S'HAN OBTINGUT 3 CITES DE PRESÈNCIA
Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
-
pansa [2]
- pansa (Maresme, 1890)
-
pansapansaMaresme1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
- pansa o cartuixá (Tarragona, 1871)
-
pansapansa o cartuixáTarragona1871Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 316Expositor: Montoliu (D. Plácido María de). Localidad: F. Morell. M. Tarragona
-
pansa blanca [xarel·lo] [1]
- pansa rodona ó xarello (Badalona, 1871)
-
pansa blanca [xarel·lo]pansa rodona ó xarelloBadalona1871Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 313Expositor: Dodero (D. José Oriol) Localidad: Badalona
S'HAN OBTINGUT 3 CITES DE PRESÈNCIA
Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
-
1871 [2]
- pansa o cartuixá (Tarragona)
-
pansapansa o cartuixáTarragona1871Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 316Expositor: Montoliu (D. Plácido María de). Localidad: F. Morell. M. Tarragona
- pansa rodona ó xarello (Badalona)
-
pansa blanca [xarel·lo]pansa rodona ó xarelloBadalona1871Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 313Expositor: Dodero (D. José Oriol) Localidad: Badalona
-
1890 [1]
- pansa (Maresme)
-
pansapansaMaresme1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.