S'HAN OBTINGUT 8 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • escanyacà [3]
    • escanyaca (Catalunya, 1587)
    • escanyacà
      escanyaca
      Catalunya
      1587
      Moix, Rafael. (1587). Libre de la peste : dividit en tres tractats, en doctrina universal preservatio y curatio della. En Barcelona : en casa de Iaume Cendrat, 1587: p. 67
      Lo vi sia qual millor se pora trobar, pur, y clar, blanch, o claret, molt clar, no sia dolç, ni vi gros, terbol, o bolcat: basta estes condicions, per no haver de tractar de tantes especies de vins, que vuy dia usen, malvezia, trobat, escanyaca, machabeu, grech, verdiell, moscat, &c. (...).
    • escanyaca (Catalunya, 1918)
    • escanyacà
      escanyaca
      Catalunya
      1918
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. III, p. 247
      Nom de vi.
    • escaña cans (Penedès, segle XVIII)
    • escanyacà
      escaña cans
      Penedès
      segle XVIII
      Barba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1
      Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
  • escanyagós [5]
    • escanyagós (Catalunya, 1898)
    • escanyagós
      escanyagós
      Catalunya
      1898
      Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
      No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
    • escañagos (Ginestar, 1915)
    • escanyagós
      escañagos
      Ginestar
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 19
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
    • escañagos (Vila-seca, 1915)
    • escanyagós
      escañagos
      Vila-seca
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 9
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (blancas)
    • escañagosos (Querol, 1915)
    • escanyagós
      escañagosos
      Querol
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
    • escañagós ó planteta (Camp de Tarragona, 1853)
    • escanyagós
      escañagós ó planteta
      Camp de Tarragona
      1853
      Folch, Lorenzo. (1853). Enfermedad de la vid. Revista del IACSI. P. 195-199: p. 196-197
      Decíamos que dentro de una misma zona ó identidad de terreno, cierta calidad de cepa es mas fuerte, otra más débil. Es bien cierto que el picapoll negro es una de las especialidades de menos resistencia [al oidium], y que si una cepa hay infestada de seguro es el picapoll. La cariñena tambien es otra de las plantas mas desgraciadas: ya cualquiera que haya pisado los términos de Monroix, Riudecañes, Monbrió, Cambrils, Vilaseca, Reus y demás comarcas, no le ha de quedar duda de que el propietario que tenga que tenga la desgracia, de que esas plantas predominen en sus viñas, está metido en medio la desgracia. [...] En el Priorato se campea mejor; predomina la capa llamada garnacha, que ha tenido mas fortaleza que las mencionadas [...] Lo que se notó en esta viña se ha visto confirmado generalmente en otras; por muy infestadas que hayan sido, el pampolxirat se ha mantenido lozano. [...] El escañagós ó planteta, tiene la circunstancia de quedar con el grano mas lleno, aunque esté enfermo como otras cepas. La crujidera se ha sostenido bastante. El sumoy no ha sido de los mas flacos. El trapat ha sido de los fuertes, y tambien el palop y malvesia borda. El pansal, no se ha sostenido como era de esperar de su natural robustez.

S'HAN OBTINGUT 8 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 8 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • 1587 [1]
    • escanyaca (Catalunya)
    • escanyacà
      escanyaca
      Catalunya
      1587
      Moix, Rafael. (1587). Libre de la peste : dividit en tres tractats, en doctrina universal preservatio y curatio della. En Barcelona : en casa de Iaume Cendrat, 1587: p. 67
      Lo vi sia qual millor se pora trobar, pur, y clar, blanch, o claret, molt clar, no sia dolç, ni vi gros, terbol, o bolcat: basta estes condicions, per no haver de tractar de tantes especies de vins, que vuy dia usen, malvezia, trobat, escanyaca, machabeu, grech, verdiell, moscat, &c. (...).
  • segle XVIII [1]
    • escaña cans (Penedès)
    • escanyacà
      escaña cans
      Penedès
      segle XVIII
      Barba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1
      Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
  • 1853 [1]
    • escañagós ó planteta (Camp de Tarragona)
    • escanyagós
      escañagós ó planteta
      Camp de Tarragona
      1853
      Folch, Lorenzo. (1853). Enfermedad de la vid. Revista del IACSI. P. 195-199: p. 196-197
      Decíamos que dentro de una misma zona ó identidad de terreno, cierta calidad de cepa es mas fuerte, otra más débil. Es bien cierto que el picapoll negro es una de las especialidades de menos resistencia [al oidium], y que si una cepa hay infestada de seguro es el picapoll. La cariñena tambien es otra de las plantas mas desgraciadas: ya cualquiera que haya pisado los términos de Monroix, Riudecañes, Monbrió, Cambrils, Vilaseca, Reus y demás comarcas, no le ha de quedar duda de que el propietario que tenga que tenga la desgracia, de que esas plantas predominen en sus viñas, está metido en medio la desgracia. [...] En el Priorato se campea mejor; predomina la capa llamada garnacha, que ha tenido mas fortaleza que las mencionadas [...] Lo que se notó en esta viña se ha visto confirmado generalmente en otras; por muy infestadas que hayan sido, el pampolxirat se ha mantenido lozano. [...] El escañagós ó planteta, tiene la circunstancia de quedar con el grano mas lleno, aunque esté enfermo como otras cepas. La crujidera se ha sostenido bastante. El sumoy no ha sido de los mas flacos. El trapat ha sido de los fuertes, y tambien el palop y malvesia borda. El pansal, no se ha sostenido como era de esperar de su natural robustez.
  • 1898 [1]
    • escanyagós (Catalunya)
    • escanyagós
      escanyagós
      Catalunya
      1898
      Aguilera, Joaquim. (1898). Malalties de la vinya. Barcelona : La Vanguardia, 1898: p. 47
      No totes les menes de ceps són igualment atacades per l'oidium [...] Dividint els ceps en poc y en molt resistents, entre ls primers poden posar-s'hi ls següents: Moscatell, Malvasía, Tintorer, Picapoll, Carinyena, Sumoll, Palop, Pansal, Chasselas, Gamays, Cabernet, Castet, Pansa, Cinsant, Syrah, Folle-blanche, y en el segon Granatxa, Pampol xirat, Escanyagós, Morastell, Alicant-Bouchet, Cots, Duriff, Cua-tendra, Aramon, Merlot, Terrasech
  • 1915 [3]
    • escañagos (Ginestar)
    • escanyagós
      escañagos
      Ginestar
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 19
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
    • escañagos (Vila-seca)
    • escanyagós
      escañagos
      Vila-seca
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 9
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (blancas)
    • escañagosos (Querol)
    • escanyagós
      escañagosos
      Querol
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 13
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
  • 1918 [1]
    • escanyaca (Catalunya)
    • escanyacà
      escanyaca
      Catalunya
      1918
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. III, p. 247
      Nom de vi.