultivo de la vid y los vinos de España. Terrassa: editor no identificat, 1869: p. 26
      "(1) He aquí los nombres catalanes de unas cuantas, y no mas, de las diferentes variedades de vides vastas ó groseras, cuyo cultivo debiera sustituirse por el de las arriba expresadas: Tarrasenc, Llora, Trovat, Parrella, Multonac, Raset, Picapoll negre, Pansament, Garnacha blanca, Cuasec, Plantamollet, Martorella, Cua de moltó, Adsarím, Primarench."
    • multonach (Catalunya, 1889)
    • multonac
      multonach
      Catalunya
      1889
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1889). Estación Ampelográfica Catalana. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. XX, p. 313-315: p. 314
      Variedades del país: Sumoll, Garnacha, Mataró, Ull de llebre, Terrasench, Parrella granada, Monastrell de gra gros, Monastrell de gra menut, Trobat negre, Ribot, Morenillo de Benicarló, Mazuela, Valenciá negre, Esquichagós, Parreleta, Parrel verdal, Vidadico, Aragonés, Castellano, Bobal (planta de Requena), Xerelo, Picapoll, Valenciá, Moscatel, Macabeo, Multonach, Malvasía Raset, Moc de gall, Grec, Bonas llavós, Pedro Jiménez, Palomino de Jerez, Pasa grande de Esmirna, Sultanina.
    • multonach (Terrassa, 1871)
    • multonac
      multonach
      Terrassa
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 319
      Expositor: Ubach (D. Antonio). Localidad: Tarrasa.
    • multonach (Vilafranca del Penedès, 1871)
    • multonac
      multonach
      Vilafranca del Penedès
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 315
      Expositor: Maciá (D. Federico). Localidad: Villafranca.
    • multonachs (Catalunya, 1797)
    • multonac
      multonachs
      Catalunya
      1797
      Navarro-Mas i Marquet, Josep Albert. (1797). Memoria sobre la viña su plantación, propagación, reparación, conservación, enfermedades, accidentes, cultivo y vendimia en el Principado de Cataluña, leída a la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes Utiles de la Ciudad de Barcelona en el año de 1797. Barcelona : Tecla Pla,viuda, [1797]: p. 13
      [...] las principales de la clase, ó genero de las que dan el fruto blanco, son las Sanjuanas, las Pansas valencianas, las Moscatells, las Macabeus, las Picapolls blanchs, las Xerellos, las Trobats, las Martorellas, las Multonachs, las Isagas, y las Malvasias; y las del que lo producen negro, las Granatxas, las Sumolls, las Lloras, las Picapolls negres, las Monastrells, las Carañenas, y las Castellanas.
  • multonec [4]
    • multonec (Font-rubí, 1943)
    • multonec
      multonec
      Font-rubí
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 281
      La cepa dominante en los términos productores es este vino es la Parellada, con la subespecie Multonec, entrambas extraordinariamente productivas, aunque de escaso desarrollo, de maduración tardía, de mayor resistencia al oidium y al mildiu que las otras vides regionales corrientes. La recolección de estas especies es muy tardía, yq ue no empieza hasta la segunda quinzena de octubre para terminar a primeros de noviembre.
    • multonec (Mediona, 1943)
    • multonec
      multonec
      Mediona
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 281
      La cepa dominante en los términos productores es este vino es la Parellada, con la subespecie Multonec, entrambas extraordinariamente productivas, aunque de escaso desarrollo, de maduración tardía, de mayor resistencia al oidium y al mildiu que las otras vides regionales corrientes. La recolección de estas especies es muy tardía, yq ue no empieza hasta la segunda quinzena de octubre para terminar a primeros de noviembre.
    • multonec (Terrasola, 1913)
    • multonec
      multonec
      Terrasola
      1913
      Mir i Comas, Raul M.. (1913). Notable explotación vitícola: Can Comas. Cultivador Moderno, El. Núm. 10, p. 1-3.: p. 2-3
    • multonech (Rubí, 1886)
    • multonec
      multonech
      Rubí
      1886
      Monset, Joaquim. (1886). Enemigos de la vid y medios para combatirlos : filoxera, mildiu, antracnosis, etc., Los. Barcelona : Crónica Científica, 1886: p. 86
      "No atacada [antracnosis]".

S'HAN OBTINGUT 48 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 48 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • 1417 [1]
    • montonech (Alcàsser)
    • montònec
      montonech
      Alcàsser
      1417
      (13-12-1417). Die lune XIIIa decembris, in loco de Alcacer. Arxiu del Real Colegio Seminario de Corpus Christi. Protocols, Dionís Cervera. Núm. 1367, ff. 132r-136r.: f. 135
      "Ítem, en lo dit loch ha senyor una vinya pròpria en la qual ha quaranta fanecades, poch més o menys, e una altra vinya detràs l'ort, en la qual ha qualsque huyt fanecades, poch més a menys, e la qual és de grech, malvesia e montonech, ad hun poch de grumesch per a fer panses".
  • 1430 [1]
    • montonech (València)
    • montònec
      montonech
      València
      1430
      (1430). Rendició dels comptes de l'honorable en Lluís Granulles el 31 de gener de l'any [14]30 als frares. Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València. Hospital General. II-8/volum 29:
      "Ítem, mig cànter de montonech: II s."
  • 1479 [1]
    • montonech blanch (Silla)
    • montònec
      montonech blanch
      Silla
      1479
      (11-3-1479). Inventari del Castell de Silla. Arxiu del Regne de València. Fons: Protocols Notarials. Núm. 11260: f. 75r
      (...) En lo celler del vi (...) Item en la cinquena es terça de montonech blanch ja guastat
  • 1480 [1]
    • montonech blanch (Quart de Poblet)
    • montònec
      montonech blanch
      Quart de Poblet
      1480
      (16-4-1480). Inventari e reportori fet per letra e manament del reverend don frare Joan Cuello [...]. Arxiu del Real Colegio Seminario de Corpus Christi. Protocols, Mateu Ivissa. Núm. 23844.:
      "Ítem, en lo celleret ha quatre gerres de vi vermell, guastat. Ítem, quatre gerres buydes. Ítem més, XXI gerra buydes. Ítem, un cubet ab son follador. Ítem, V bótes de montonech blanch, les tres plenes e les dos ençetades. Ítem, dos bótes buydes. Ítem, tres tonells, en la hu hi ha vin cuyt, en l'altre de montonech gastat e l'altre mig de montonech."
  • 1797 [1]
    • multonachs (Catalunya)
    • multonac
      multonachs
      Catalunya
      1797
      Navarro-Mas i Marquet, Josep Albert. (1797). Memoria sobre la viña su plantación, propagación, reparación, conservación, enfermedades, accidentes, cultivo y vendimia en el Principado de Cataluña, leída a la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes Utiles de la Ciudad de Barcelona en el año de 1797. Barcelona : Tecla Pla,viuda, [1797]: p. 13
      [...] las principales de la clase, ó genero de las que dan el fruto blanco, son las Sanjuanas, las Pansas valencianas, las Moscatells, las Macabeus, las Picapolls blanchs, las Xerellos, las Trobats, las Martorellas, las Multonachs, las Isagas, y las Malvasias; y las del que lo producen negro, las Granatxas, las Sumolls, las Lloras, las Picapolls negres, las Monastrells, las Carañenas, y las Castellanas.
  • 1857 [1]
    • montona (Pollença)
    • montona
      montona
      Pollença
      1857
      (1857). Memoria sobre los productos de la agricultura española reunidos en la Exposición General de 1857. Madrid : Imprenta Nacional, 1859-1861: p. 974
      Comision provincial = Baleares : Pollensa. Vinto tinto, de 1839 (dos muestras); vino seco, de 1850; vino montona, de 1843; vino dulce, de 1840.
  • 1869 [1]
    • multonac (Catalunya)
    • multonac
      multonac
      Catalunya
      1869
      Castellet i Baltà, Bonaventura. (1869). Viticultura y enología españolas, ó, Tratado sobre el cultivo de la vid y los vinos de España. Terrassa: editor no identificat, 1869: p. 26
      "(1) He aquí los nombres catalanes de unas cuantas, y no mas, de las diferentes variedades de vides vastas ó groseras, cuyo cultivo debiera sustituirse por el de las arriba expresadas: Tarrasenc, Llora, Trovat, Parrella, Multonac, Raset, Picapoll negre, Pansament, Garnacha blanca, Cuasec, Plantamollet, Martorella, Cua de moltó, Adsarím, Primarench."
  • 1871 [5]
    • montonach (Cervera)
    • montonac
      montonach
      Cervera
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 316
      Expositor: Nuix (D. Anotnio). Localidad: Cervera.
    • montonach (Sants)
    • montonac
      montonach
      Sants
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 314
      Expositor: Granja de Barcelona. Localidad: Sans.
    • montonach (Terrassa)
    • montonac
      montonach
      Terrassa
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 311
      Expositor: Cadafalch (D. José). Localidad: Tarrasa.
    • multonach (Terrassa)
    • multonac
      multonach
      Terrassa
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 319
      Expositor: Ubach (D. Antonio). Localidad: Tarrasa.
    • multonach (Vilafranca del Penedès)
    • multonac
      multonach
      Vilafranca del Penedès
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 315
      Expositor: Maciá (D. Federico). Localidad: Villafranca.
  • 1877 [2]
    • montenach (Barcelona (Província))
    • montenac
      montenach
      Barcelona (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 84
    • montona (Illes Balears (Província))
    • montona
      montona
      Illes Balears (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 84
  • 1878 [1]
    • montona (Illes Balears (Província))
    • montona
      montona
      Illes Balears (Província)
      1878
      Satorras, Francisco. (1878). Informe sobre el estado de la agricultura en la provincia de las Baleares por Francisco Satorras. Palma de Mallorca : Imp. de Pedro José Gelabert, 1878: p. 18
      Montona, variedad blanca que proporciona vino sumamente aromático. [Classificada sota 'Variedades superiores ó finas'].
  • 1886 [1]
    • multonech (Rubí)
    • multonec
      multonech
      Rubí
      1886
      Monset, Joaquim. (1886). Enemigos de la vid y medios para combatirlos : filoxera, mildiu, antracnosis, etc., Los. Barcelona : Crónica Científica, 1886: p. 86
      "No atacada [antracnosis]".
  • 1888 [1]
    • montónech (Alt Penedès)
    • montònec
      montónech
      Alt Penedès
      1888
      (1888). Quinze tarrasenchs y quinze montónechs, Los. La Comarca del Noya, Any I, núm. 15 (14 octubre 1888): 5
      "Vull que si plantin sols dos castas de ceps: tarrasenchs y montónechs ab parts iguals." (...) "Un any se presentá lo mildiu, y á mitj Agost los terrasenchs quedaren sense pámpols y los rahims tots rojenchs, senyal evidén de mala maduració y per conseqüencia de mal vi. Al contrari los montónechs, portaven uns rahims com criaturas de grossos, ab un téndre de pámpols lo més hermós y bonich que pot desitjarse".
  • 1889 [5]
    • moltonach (Berga)
    • multonac
      moltonach
      Berga
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Berga [Partit judicial]: Terrasench, monastrell, moltonach, macabeo, sumoll.
    • moltonach (Granollers)
    • multonac
      moltonach
      Granollers
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Granollers [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, trobat, terrasench, macabeo, pansa valenciana, picapoll blanco y negro, moltonach.
    • moltonach (Igualada)
    • multonac
      moltonach
      Igualada
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Igualada [Partit judicial]: Sumoll, xarelo blanco, garnacha, trobat, moltonach, monastrell, cuatendre.
    • moltonach (Vilafranca del Penedès)
    • multonac
      moltonach
      Vilafranca del Penedès
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Villafranca del Panadés [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, garnacha, moscatel, cariñena, cuator, moltonach.
    • multonach (Catalunya)
    • multonac
      multonach
      Catalunya
      1889
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1889). Estación Ampelográfica Catalana. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. XX, p. 313-315: p. 314
      Variedades del país: Sumoll, Garnacha, Mataró, Ull de llebre, Terrasench, Parrella granada, Monastrell de gra gros, Monastrell de gra menut, Trobat negre, Ribot, Morenillo de Benicarló, Mazuela, Valenciá negre, Esquichagós, Parreleta, Parrel verdal, Vidadico, Aragonés, Castellano, Bobal (planta de Requena), Xerelo, Picapoll, Valenciá, Moscatel, Macabeo, Multonach, Malvasía Raset, Moc de gall, Grec, Bonas llavós, Pedro Jiménez, Palomino de Jerez, Pasa grande de Esmirna, Sultanina.
  • 1890 [3]
    • moltonach (Barcelona (Província))
    • multonac
      moltonach
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 35
      Moltonach ó Parellada.- Es tardana á l'invasió de la criptógama, acostumantse salvar lo rahím perque aquest es ja fet quant l'invasió, madura tart, lleva molt y 'l ví no es de superior qualitat. Sarments: extesos, sinuosos, de borró petit, estriats ab llistas rojas y alguns reveixinchs y banyolins poch ramosos; fullas, entrelobadas, de tamany regular y senceras, ab senos en figura de cor poch fondos, que la divideixen en tres lóbuls, dents corvas y pocas, dirigidas al ápice, superficie rugosa, color vert-clá, ab borrissol poch abundant en la cara de sota que 's despren per rossaduras, seno peciolar agut ab cavalcament. Rahím: apinyadet y llarch. Fruyt: de grá grós y rodó, blanch-rojench.
    • moltonach (Granollers)
    • multonac
      moltonach
      Granollers
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: Granollers: Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: A la sequetat y a la calor: Sumoll y Xarel-lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. A la calor: Trobat. Al fret: Tarrassench, Macabeu y Moltonach."
    • moltónach (Alt Penedès)
    • multonac
      moltónach
      Alt Penedès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
  • 1893 [6]
    • montonech (Alt Penedès)
    • montònec
      montonech
      Alt Penedès
      1893
      (1893). ¿Quinas menas de ceps hem d'empeltar?: 2
      Prou bonas menas tenim entre nostres ceps pera que'ns tinguém de trencar lo cap buscantne d'altres. Com á blanchs tenim lo Xarel-lo que no te competidor com vi de forsa, lo Macabeu per son gust y finor, lo Trobat per sa lleugeresa y paladar franch, lo Montonech per sa abundancia. No'ls deixém en nostra comarca, en altres los hi aniran potser malament, mes en la nostra fa molts anys que son probats. Com á negres tenim lo Sumoll, lo rey dels ceps pera fer bon vi, lo Traberó, l'Ull de llebre, lo Parrell curt y d'altres que, probats també ja de centurias, han donat vins qu'eran buscats per tothom quan per donar begudas als consumidors s'estilava barreijar vins ab vins per ferlas agradables y sanas.
    • montonech (Cerdanyola del Vallès)
    • montònec
      montonech
      Cerdanyola del Vallès
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 8
    • montonech (Pla del Penedès, el)
    • montònec
      montonech
      Pla del Penedès, el
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 30
    • montonech (Rubí)
    • montònec
      montonech
      Rubí
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 21
    • montonech (Terrassa)
    • montònec
      montonech
      Terrassa
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 12
    • montonech (Torrelavit)
    • montònec
      montonech
      Torrelavit
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 31
  • 1911 [1]
    • montónech (Penedès)
    • montònec
      montónech
      Penedès
      1911
      Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4
      Las millors y que mes hi abunden en rahims blanchs son el xarel-lo, el macabeo y el montónech ó parellada pera vins de taula y la malvasia y el moscatell pera vins de licor. També s'hi cultivan, encare que en petita escala, altres varietats com la pansa valenciana, el picapoll, la garnatxa blanca, etc. [...] Y no cal parlar dels afamats vins de moscatell y malvasía de Sitjes.
  • 1913 [1]
    • multonec (Terrasola)
    • multonec
      multonec
      Terrasola
      1913
      Mir i Comas, Raul M.. (1913). Notable explotación vitícola: Can Comas. Cultivador Moderno, El. Núm. 10, p. 1-3.: p. 2-3
  • 1915 [3]
    • mantonech (Masdenverge)
    • mantonec
      mantonech
      Masdenverge
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 21
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
    • montonac (Salomó)
    • montonac
      montonac
      Salomó
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 15
      Montonac ó Parellada. [Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)]
    • montonech (Freginals)
    • montònec
      montonech
      Freginals
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 20
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
  • 1924 [3]
    • montona (Mallorca)
    • montona
      montona
      Mallorca
      1924
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149
      Nom d'una varietat de parres que abundava un temps a Pollença i donava un vi blanc superior (Costa i Llobera); nom d'un vi (Mallorca).
    • montonach (Catalunya)
    • montonac
      montonach
      Catalunya
      1924
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149
      Vi de montona: "ab varietat de vins regalats, com fou montonach ...", 1670, Veu de Montserrat, 1886, 288.
    • montonech (Pollença)
    • montònec
      montonech
      Pollença
      1924
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149
      Nom de vi, Pollença, 1720.
  • 1935 [1]
    • montona (Illes Balears (Província))
    • montona
      montona
      Illes Balears (Província)
      1935
      García de los Salmones, Nicolás. (1935). Clases de vid cultivadas y los vinos obtenidos, Las. Economía y técnica agrícola. p. 141-150: p. 142
      (...) conjunto de clases de vid que podemos admitir es general el cultivo (...) en las Baleares: Fogoneu (n.), Callet (n.), Gargollassa (n.), Giró (n.), Quigat (b.), Batista (n.), Escañaveya (b.), Vinatés (b.), Pansal (b.), Malvasia (b.), Aleluya (b.), Pampolat rodat (n.), Sabater (n.), Calop (b.), Montona (b.), Manto negro (n.).
  • 1943 [2]
    • multonec (Font-rubí)
    • multonec
      multonec
      Font-rubí
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 281
      La cepa dominante en los términos productores es este vino es la Parellada, con la subespecie Multonec, entrambas extraordinariamente productivas, aunque de escaso desarrollo, de maduración tardía, de mayor resistencia al oidium y al mildiu que las otras vides regionales corrientes. La recolección de estas especies es muy tardía, yq ue no empieza hasta la segunda quinzena de octubre para terminar a primeros de noviembre.
    • multonec (Mediona)
    • multonec
      multonec
      Mediona
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 281
      La cepa dominante en los términos productores es este vino es la Parellada, con la subespecie Multonec, entrambas extraordinariamente productivas, aunque de escaso desarrollo, de maduración tardía, de mayor resistencia al oidium y al mildiu que las otras vides regionales corrientes. La recolección de estas especies es muy tardía, yq ue no empieza hasta la segunda quinzena de octubre para terminar a primeros de noviembre.
  • 1950 [2]
    • montònec (Penedès)
    • montònec
      montònec
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Martorella, Montònega, Parellada.- Cast. Parellada."
    • montònega (Penedès)
    • montònega
      montònega
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Martorella, Montònega, Parellada.- Cast. Parellada."
  • 1971 [2]
    • montenech (Barcelona (Província))
    • montenec
      montenech
      Barcelona (Província)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 13
      Xarello (vino, blanca), Sumoll (vino, tinta), Macabeo (vino, blanca), Parellada o Montenech (vino, blanca), Garnacha blanca (vino, blanca), Picapoll (vino, blanca), Híbridos blancos (vino, blanca), Cariñena (vino, tinta), Subirat (vino, blanca), Híbridos tintos (vino, tinta), Rosaki (mesa, blanca), Cardinal (mesa, tinta), Alfonso Lavallé (mesa, tinta); otras variedades: Garnacho rosado (vino, tinta), Garnacho negro (vino, tinta), Madalén (mesa, blanca), Malvasía (vino, mesa, blanca), Palomino para mesa (mesa, blanca), Pansa blanca (vino, blanca), Pansa roja (vino, tinta), San Jaime (mesa, blanca), Sumoll blanco (vino, blanca), Tempranillo negra (vino, tinta), Valenciana (vino, blanca), Xarello rosado (vino, tinta).
    • montonec (Penedès (DO))
    • montònec
      montonec
      Penedès (DO)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 40-41
      Blancas: Macabeo, Xarello, Parellada, Montonec, Subirat-Parent, Sumoll blanco, Messeguera, Pansé, Moscatel, Garnacha blanca, Malvasía; Tintas: Sumoll, Cariñena, Morastell, Garnacha, Cinsaut, Tempranillo
  • 1975 [1]
    • montonec (Penedès)
    • montònec
      montonec
      Penedès
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 134
      Variedades cultivadas Penedés: xarel·lo, macabeo, perellada o montonec, sumoll (tinta) [Resum de la taula]
  • 1976 [1]
    • parellada o montonec (Penedès (DO))
    • montònec
      parellada o montonec
      Penedès (DO)
      1976
      (1976). Reglamento de la Denominación de Origen "Penedes" y de su consejo regulador. BOE, núm. 124 (24 mayo 1976), p. 10009-10016: p. 10010
      Art. 5.º 1. La elaboración de los vinos protegidos se realizará exclusivamente con uvas de las variedades siguientes: Garnacha (Garnatxa), Cariñena, Monastrell, Tempranillo (Ull de Llebre) y Samsó, entre las tintas y con las variedades blancas Macabeo (Macabeu), Xarel-lo, Parellada o Montonec y Subirat Parent.