S'HAN OBTINGUT 12 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • jaume [1]
    • jaumes (Illes Balears (Província), 1971)
    • jaume
      jaumes
      Illes Balears (Província)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 12-13
      Callet (vino, tinta), Fogoneu (vino, tinta), Manto negro (vino, tinta), Fogoneu francés (vino, tinta), Calop negro (mesa, tinta), Mando (vino, tinta), Pensal blanco (Moll) (vino, blanca), Cabelis (vino, tinta), Pepita de oro (mesa, blanca), Calop rojo (mesa, tinta), Calop blanco (mesa, blanca); otras variedades: Agamusa (vino, blanca), Batista (vino, tinta), Boal (vino, tinta), Cardinal (mesa, tinta), Corazón de cabrito (mesa, tinta), Galmete (vino, tinta), Giró (vino, tinta), Gorgollasa (vino, tinta), Jaumes (mesa, blanca), Moscatel (mesa, blanca), Quigat (vino, blanca), Babaté (vino, tinta), Sansó (vino, tinta), Vinaté (vino, tinta)
  • jaumet [1]
    • jaumet (Rosselló, 1952)
    • jaumet
      jaumet
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 101
      Raïm blanc que madura per la festa de Sant Jaume el Major (25 de juliol).
  • jaumí [1]
    • jaumi (Catalunya, 1900)
    • jaumí
      jaumi
      Catalunya
      1900
      Nadal Guardiola, Pedro. (1900). Grandes criaderos de cepas americanas de Pedro Nadal Guardiola : 1900-1901. Figueras : [s.n.], 1900 (Barcelona : Henrich y Cª): p. 2
      Injertos [en forma de taula]: Alicante, Alicante Hry Bouschel, Cariñena, Granacha, Granacha roja, Grano negro Calmette, Chasselas dorado [blanca], Jaumi [blanca], Malvasía, Moscatel Romano [blanca], Pansa blanca, Picapoll [blanca], Sumoll, Xarel-lo [blanca].
  • sant Jaume [9]
    • raisin de Saint-Jacques (Rosselló, 1866)
    • sant Jaume
      raisin de Saint-Jacques
      Rosselló
      1866
      Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 136-137
      Raisin de Saint-Jacques, connu dans le pays sous les noms de Jaumet, Jaumis, Joanench [raisins blancs, rouges et gris]. Grains d'une grosseur moyenne, ronds, quelquefois on peu ovoides si la grappe est serrée, dorés à la complète maturité, juteux, d'une saveur douce et agréable, peau assez fine. Grappe assez grande, un peu allongée, bien garnie; pédicule ligneux lorsque le fruit est mûr. Cep gros, très-puissant, très-fertile, formant de belles treilles. Sarments gros, un peu aplatis, longs, ramitiés, garnis de vrilles fortes et grosses. Mérithalles longs de 10 à 12 centim., de couleur brune et marquetés de taches plus foncées. Feuilles grandes, bien ouvertes, d'un vert clair quand elles sont jeunes, plus foncé quand elles ont pris leur entier développement, à cinq lobes aigus, dentés, couvrant presque les sinus, qui ont une forme ovoïde: celui de la base est grand. Nervures blanches, saillantes, quoique minces. Pétioles longs de 15 à centimètres, un peu colorés à leur point d'attache. Les grappes de ce raisin sont d'un aspect agréable. Le Saint-Jacques est très-précoce. Il commence à mûrir à la fin de juin et dans les premiers jours de juillet. Il est acheté alors pour Paris à un très-bon prix. Il a deux variétés qui lui sont inférieures.
    • s. Jaume (Catalunya, 1887)
    • sant Jaume
      s. Jaume
      Catalunya
      1887
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1887). Vides americanas é hispano-americanas : catálogo nº 2 : 1887 á 1888. Barcelona : Estación Ampelográfica Catalana, [1887]:
      Variedades de vides europeas injertadas sobre pie americano: - Negras: Sumoll, Garnacha, Parreleta, Parrel verdal, Mazuela, Ribot, Monastrell, Mataró, Ull de llebre, Aragonés, Castellano, Requena, Aramon, Pineau noir; - Blancas: Xarelo, Picapoll, Valencià, Moscatel, Macabeo, Viuna, S. Jaume, Macaroli, Raset.
    • san Jaime (Barcelona (Província), 1971)
    • sant Jaume
      san Jaime
      Barcelona (Província)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 13
      Xarello (vino, blanca), Sumoll (vino, tinta), Macabeo (vino, blanca), Parellada o Montenech (vino, blanca), Garnacha blanca (vino, blanca), Picapoll (vino, blanca), Híbridos blancos (vino, blanca), Cariñena (vino, tinta), Subirat (vino, blanca), Híbridos tintos (vino, tinta), Rosaki (mesa, blanca), Cardinal (mesa, tinta), Alfonso Lavallé (mesa, tinta); otras variedades: Garnacho rosado (vino, tinta), Garnacho negro (vino, tinta), Madalén (mesa, blanca), Malvasía (vino, mesa, blanca), Palomino para mesa (mesa, blanca), Pansa blanca (vino, blanca), Pansa roja (vino, tinta), San Jaime (mesa, blanca), Sumoll blanco (vino, blanca), Tempranillo negra (vino, tinta), Valenciana (vino, blanca), Xarello rosado (vino, tinta).
    • san Jaime (Tarragona, 1893)
    • sant Jaume
      san Jaime
      Tarragona
      1893
      Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 36
    • san Jaume (Granada, la, 1871)
    • sant Jaume
      san Jaume
      Granada, la
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 311
      Expositor: Cabanyes (D. Lorenzo). Localidad: La Granada.
    • san Jaume (Torroella de Montgrí, 1871)
    • sant Jaume
      san Jaume
      Torroella de Montgrí
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 317
      Expositor: Quintana (D. Alberto). Localidad: Torruella de Montgrí.
    • sant Jaume (Catalunya, 1898)
    • sant Jaume
      sant Jaume
      Catalunya
      1898
      Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 199
      Sant Jaume en Catalunya, Raisin de St. Jacques en Fransa, Jacobstraube en Alemania. Es molt estimat per esser un rahim molt primerench. Produheix en abundancia y sa fertilesa sobre Riparia sembla multiplicarse.
    • sant Jaume (Penedès, 1950)
    • sant Jaume
      sant Jaume
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. San Jaime."
    • sant Jaume (Sant Boi de Llobregat, primera meitat del segle XX)
    • sant Jaume
      sant Jaume
      Sant Boi de Llobregat
      primera meitat del segle XX
      Martí i Vilà, Carles. (1957). Setembres d'abans, Els. Vida Samboyana. Núm. 22, p. 5-6: p. 5
      "Amb l'adopció dels peus americans, resistents a aquella malura, es superà l'estrall i els nous mallols anaren refent les vinyes del nostre terme. Alguns foren empeltats de Sant Jaumes, destinats a la plaça, però la majoria de les noves plantacions estaven encaminades a la producció de vi."

S'HAN OBTINGUT 12 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • 1866 [1]
    • raisin de Saint-Jacques (Rosselló)
    • sant Jaume
      raisin de Saint-Jacques
      Rosselló
      1866
      Rouffia, Côme. (1866). Ampélographie du Roussillon. Bulletin de la Sociéte Agricole, Litteraire et Scientifique des Pyrenées Orientales. núm. 14, p. 129-144: p. 136-137
      Raisin de Saint-Jacques, connu dans le pays sous les noms de Jaumet, Jaumis, Joanench [raisins blancs, rouges et gris]. Grains d'une grosseur moyenne, ronds, quelquefois on peu ovoides si la grappe est serrée, dorés à la complète maturité, juteux, d'une saveur douce et agréable, peau assez fine. Grappe assez grande, un peu allongée, bien garnie; pédicule ligneux lorsque le fruit est mûr. Cep gros, très-puissant, très-fertile, formant de belles treilles. Sarments gros, un peu aplatis, longs, ramitiés, garnis de vrilles fortes et grosses. Mérithalles longs de 10 à 12 centim., de couleur brune et marquetés de taches plus foncées. Feuilles grandes, bien ouvertes, d'un vert clair quand elles sont jeunes, plus foncé quand elles ont pris leur entier développement, à cinq lobes aigus, dentés, couvrant presque les sinus, qui ont une forme ovoïde: celui de la base est grand. Nervures blanches, saillantes, quoique minces. Pétioles longs de 15 à centimètres, un peu colorés à leur point d'attache. Les grappes de ce raisin sont d'un aspect agréable. Le Saint-Jacques est très-précoce. Il commence à mûrir à la fin de juin et dans les premiers jours de juillet. Il est acheté alors pour Paris à un très-bon prix. Il a deux variétés qui lui sont inférieures.
  • 1871 [2]
    • san Jaume (Granada, la)
    • sant Jaume
      san Jaume
      Granada, la
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 311
      Expositor: Cabanyes (D. Lorenzo). Localidad: La Granada.
    • san Jaume (Torroella de Montgrí)
    • sant Jaume
      san Jaume
      Torroella de Montgrí
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 317
      Expositor: Quintana (D. Alberto). Localidad: Torruella de Montgrí.
  • 1887 [1]
    • s. Jaume (Catalunya)
    • sant Jaume
      s. Jaume
      Catalunya
      1887
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1887). Vides americanas é hispano-americanas : catálogo nº 2 : 1887 á 1888. Barcelona : Estación Ampelográfica Catalana, [1887]:
      Variedades de vides europeas injertadas sobre pie americano: - Negras: Sumoll, Garnacha, Parreleta, Parrel verdal, Mazuela, Ribot, Monastrell, Mataró, Ull de llebre, Aragonés, Castellano, Requena, Aramon, Pineau noir; - Blancas: Xarelo, Picapoll, Valencià, Moscatel, Macabeo, Viuna, S. Jaume, Macaroli, Raset.
  • 1893 [1]
    • san Jaime (Tarragona)
    • sant Jaume
      san Jaime
      Tarragona
      1893
      Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 36
  • 1898 [1]
    • sant Jaume (Catalunya)
    • sant Jaume
      sant Jaume
      Catalunya
      1898
      Mir i Deàs, Rafael. (1898). Nomenclatura y sinonimia de las varietats de vinífera cultivadas y recomendables á Catalunya. L'Art del Pagès, p. 185-204: p. 199
      Sant Jaume en Catalunya, Raisin de St. Jacques en Fransa, Jacobstraube en Alemania. Es molt estimat per esser un rahim molt primerench. Produheix en abundancia y sa fertilesa sobre Riparia sembla multiplicarse.
  • primera meitat del segle XX [1]
    • sant Jaume (Sant Boi de Llobregat)
    • sant Jaume
      sant Jaume
      Sant Boi de Llobregat
      primera meitat del segle XX
      Martí i Vilà, Carles. (1957). Setembres d'abans, Els. Vida Samboyana. Núm. 22, p. 5-6: p. 5
      "Amb l'adopció dels peus americans, resistents a aquella malura, es superà l'estrall i els nous mallols anaren refent les vinyes del nostre terme. Alguns foren empeltats de Sant Jaumes, destinats a la plaça, però la majoria de les noves plantacions estaven encaminades a la producció de vi."
  • 1900 [1]
    • jaumi (Catalunya)
    • jaumí
      jaumi
      Catalunya
      1900
      Nadal Guardiola, Pedro. (1900). Grandes criaderos de cepas americanas de Pedro Nadal Guardiola : 1900-1901. Figueras : [s.n.], 1900 (Barcelona : Henrich y Cª): p. 2
      Injertos [en forma de taula]: Alicante, Alicante Hry Bouschel, Cariñena, Granacha, Granacha roja, Grano negro Calmette, Chasselas dorado [blanca], Jaumi [blanca], Malvasía, Moscatel Romano [blanca], Pansa blanca, Picapoll [blanca], Sumoll, Xarel-lo [blanca].
  • 1950 [1]
    • sant Jaume (Penedès)
    • sant Jaume
      sant Jaume
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. San Jaime."
  • 1952 [1]
    • jaumet (Rosselló)
    • jaumet
      jaumet
      Rosselló
      1952
      Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 101
      Raïm blanc que madura per la festa de Sant Jaume el Major (25 de juliol).
  • 1971 [2]
    • jaumes (Illes Balears (Província))
    • jaume
      jaumes
      Illes Balears (Província)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 12-13
      Callet (vino, tinta), Fogoneu (vino, tinta), Manto negro (vino, tinta), Fogoneu francés (vino, tinta), Calop negro (mesa, tinta), Mando (vino, tinta), Pensal blanco (Moll) (vino, blanca), Cabelis (vino, tinta), Pepita de oro (mesa, blanca), Calop rojo (mesa, tinta), Calop blanco (mesa, blanca); otras variedades: Agamusa (vino, blanca), Batista (vino, tinta), Boal (vino, tinta), Cardinal (mesa, tinta), Corazón de cabrito (mesa, tinta), Galmete (vino, tinta), Giró (vino, tinta), Gorgollasa (vino, tinta), Jaumes (mesa, blanca), Moscatel (mesa, blanca), Quigat (vino, blanca), Babaté (vino, tinta), Sansó (vino, tinta), Vinaté (vino, tinta)
    • san Jaime (Barcelona (Província))
    • sant Jaume
      san Jaime
      Barcelona (Província)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 13
      Xarello (vino, blanca), Sumoll (vino, tinta), Macabeo (vino, blanca), Parellada o Montenech (vino, blanca), Garnacha blanca (vino, blanca), Picapoll (vino, blanca), Híbridos blancos (vino, blanca), Cariñena (vino, tinta), Subirat (vino, blanca), Híbridos tintos (vino, tinta), Rosaki (mesa, blanca), Cardinal (mesa, tinta), Alfonso Lavallé (mesa, tinta); otras variedades: Garnacho rosado (vino, tinta), Garnacho negro (vino, tinta), Madalén (mesa, blanca), Malvasía (vino, mesa, blanca), Palomino para mesa (mesa, blanca), Pansa blanca (vino, blanca), Pansa roja (vino, tinta), San Jaime (mesa, blanca), Sumoll blanco (vino, blanca), Tempranillo negra (vino, tinta), Valenciana (vino, blanca), Xarello rosado (vino, tinta).