S'HAN OBTINGUT 21 CITES DE PRESÈNCIA

• 1381 [1]
  • grech (Països Catalans)
  • grec
    grech
    Països Catalans
    1381
    Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
    Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
• 1417 [1]
  • grech (Alcàsser)
  • grec
    grech
    Alcàsser
    1417
    (13-12-1417). Die lune XIIIa decembris, in loco de Alcacer. Arxiu del Real Colegio Seminario de Corpus Christi. Protocols, Dionís Cervera. Núm. 1367, ff. 132r-136r.: f. 135
    "Ítem, en lo dit loch ha senyor una vinya pròpria en la qual ha quaranta fanecades, poch més o menys, e una altra vinya detràs l'ort, en la qual ha qualsque huyt fanecades, poch més a menys, e la qual és de grech, malvesia e montonech, ad hun poch de grumesch per a fer panses".
• 1587 [1]
  • grech (Catalunya)
  • grec
    grech
    Catalunya
    1587
    Moix, Rafael. (1587). Libre de la peste : dividit en tres tractats, en doctrina universal preservatio y curatio della. En Barcelona : en casa de Iaume Cendrat, 1587: p. 67
    Lo vi sia qual millor se pora trobar, pur, y clar, blanch, o claret, molt clar, no sia dolç, ni vi gros, terbol, o bolcat: basta estes condicions, per no haver de tractar de tantes especies de vins, que vuy dia usen, malvezia, trobat, escanyaca, machabeu, grech, verdiell, moscat, &c. (...).
• 1600 [1]
  • grechs (Catalunya)
  • grec
    grechs
    Catalunya
    1600
    Gil, Pere. (1600). Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña. 1600: f. 52 r
    Son los vins de Cathaluña comunament forts y molt bons. Fan se en ella de totas maneras de vins es à saber vermells, clarets, blanchs, y destos Macabeus, Malvesias, Grechs, y trobats molt bons. En Mataro se fan excellents vins clarets; en Sitjas y Vilanova excellent Malvesia; en lo camp de Tarragona tota manera de vins; y lo mateyx se pot dir de noltas altres parts.
• 1617 [1]
  • grechs (Perpignan)
  • grec
    grechs
    Perpignan
    1617
    Agustí, Miquel. (1617). Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. Estampat en Barcelona : en la estampa de Esteue Liberôs ..., 1617: f. 94r
    Lo vi Moscat de la vinya Moscada. Lo vi Castella de la vinya de Rahims Castellans. Lo vi blanc de vinya de Monestrells blanchs, y de Pansas. Lo vi Malvasia, de vinya de Malvasia. Lo vi Trobat, de vinya de Rahims Trobats. Lo vi Grech, de Rahims Grechs. Lo vi Macabeu, de Rahims de vinya de Macabeus.
• 1678 [1]
  • grecs (Ribera del Llobregat)
  • grec
    grecs
    Ribera del Llobregat
    1678
    Corbera, Esteve de. (1678). Cataluña illustrada : contiene su descripcion en comun, y particular con las poblaciones, dominios y successos, desde el principio del mundo asta que por el valor de su nobleça fue libre de la oppresi. En Napoles : por Antonino Gramiñani, 1678: p. 61
    En Rossellon Claretes, y Moscateles. En Alella, y Mataron, y los demas lugares de la costa desde Barcelona hasta Blanes que es la antigua Laietania, Claretes, y blancos tan enteros, y vigorosos que los navegan a la Indias. En Sitjes, y Falset Malvasias. En Canbrils, y Riudoms vinos blancos de licor que llaman dulces, y otros comunes. En lo demas del campo de Tarragona Iustolines, Xerelos, Verdieles, Garnachas, y otros vinos blancos tintos, y aloques. En la ribera de Llobregat cerca de Barcelona Griegos, y en otras partes otros muchos de varios nombres, sino tan generosos, sufficientes para el uso, y sustento comun.
• 1780 [1]
  • vino griego (Prat de Llobregat, el)
  • vi grec
    vino griego
    Prat de Llobregat, el
    1780
    (1780). Inventari de la Rectoria de Sant Pere i Pau del Prat (...). Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Jaume Codina 16-3.:
    "El vino por arriendo se ha sacado 34 [?], y dos cargas de vino Griego".
• 1799 [2]
  • rahim de abres (Prat de Llobregat, el)
  • raïm de parres
    rahim de abres
    Prat de Llobregat, el
    1799
    (1799). Acte del arrendament del hostal taberna y gabella de la Parròquia de Sant Pere y Sant Pau del Prat. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Jaume Codina 16-4.:
    "Item sapía dit arrendador que podrá vendrer vi blanch, com sia bo, y de rahíms de viña y no de abres".
  • vi grech (Prat de Llobregat, el)
  • vi grec
    vi grech
    Prat de Llobregat, el
    1799
    (1799). Llista de les possessions de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Jaume Codina 16-4.:
    "Item: tots los rayms de la primicia, del arrendament els quals (junt ab dos carregas de vi grech que solen unas 7 lliuras) se ha tret per quiscun any del quinqueni ... 69 lliuras".
• 1830 [1]
  • vi grech (Prat de Llobregat, el)
  • vi grec
    vi grech
    Prat de Llobregat, el
    1830
    (1830 - 1832). Nota del que se ha collit en la heretat de Don Francisco Durán citada en lo poble del Prat, masover Joan Solanas, per los anys de 1830, 31 y del 1832.. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Municipal 225-1.:
• 1831 [2]
  • vi de parres (Prat de Llobregat, el)
  • raïm de parres
    vi de parres
    Prat de Llobregat, el
    1831
    (1830 - 1831). Nota de lo que á collit. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Municipal 225-1.:
  • vi grech (Prat de Llobregat, el)
  • vi grec
    vi grech
    Prat de Llobregat, el
    1831
    (1830 - 1832). Nota del que se ha collit en la heretat de Don Francisco Durán citada en lo poble del Prat, masover Joan Solanas, per los anys de 1830, 31 y del 1832.. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Municipal 225-1.:
• 1832 [1]
  • vi de parres (Prat de Llobregat, el)
  • raïm de parres
    vi de parres
    Prat de Llobregat, el
    1832
    (1830 - 1831). Nota de lo que á collit. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Municipal 225-1.:
• 1889 [1]
  • grec (Catalunya)
  • grec
    grec
    Catalunya
    1889
    Estació Ampelogràfica Catalana. (1889). Estación Ampelográfica Catalana. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. XX, p. 313-315: p. 314
    Variedades del país: Sumoll, Garnacha, Mataró, Ull de llebre, Terrasench, Parrella granada, Monastrell de gra gros, Monastrell de gra menut, Trobat negre, Ribot, Morenillo de Benicarló, Mazuela, Valenciá negre, Esquichagós, Parreleta, Parrel verdal, Vidadico, Aragonés, Castellano, Bobal (planta de Requena), Xerelo, Picapoll, Valenciá, Moscatel, Macabeo, Multonach, Malvasía Raset, Moc de gall, Grec, Bonas llavós, Pedro Jiménez, Palomino de Jerez, Pasa grande de Esmirna, Sultanina.
• 1897 [1]
  • grech (Sant Feliu de Llobregat)
  • grec
    grech
    Sant Feliu de Llobregat
    1897
    Monmany i Ribas, Jaume. (1897). Carta de Jaume Monmany i Ribas al poeta Jacint Verdaguer:
    "Raïms Negres: Sumoll. Bonallevó. Granacha. Tarrasench. Carinyena. Picapoll y San Jaume. Raïms Blanchs: Parelladas. Pansa. Pansa-moscatellana. Moscatell. Charel-lo. Trobats. San Juans. San Jaume. Picapoll y Malvasia. Raïms de Parra blanch: Palop. Trenca bentra. Grech y Moch de Gall. Aquestas són las clases més conegudes en aquesta comarca (...)"
• primera meitat del segle XX [1]
  • grecs (Sant Boi de Llobregat)
  • grec
    grecs
    Sant Boi de Llobregat
    primera meitat del segle XX
    Martí i Vilà, Carles. (1957). Setembres d'abans, Els. Vida Samboyana. Núm. 22, p. 5-6: p. 5
    "Feixars i marina eren plens de sàlzers i d'àlbers plantats expressament per a sostenir les parres dels raims de plaça, desde temps immemorial, d'una gran varietat de menes entre les que descollava la dels grecs, portada a la nostra terra pels almogàvers, que s'havia aclimatat aquí i quedava com record vivent d'aquella gloriosa gesta mediterrània. En Magí Castells, en els seus manuscrits, deia la bellesa dels ceps emparralats. Jo en vaig veure encara les darreres mostres, ja fa alguns anys i, veritablement, impressionaven de veure amb els grans penjolls de raïms que, curosament guardats, s'havien de vendre durant tot l'hivern fins als voltants de la diada de la Candelera".
• 1901 [1]
  • grech (Manresa)
  • grec
    grech
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 10
    Grech.- També'l tenim com á proba, encare que d'un poch de temps que 'ls anteriors, no deixantnos molt satisfets per mes que quan varem obtenirlo 'ns varen assegurar qu' era una gran classe y feya un vi de molta estima, potser en lo seu país, que lo que 's aquí porta trasas de no embarrancans gaire 'l seller. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Blanchs']
• ca. 1908 [1]
  • grech (Catalunya)
  • grec
    grech
    Catalunya
    ca. 1908
    Girona Trius, Pere Joan. (ca. 1908). Lecciones de viticultura y enología. Barcelona : Libr. autografia de J. Mora, [ca. 1908]: p. 22
    "Principales variedades cultivadas en Cataluña: Cepas de uvas blancas (...) Otras variedades menos importantes son las llamadas Moch de gall, y Grech.
• 1921 [2]
  • grech (Sant Joan Despí)
  • grec
    grech
    Sant Joan Despí
    1921
    (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. IV, p. 183
    Parra que donava el vi grec (?): "arbres, grechs y presseguers ...", St. Joan Despí, 1610.
  • vi grec (Igualada)
  • vi grec
    vi grec
    Igualada
    1921
    (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. IV, p. 183
    Vi grec: un dels vins de més dama en temps antic: "bon vins vermells com blanchs e grechs", Igualada, 1422.
• 1950 [1]
  • grec (Formentera)
  • grec
    grec
    Formentera
    1950
    Vilà Valentí, J.. (1950). Formentera: estudio de geografía humana. Estudios geográficos, núm. 40. p. 389-442: p. 413
    Actualmente se cultivan muchas variedades para ser consumidas directamente (palop blanc, palop negre, grec, moscatell, mançanet, fogoneu, granatge y gir bobal). La mayoría de ellas se encuentran formando parras junto a la casa - sobre todo enramada -, en el arbolado o en soportes convenientemente dispuestas.