S'HAN OBTINGUT 5 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • moc de gall [5]
    • moc de gall (Catalunya, 1889)
    • moc de gall
      moc de gall
      Catalunya
      1889
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1889). Estación Ampelográfica Catalana. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. XX, p. 313-315: p. 314
      Variedades del país: Sumoll, Garnacha, Mataró, Ull de llebre, Terrasench, Parrella granada, Monastrell de gra gros, Monastrell de gra menut, Trobat negre, Ribot, Morenillo de Benicarló, Mazuela, Valenciá negre, Esquichagós, Parreleta, Parrel verdal, Vidadico, Aragonés, Castellano, Bobal (planta de Requena), Xerelo, Picapoll, Valenciá, Moscatel, Macabeo, Multonach, Malvasía Raset, Moc de gall, Grec, Bonas llavós, Pedro Jiménez, Palomino de Jerez, Pasa grande de Esmirna, Sultanina.
    • moc de gall (Penedès, 1950)
    • moc de gall
      moc de gall
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Dit de donzella, Queixal de gos, Queixal de llop.- Cast. Dedos de doncella."
    • moch de gall (Catalunya, ca. 1908)
    • moc de gall
      moch de gall
      Catalunya
      ca. 1908
      Girona Trius, Pere Joan. (ca. 1908). Lecciones de viticultura y enología. Barcelona : Libr. autografia de J. Mora, [ca. 1908]: p. 22
      "Principales variedades cultivadas en Cataluña: Cepas de uvas blancas (...) Otras variedades menos importantes son las llamadas Moch de gall, y Grech.
    • moch de gall (Sant Vicenç dels Horts, 1871)
    • moc de gall
      moch de gall
      Sant Vicenç dels Horts
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 312
      Expositor: Costa (D. Agustin). Localidad: San Vicens dels Hors.
    • mocs de gall (Prat de Llobregat, el, 1936)
    • moc de gall
      mocs de gall
      Prat de Llobregat, el
      1936
      Pujol, Josep. (1936). Vinya, La. Noticiari Pratenc, núm. 2: 2.: p. 2
      "Aquests ceps eren varis 'trenca ventres' i 'mocs de gall' que s'en deien així perquè feien un gra llarg, punxagut, molt semblant al ma del gall, eren blancs-grocs, d'una pell molt fina, molt dolça, molt aromàtics d'un paladar semblant al moscatell. Com hem dit s'emparrava per l'arbre i s'enramava d'uns arbres a altres. (...) Amb els raïms de les parres es feia un vi clar, brillant, groc de viratje verdós com el Santern. Tenia més grau que el de les vinyes de terra. Era molt apreciat, se'l considerava medicinal i s'emprava contra les inflamacions de la vista. S'en deia viagre."

S'HAN OBTINGUT 5 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 5 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • 1871 [1]
    • moch de gall (Sant Vicenç dels Horts)
    • moc de gall
      moch de gall
      Sant Vicenç dels Horts
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 312
      Expositor: Costa (D. Agustin). Localidad: San Vicens dels Hors.
  • 1889 [1]
    • moc de gall (Catalunya)
    • moc de gall
      moc de gall
      Catalunya
      1889
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1889). Estación Ampelográfica Catalana. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. XX, p. 313-315: p. 314
      Variedades del país: Sumoll, Garnacha, Mataró, Ull de llebre, Terrasench, Parrella granada, Monastrell de gra gros, Monastrell de gra menut, Trobat negre, Ribot, Morenillo de Benicarló, Mazuela, Valenciá negre, Esquichagós, Parreleta, Parrel verdal, Vidadico, Aragonés, Castellano, Bobal (planta de Requena), Xerelo, Picapoll, Valenciá, Moscatel, Macabeo, Multonach, Malvasía Raset, Moc de gall, Grec, Bonas llavós, Pedro Jiménez, Palomino de Jerez, Pasa grande de Esmirna, Sultanina.
  • ca. 1908 [1]
    • moch de gall (Catalunya)
    • moc de gall
      moch de gall
      Catalunya
      ca. 1908
      Girona Trius, Pere Joan. (ca. 1908). Lecciones de viticultura y enología. Barcelona : Libr. autografia de J. Mora, [ca. 1908]: p. 22
      "Principales variedades cultivadas en Cataluña: Cepas de uvas blancas (...) Otras variedades menos importantes son las llamadas Moch de gall, y Grech.
  • 1936 [1]
    • mocs de gall (Prat de Llobregat, el)
    • moc de gall
      mocs de gall
      Prat de Llobregat, el
      1936
      Pujol, Josep. (1936). Vinya, La. Noticiari Pratenc, núm. 2: 2.: p. 2
      "Aquests ceps eren varis 'trenca ventres' i 'mocs de gall' que s'en deien així perquè feien un gra llarg, punxagut, molt semblant al ma del gall, eren blancs-grocs, d'una pell molt fina, molt dolça, molt aromàtics d'un paladar semblant al moscatell. Com hem dit s'emparrava per l'arbre i s'enramava d'uns arbres a altres. (...) Amb els raïms de les parres es feia un vi clar, brillant, groc de viratje verdós com el Santern. Tenia més grau que el de les vinyes de terra. Era molt apreciat, se'l considerava medicinal i s'emprava contra les inflamacions de la vista. S'en deia viagre."
  • 1950 [1]
    • moc de gall (Penedès)
    • moc de gall
      moc de gall
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 16
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Sin. Dit de donzella, Queixal de gos, Queixal de llop.- Cast. Dedos de doncella."