S'HAN OBTINGUT 12 CITES DE PRESÈNCIA
Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
-
jaume [1]
- jaumes (Illes Balears (Província), 1971)
-
jaumejaumesIlles Balears (Província)1971Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 12-13Callet (vino, tinta), Fogoneu (vino, tinta), Manto negro (vino, tinta), Fogoneu francés (vino, tinta), Calop negro (mesa, tinta), Mando (vino, tinta), Pensal blanco (Moll) (vino, blanca), Cabelis (vino, tinta), Pepita de oro (mesa, blanca), Calop rojo (mesa, tinta), Calop blanco (mesa, blanca); otras variedades: Agamusa (vino, blanca), Batista (vino, tinta), Boal (vino, tinta), Cardinal (mesa, tinta), Corazón de cabrito (mesa, tinta), Galmete (vino, tinta), Giró (vino, tinta), Gorgollasa (vino, tinta), Jaumes (mesa, blanca), Moscatel (mesa, blanca), Quigat (vino, blanca), Babaté (vino, tinta), Sansó (vino, tinta), Vinaté (vino, tinta)
-
jaumet [1]
- jaumet (Rosselló, 1952)
-
jaumetjaumetRosselló1952Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 101Raïm blanc que madura per la festa de Sant Jaume el Major (25 de juliol).
-
jaumí [1]
- jaumi (Catalunya, 1900)
-
jaumíjaumiCatalunya1900Nadal Guardiola, Pedro. (1900). Grandes criaderos de cepas americanas de Pedro Nadal Guardiola : 1900-1901. Figueras : [s.n.], 1900 (Barcelona : Henrich y Cª): p. 2Injertos [en forma de taula]: Alicante, Alicante Hry Bouschel, Cariñena, Granacha, Granacha roja, Grano negro Calmette, Chasselas dorado [blanca], Jaumi [blanca], Malvasía, Moscatel Romano [blanca], Pansa blanca, Picapoll [blanca], Sumoll, Xarel-lo [blanca].
-
sant Jaume [9]
- raisin de Saint-Jacques (Rosselló, 1866)
-
sant Jaumeraisin de Saint-JacquesRosselló1866Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 136-137Raisin de Saint-Jacques, connu dans le pays sous les noms de Jaumet, Jaumis, Joanench [raisins blancs, rouges et gris]. Grains d'une grosseur moyenne, ronds, quelquefois on peu ovoides si la grappe est serrée, dorés à la complète maturité, juteux, d'une saveur douce et agréable, peau assez fine. Grappe assez grande, un peu allongée, bien garnie; pédicule ligneux lorsque le fruit est mûr. Cep gros, très-puissant, très-fertile, formant de belles treilles. Sarments gros, un peu aplatis, longs, ramitiés, garnis de vrilles fortes et grosses. Mérithalles longs de 10 à 12 centim., de couleur brune et marquetés de taches plus foncées. Feuilles grandes, bien ouvertes, d'un vert clair quand elles sont jeunes, plus foncé quand elles ont pris leur entier développement, à cinq lobes aigus, dentés, couvrant presque les sinus, qui ont une forme ovoïde: celui de la base est grand. Nervures blanches, saillantes, quoique minces. Pétioles longs de 15 à centimètres, un peu colorés à leur point d'attache. Les grappes de ce raisin sont d'un aspect agréable. Le Saint-Jacques est très-précoce. Il commence à mûrir à la fin de juin et dans les premiers jours de juillet. Il est acheté alors pour Paris à un très-bon prix. Il a deux variétés qui lui sont inférieures.
- s. Jaume (Catalunya, 1887)
-
sant Jaumes. JaumeCatalunya1887Estació Ampelogràfica Catalana. (1887). Vides americanas é hispano-americanas : catálogo nº 2 : 1887 á 1888. Barcelona : Estación Ampelográfica Catalana, [1887]:Variedades de vides europeas injertadas sobre pie americano: - Negras: Sumoll, Garnacha, Parreleta, Parrel verdal, Mazuela, Ribot, Monastrell, Mataró, Ull de llebre, Aragonés, Castellano, Requena, Aramon, Pineau noir; - Blancas: Xarelo, Picapoll, Valencià, Moscatel, Macabeo, Viuna, S. Jaume, Macaroli, Raset.
- san Jaime (Barcelona (Província), 1971)
-
sant Jaumesan JaimeBarcelona (Província)1971Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 13Xarello (vino, blanca), Sumoll (vino, tinta), Macabeo (vino, blanca), Parellada o Montenech (vino, blanca), Garnacha blanca (vino, blanca), Picapoll (vino, blanca), Híbridos blancos (vino, blanca), Cariñena (vino, tinta), Subirat (vino, blanca), Híbridos tintos (vino, tinta), Rosaki (mesa, blanca), Cardinal (mesa, tinta), Alfonso Lavallé (mesa, tinta); otras variedades: Garnacho rosado (vino, tinta), Garnacho negro (vino, tinta), Madalén (mesa, blanca), Malvasía (vino, mesa, blanca), Palomino para mesa (mesa, blanca), Pansa blanca (vino, blanca), Pansa roja (vino, tinta), San Jaime (mesa, blanca), Sumoll blanco (vino, blanca), Tempranillo negra (vino, tinta), Valenciana (vino, blanca), Xarello rosado (vino, tinta).
- san Jaime (Tarragona, 1893)
-
sant Jaumesan JaimeTarragona1893Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 36
- san Jaume (Granada, la, 1871)
-
sant Jaumesan JaumeGranada, la1871Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 311Expositor: Cabanyes (D. Lorenzo). Localidad: La Granada.
- san Jaume (Torroella de Montgrí, 1871)
-
sant Jaumesan JaumeTorroella de Montgrí1871Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 317Expositor: Quintana (D. Alberto). Localidad: Torruella de Montgrí.
- sant Jaume (Catalunya, 1898)
-
sant Jaumesant JaumeCatalunya1898Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 199Sant Jaume en Catalunya, Raisin de St. Jacques en Fransa, Jacobstraube en Alemania. Es molt estimat per esser un rahim molt primerench. Produheix en abundancia y sa fertilesa sobre Riparia sembla multiplicarse.
- sant Jaume (Penedès, 1950)
-
sant Jaumesant JaumePenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. San Jaime."
- sant Jaume (Sant Boi de Llobregat, primera meitat del segle XX)
-
sant Jaumesant JaumeSant Boi de Llobregatprimera meitat del segle XXMartí i Vilà, Carles. (1957). Setembres d'abans, Els. Vida Samboyana. Núm. 22, p. 5-6: p. 5"Amb l'adopció dels peus americans, resistents a aquella malura, es superà l'estrall i els nous mallols anaren refent les vinyes del nostre terme. Alguns foren empeltats de Sant Jaumes, destinats a la plaça, però la majoria de les noves plantacions estaven encaminades a la producció de vi."
S'HAN OBTINGUT 12 CITES DE PRESÈNCIA
S'HAN OBTINGUT 12 CITES DE PRESÈNCIA
Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
-
1866 [1]
- raisin de Saint-Jacques (Rosselló)
-
sant Jaumeraisin de Saint-JacquesRosselló1866Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 136-137Raisin de Saint-Jacques, connu dans le pays sous les noms de Jaumet, Jaumis, Joanench [raisins blancs, rouges et gris]. Grains d'une grosseur moyenne, ronds, quelquefois on peu ovoides si la grappe est serrée, dorés à la complète maturité, juteux, d'une saveur douce et agréable, peau assez fine. Grappe assez grande, un peu allongée, bien garnie; pédicule ligneux lorsque le fruit est mûr. Cep gros, très-puissant, très-fertile, formant de belles treilles. Sarments gros, un peu aplatis, longs, ramitiés, garnis de vrilles fortes et grosses. Mérithalles longs de 10 à 12 centim., de couleur brune et marquetés de taches plus foncées. Feuilles grandes, bien ouvertes, d'un vert clair quand elles sont jeunes, plus foncé quand elles ont pris leur entier développement, à cinq lobes aigus, dentés, couvrant presque les sinus, qui ont une forme ovoïde: celui de la base est grand. Nervures blanches, saillantes, quoique minces. Pétioles longs de 15 à centimètres, un peu colorés à leur point d'attache. Les grappes de ce raisin sont d'un aspect agréable. Le Saint-Jacques est très-précoce. Il commence à mûrir à la fin de juin et dans les premiers jours de juillet. Il est acheté alors pour Paris à un très-bon prix. Il a deux variétés qui lui sont inférieures.
-
1871 [2]
- san Jaume (Granada, la)
-
sant Jaumesan JaumeGranada, la1871Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 311Expositor: Cabanyes (D. Lorenzo). Localidad: La Granada.
- san Jaume (Torroella de Montgrí)
-
sant Jaumesan JaumeTorroella de Montgrí1871Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 317Expositor: Quintana (D. Alberto). Localidad: Torruella de Montgrí.
-
1887 [1]
- s. Jaume (Catalunya)
-
sant Jaumes. JaumeCatalunya1887Estació Ampelogràfica Catalana. (1887). Vides americanas é hispano-americanas : catálogo nº 2 : 1887 á 1888. Barcelona : Estación Ampelográfica Catalana, [1887]:Variedades de vides europeas injertadas sobre pie americano: - Negras: Sumoll, Garnacha, Parreleta, Parrel verdal, Mazuela, Ribot, Monastrell, Mataró, Ull de llebre, Aragonés, Castellano, Requena, Aramon, Pineau noir; - Blancas: Xarelo, Picapoll, Valencià, Moscatel, Macabeo, Viuna, S. Jaume, Macaroli, Raset.
-
1893 [1]
- san Jaime (Tarragona)
-
sant Jaumesan JaimeTarragona1893Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 36
-
1898 [1]
- sant Jaume (Catalunya)
-
sant Jaumesant JaumeCatalunya1898Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 199Sant Jaume en Catalunya, Raisin de St. Jacques en Fransa, Jacobstraube en Alemania. Es molt estimat per esser un rahim molt primerench. Produheix en abundancia y sa fertilesa sobre Riparia sembla multiplicarse.
-
primera meitat del segle XX [1]
- sant Jaume (Sant Boi de Llobregat)
-
sant Jaumesant JaumeSant Boi de Llobregatprimera meitat del segle XXMartí i Vilà, Carles. (1957). Setembres d'abans, Els. Vida Samboyana. Núm. 22, p. 5-6: p. 5"Amb l'adopció dels peus americans, resistents a aquella malura, es superà l'estrall i els nous mallols anaren refent les vinyes del nostre terme. Alguns foren empeltats de Sant Jaumes, destinats a la plaça, però la majoria de les noves plantacions estaven encaminades a la producció de vi."
-
1900 [1]
- jaumi (Catalunya)
-
jaumíjaumiCatalunya1900Nadal Guardiola, Pedro. (1900). Grandes criaderos de cepas americanas de Pedro Nadal Guardiola : 1900-1901. Figueras : [s.n.], 1900 (Barcelona : Henrich y Cª): p. 2Injertos [en forma de taula]: Alicante, Alicante Hry Bouschel, Cariñena, Granacha, Granacha roja, Grano negro Calmette, Chasselas dorado [blanca], Jaumi [blanca], Malvasía, Moscatel Romano [blanca], Pansa blanca, Picapoll [blanca], Sumoll, Xarel-lo [blanca].
-
1950 [1]
- sant Jaume (Penedès)
-
sant Jaumesant JaumePenedès1950Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. San Jaime."
-
1952 [1]
- jaumet (Rosselló)
-
jaumetjaumetRosselló1952Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 101Raïm blanc que madura per la festa de Sant Jaume el Major (25 de juliol).
-
1971 [2]
- jaumes (Illes Balears (Província))
-
jaumejaumesIlles Balears (Província)1971Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 12-13Callet (vino, tinta), Fogoneu (vino, tinta), Manto negro (vino, tinta), Fogoneu francés (vino, tinta), Calop negro (mesa, tinta), Mando (vino, tinta), Pensal blanco (Moll) (vino, blanca), Cabelis (vino, tinta), Pepita de oro (mesa, blanca), Calop rojo (mesa, tinta), Calop blanco (mesa, blanca); otras variedades: Agamusa (vino, blanca), Batista (vino, tinta), Boal (vino, tinta), Cardinal (mesa, tinta), Corazón de cabrito (mesa, tinta), Galmete (vino, tinta), Giró (vino, tinta), Gorgollasa (vino, tinta), Jaumes (mesa, blanca), Moscatel (mesa, blanca), Quigat (vino, blanca), Babaté (vino, tinta), Sansó (vino, tinta), Vinaté (vino, tinta)
- san Jaime (Barcelona (Província))
-
sant Jaumesan JaimeBarcelona (Província)1971Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 13Xarello (vino, blanca), Sumoll (vino, tinta), Macabeo (vino, blanca), Parellada o Montenech (vino, blanca), Garnacha blanca (vino, blanca), Picapoll (vino, blanca), Híbridos blancos (vino, blanca), Cariñena (vino, tinta), Subirat (vino, blanca), Híbridos tintos (vino, tinta), Rosaki (mesa, blanca), Cardinal (mesa, tinta), Alfonso Lavallé (mesa, tinta); otras variedades: Garnacho rosado (vino, tinta), Garnacho negro (vino, tinta), Madalén (mesa, blanca), Malvasía (vino, mesa, blanca), Palomino para mesa (mesa, blanca), Pansa blanca (vino, blanca), Pansa roja (vino, tinta), San Jaime (mesa, blanca), Sumoll blanco (vino, blanca), Tempranillo negra (vino, tinta), Valenciana (vino, blanca), Xarello rosado (vino, tinta).