S'HAN OBTINGUT 83 CITES DE PRESÈNCIA
Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
-
afartapobres [1]
- afarta pobres (1950)
-
afartapobresafarta pobresPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". "Sin. Trepat"
-
aramon [2]
- aramon (1898)
-
aramonaramonPenedès1898(1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
- aramon (1950)
-
aramonaramonPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". "Sin. Sac de vi.- Cast. Aramón."
-
boval [2]
- boval (1898)
-
bovalbovalPenedès1898(1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
- boval (1950)
-
bovalbovalPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". "Sin. Baldós o Baldús.- Cast. ?"
-
cama de garsa [2]
- cama de garsa (1911)
-
cama de garsacama de garsaPenedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4El rahim negre que mes abunda al Penadés es el sumoy el qual si be elaborat en rosat dona uns vins molt consistents y agradables al paladar en cambi elaborant en negre en resultan uns vins excessivament aspres y pochs pujats de color. Altre rahim que també s'ha estes bastant per sas bonas cualitats es el moscatell [...] Altres varietats com son la garnatxa, carinyena, traberó, cama de garsa, ull de llebra, etc. se cultivan també aquí, pero en petita proporció y escás interés comercial.
- cama de garsa (segle XVIII)
-
cama de garsacama de garsaPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
caranyena [1]
- carañena de radolta negra gutimosa (segle XVIII)
-
caranyenacarañena de radolta negra gutimosaPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
caranyena blanca [1]
- carañena de redolta blanca (segle XVIII)
-
caranyena blancacarañena de redolta blancaPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
carinyena [3]
- carinyena (1898)
-
carinyenacarinyenaPenedès1898(1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
- carinyena (1911)
-
carinyenacarinyenaPenedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4El rahim negre que mes abunda al Penadés es el sumoy el qual si be elaborat en rosat dona uns vins molt consistents y agradables al paladar en cambi elaborant en negre en resultan uns vins excessivament aspres y pochs pujats de color. Altre rahim que també s'ha estes bastant per sas bonas cualitats es el moscatell [...] Altres varietats com son la garnatxa, carinyena, traberó, cama de garsa, ull de llebra, etc. se cultivan també aquí, pero en petita proporció y escás interés comercial.
- carinyena (1950)
-
carinyenacarinyenaPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". "Sin. Esquinça roba.- Cast. Cariñena"
-
carrega-rucs [1]
- carrega rucs (1950)
-
carrega-rucscarrega rucsPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 15Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Carrega someres, Escanya velles, Pancer.- Cast. ?"
-
carrega-someres [1]
- carrega someres (1950)
-
carrega-somerescarrega someresPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 15Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Carrega rucs, Escanya velles, Pancer.- Cast. ?"
-
cartoixà [1]
- cartoixà (1950)
-
cartoixàcartoixàPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 15Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Pança, Pançalet, Xarel·lo.- Cast. Charelo."
-
cruixent [2]
- cruixents (1950)
-
cruixentcruixentsPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". "Cast. ?"
- cruxens (segle XVIII)
-
cruixentcruxensPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
escanyacà [1]
- escaña cans (segle XVIII)
-
escanyacàescaña cansPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
escanyavella [1]
- escañavella (segle XVIII)
-
escanyavellaescañavellaPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
garnatxa blanca [1]
- garnatxa blanca (1950)
-
garnatxa blancagarnatxa blancaPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 15Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. Garnacha blanca."
-
garnatxa negra [3]
- garnatxa (negra) (1911)
-
garnatxa negragarnatxa (negra)Penedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4El rahim negre que mes abunda al Penadés es el sumoy el qual si be elaborat en rosat dona uns vins molt consistents y agradables al paladar en cambi elaborant en negre en resultan uns vins excessivament aspres y pochs pujats de color. Altre rahim que també s'ha estes bastant per sas bonas cualitats es el moscatell [...] Altres varietats com son la garnatxa, carinyena, traberó, cama de garsa, ull de llebra, etc. se cultivan també aquí, pero en petita proporció y escás interés comercial.
- garnatxa negra (1922)
-
garnatxa negragarnatxa negraPenedès1922Raventós, Jaume. (1922). Art de fer bon vi, L'. Barcelona : Escola Superior d'Agricultura, 1922: p. 80Entre els raïms negres, el carinyena, la garnatxa negra i el morastell són els millors.
- garnatxa negra (1950)
-
garnatxa negragarnatxa negraPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta".
-
garrut [2]
- garrut (1943)
-
garrutgarrutPenedès1943Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 281El Sumoll se cultiva también en las subcomarcas del Panadés lo mismo que el Morastell y Garrut
- garrut (1950)
-
garrutgarrutPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". ".- Cast. ?"
-
granatxa [1]
- granatxa (segle XVIII)
-
granatxagranatxaPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
grumet [1]
- grumet (1950)
-
grumetgrumetPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 15Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. ?"
-
macabeu [2]
- macabeo (1911)
-
macabeumacabeoPenedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4Las millors y que mes hi abunden en rahims blanchs son el xarel-lo, el macabeo y el montónech ó parellada pera vins de taula y la malvasia y el moscatell pera vins de licor. També s'hi cultivan, encare que en petita escala, altres varietats com la pansa valenciana, el picapoll, la garnatxa blanca, etc. [...] Y no cal parlar dels afamats vins de moscatell y malvasía de Sitjes.
- macabeo (1975)
-
macabeumacabeoPenedès1975Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 134Variedades cultivadas Penedés: xarel·lo, macabeo, perellada o montonec, sumoll (tinta) [Resum de la taula]
-
mallorquí [2]
- mallorquins bons (segle XVIII)
-
mallorquímallorquins bonsPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
- mallorquins borts (segle XVIII)
-
mallorquímallorquins bortsPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
malvasia de Sitges [1]
- malvasia de Sitges (1950)
-
malvasia de Sitgesmalvasia de SitgesPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Malvasia vera.- Cast. Malvasía de Sitges."
-
malvasia roja [1]
- malvasia roja (1950)
-
malvasia rojamalvasia rojaPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Malvasia bona, Rojal.- Cast. Malvasía Roja."
-
mandó [1]
- mandó (1950)
-
mandómandóPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". ".- Cast. ?"
-
moc de gall [1]
- moc de gall (1950)
-
moc de gallmoc de gallPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Dit de donzella, Queixal de gos, Queixal de llop.- Cast. Dedos de doncella."
-
monastrell [1]
- monastrell (1950)
-
monastrellmonastrellPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". "Sin. Morastell.- Cast. Morrastel."
-
montònec [3]
- montonec (1975)
-
montònecmontonecPenedès1975Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 134Variedades cultivadas Penedés: xarel·lo, macabeo, perellada o montonec, sumoll (tinta) [Resum de la taula]
- montònec (1950)
-
montònecmontònecPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Martorella, Montònega, Parellada.- Cast. Parellada."
- montónech (1911)
-
montònecmontónechPenedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4Las millors y que mes hi abunden en rahims blanchs son el xarel-lo, el macabeo y el montónech ó parellada pera vins de taula y la malvasia y el moscatell pera vins de licor. També s'hi cultivan, encare que en petita escala, altres varietats com la pansa valenciana, el picapoll, la garnatxa blanca, etc. [...] Y no cal parlar dels afamats vins de moscatell y malvasía de Sitjes.
-
montònega [1]
- montònega (1950)
-
montònegamontònegaPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Martorella, Montònega, Parellada.- Cast. Parellada."
-
morastell [1]
- morastell (1943)
-
morastellmorastellPenedès1943Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 282
-
morastell de gra menut [1]
- morastell de gra menut (segle XVIII)
-
morastell de gra menutmorastell de gra menutPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
moscatell [1]
- moscatell (1911)
-
moscatellmoscatellPenedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4El rahim negre que mes abunda al Penadés es el sumoy el qual si be elaborat en rosat dona uns vins molt consistents y agradables al paladar en cambi elaborant en negre en resultan uns vins excessivament aspres y pochs pujats de color. Altre rahim que també s'ha estes bastant per sas bonas cualitats es el moscatell [...] Altres varietats com son la garnatxa, carinyena, traberó, cama de garsa, ull de llebra, etc. se cultivan també aquí, pero en petita proporció y escás interés comercial.
-
moscatell blanc [1]
- moscatell blanch (segle XVIII)
-
moscatell blancmoscatell blanchPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
moscatell romà [1]
- moscatell romà (1950)
-
moscatell romàmoscatell romàPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Moscatell del gra bo.- Cast. Moscatel gordo blanco."
-
moscatell vermell [1]
- moscatell vermell (segle XVIII)
-
moscatell vermellmoscatell vermellPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
pansa valenciana [1]
- pansa valenciana (segle XVIII)
-
pansa valencianapansa valencianaPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
pansamenut [1]
- pansa menut (1898)
-
pansamenutpansa menutPenedès1898(1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
-
panser [1]
- pansé (1898)
-
panserpanséPenedès1898(1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
-
parellada [2]
- parellada (1898)
-
parelladaparelladaPenedès1898(1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
- parellada (1911)
-
parelladaparelladaPenedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4Las millors y que mes hi abunden en rahims blanchs son el xarel-lo, el macabeo y el montónech ó parellada pera vins de taula y la malvasia y el moscatell pera vins de licor. També s'hi cultivan, encare que en petita escala, altres varietats com la pansa valenciana, el picapoll, la garnatxa blanca, etc. [...] Y no cal parlar dels afamats vins de moscatell y malvasía de Sitjes.
-
parrell curt [1]
- parrell curt (segle XVIII)
-
parrell curtparrell curtPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 2Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
parrella [1]
- parrellas (segle XVIII)
-
parrellaparrellasPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
perellada [1]
- perellada (1975)
-
perelladaperelladaPenedès1975Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 134Variedades cultivadas Penedés: xarel·lo, macabeo, perellada o montonec, sumoll (tinta) [Resum de la taula]
-
planta valenciana [1]
- planta valenciana (1898)
-
planta valencianaplanta valencianaPenedès1898(1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
-
queixal de gos [1]
- queixal de gos (1950)
-
queixal de gosqueixal de gosPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Dit de donzella, Moc de gall, Queixal de llop.- Cast. Dedos de doncella."
-
queixal de llop [1]
- queixal de llop (1950)
-
queixal de llopqueixal de llopPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Dit de donzella, Moc de gall, Queixal de gos.- Cast. Dedos de doncella."
-
rojal [1]
- rojal (1950)
-
rojalrojalPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Malvasia bona, Malvasia roja.- Cast. Malvasía roja."
-
sac de vi [1]
- sac de vi (1950)
-
sac de visac de viPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 19Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". "Sin. Aramon .- Cast. Aramón."
-
sant Jaume [1]
- sant Jaume (1950)
-
sant Jaumesant JaumePenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. San Jaime."
-
sant Joan [1]
- sant Joan (1950)
-
sant Joansant JoanPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. San Juan."
-
santjoans [1]
- sanjoans (segle XVIII)
-
santjoanssanjoansPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
sumoi blanc [1]
- sumoi blanc (1950)
-
sumoi blancsumoi blancPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. Piñuelo."
-
sumoll [5]
- sumoll (1898)
-
sumollsumollPenedès1898(1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
- sumoll (1943)
-
sumollsumollPenedès1943Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 281Otro de los vinos muy estimados es la asociación de aquellos mostos con el vidueño tinto Sumoll, que se desarrolla en las laderas y terrenos más ligeros y silíceos que da origen a los rosados que tanto renombre han adquirido en Alemania y suiza, y hoy muy solicitados en el mercado Centroamericano, desbancando a los franceses e italianos, a los que supera en viveza, frescor y gusto afrutado.
- sumoll (tinta) (1975)
-
sumollsumoll (tinta)Penedès1975Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 134Variedades cultivadas Penedés: xarel·lo, macabeo, perellada o montonec, sumoll (tinta) [Resum de la taula]
- sumoy (1911)
-
sumollsumoyPenedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4El rahim negre que mes abunda al Penadés es el sumoy el qual si be elaborat en rosat dona uns vins molt consistents y agradables al paladar en cambi elaborant en negre en resultan uns vins excessivament aspres y pochs pujats de color. Altre rahim que també s'ha estes bastant per sas bonas cualitats es el moscatell [...] Altres varietats com son la garnatxa, carinyena, traberó, cama de garsa, ull de llebra, etc. se cultivan també aquí, pero en petita proporció y escás interés comercial.
- sumoy (segle XVIII)
-
sumollsumoyPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
traveró [1]
- traberó (1911)
-
traverótraberóPenedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4El rahim negre que mes abunda al Penadés es el sumoy el qual si be elaborat en rosat dona uns vins molt consistents y agradables al paladar en cambi elaborant en negre en resultan uns vins excessivament aspres y pochs pujats de color. Altre rahim que també s'ha estes bastant per sas bonas cualitats es el moscatell [...] Altres varietats com son la garnatxa, carinyena, traberó, cama de garsa, ull de llebra, etc. se cultivan també aquí, pero en petita proporció y escás interés comercial.
-
treberó [1]
- treberó (1898)
-
treberótreberóPenedès1898(1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
-
trepat [1]
- trepat (1950)
-
trepattrepatPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 19Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". "Sin. AFARTA POBRES .- Cast. ?"
-
trobat [2]
- trobat ros (1950)
-
trobattrobat rosPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 15Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca".
- trubats (segle XVIII)
-
trobattrubatsPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
trobat negre [1]
- trobat negre (1950)
-
trobat negretrobat negrePenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 19Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta".
-
ull de llebre [3]
- ull de llebra (1911)
-
ull de llebreull de llebraPenedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4El rahim negre que mes abunda al Penadés es el sumoy el qual si be elaborat en rosat dona uns vins molt consistents y agradables al paladar en cambi elaborant en negre en resultan uns vins excessivament aspres y pochs pujats de color. Altre rahim que també s'ha estes bastant per sas bonas cualitats es el moscatell [...] Altres varietats com son la garnatxa, carinyena, traberó, cama de garsa, ull de llebra, etc. se cultivan també aquí, pero en petita proporció y escás interés comercial.
- ull de llebra (1950)
-
ull de llebreull de llebraPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 19Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". ".- Cast. ?"
- ull de llebra (segle XVIII)
-
ull de llebreull de llebraPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
-
xarel·lo [4]
- xarel-lo (1911)
-
xarel·loxarel-loPenedès1911Ros Güell, Josep. (1911). Elaboració y criansa dels vins del Penadés: malaltias de la vinya. El Labriego, núm. 807, p. 3: p. 4Las millors y que mes hi abunden en rahims blanchs son el xarel-lo, el macabeo y el montónech ó parellada pera vins de taula y la malvasia y el moscatell pera vins de licor. També s'hi cultivan, encare que en petita escala, altres varietats com la pansa valenciana, el picapoll, la garnatxa blanca, etc. [...] Y no cal parlar dels afamats vins de moscatell y malvasía de Sitjes.
- xarel·lo (1898)
-
xarel·loxarel·loPenedès1898(1898). Vinya americana: son cultiu. El Labriego: p. 7Es induptable que com avans de la filoxera serán las varietats blancas de Xarel-lo, Parellada y Pansé, y las negras de Sumoll, Treberó y Carinyena las que més se empeltarán sobre ceps americans. La planta d'Enbeca ó pansa menut, y la planta valenciana, com á blanch, y l'Aramon y Boval, com á negre, sería també de importancia sa propagació.
- xarel·lo (1950)
-
xarel·loxarel·loPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. CARTOIXÀ, Pança, Pançalet.- Cast. Charelo."
- xarel·lo (1975)
-
xarel·loxarel·loPenedès1975Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 134Variedades cultivadas Penedés: xarel·lo, macabeo, perellada o montonec, sumoll (tinta) [Resum de la taula]
-
xarel·lo roig [1]
- xarel·lo roig (1950)
-
xarel·lo roigxarel·lo roigPenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Pança rossa.- Cast. Charelo."
-
xerello [1]
- xerello (segle XVIII)
-
xerelloxerelloPenedèssegle XVIIIBarba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
S'HAN OBTINGUT 83 CITES DE PRESÈNCIA
-
Europa [83]
-
Espanya [83]
-
Catalunya [83]
-
Barcelona (Província) [83]
-
Penedès [83]
- monastrell (1950)
- aramon (1950)
- carinyena (1950)
- cruixents (1950)
- sac de vi (1950)
- trepat (1950)
- ull de llebra (1950)
- mandó (1950)
- garrut (1950)
- boval (1950)
- rojal (1950)
- moc de gall (1950)
- moscatell romà (1950)
- sumoi blanc (1950)
- sant Jaume (1950)
- sant Joan (1950)
- xarel·lo roig (1950)
- xarel·lo (1950)
- montònega (1950)
- montònec (1950)
- malvasia roja (1950)
- malvasia de Sitges (1950)
- garnatxa blanca (1950)
- grumet (1950)
- cartoixà (1950)
- carrega someres (1950)
- carrega rucs (1950)
- queixal de llop (1950)
- queixal de gos (1950)
- afarta pobres (1950)
- garnatxa negra (1950)
- trobat negre (1950)
- pansa menut (1898)
- parrellas (segle XVIII)
- carañena de redolta blanca (segle XVIII)
- escañavella (segle XVIII)
- cama de garsa (segle XVIII)
- moscatell blanch (segle XVIII)
- sumoy (segle XVIII)
- mallorquins borts (segle XVIII)
- ull de llebra (1911)
- carinyena (1898)
- cruxens (segle XVIII)
- carañena de radolta negra gutimosa (segle XVIII)
- carinyena (1911)
- sumoll (tinta) (1975)
- mallorquins bons (segle XVIII)
- sumoll (1943)
- pansé (1898)
- sumoy (1911)
- sumoll (1898)
- macabeo (1975)
- moscatell vermell (segle XVIII)
- morastell (1943)
- moscatell (1911)
- traberó (1911)
- granatxa (segle XVIII)
- xarel·lo (1975)
- xarel·lo (1898)
- morastell de gra menut (segle XVIII)
- cama de garsa (1911)
- parellada (1911)
- perellada (1975)
- parellada (1898)
- sanjoans (segle XVIII)
- trobat ros (1950)
- escaña cans (segle XVIII)
- ull de llebra (segle XVIII)
- trubats (segle XVIII)
- garrut (1943)
- xerello (segle XVIII)
- treberó (1898)
- montonec (1975)
- montónech (1911)
- garnatxa negra (1922)
- garnatxa (negra) (1911)
- xarel-lo (1911)
- pansa valenciana (segle XVIII)
- boval (1898)
- aramon (1898)
- parrell curt (segle XVIII)
- macabeo (1911)
- planta valenciana (1898)
-
Penedès [83]
-
Barcelona (Província) [83]
-
Catalunya [83]
-
Espanya [83]