S'HAN OBTINGUT 34 CITES DE PRESÈNCIA
Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
-
aramon [1]
- aramón (1919)
-
aramonaramónAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
-
carinyena [2]
- carinyena (1890)
-
carinyenacarinyenaAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
- cariñena (1919)
-
carinyenacariñenaAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
-
garnatxa [2]
- garnacha (1919)
-
garnatxagarnachaAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
- garnatxa (1890)
-
garnatxagarnatxaAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
-
macabeu [2]
- macabeo (1919)
-
macabeumacabeoAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
- macabeu (1893)
-
macabeumacabeuAlt Penedès1893(1893). ¿Quinas menas de ceps hem d'empeltar?: 2Prou bonas menas tenim entre nostres ceps pera que'ns tinguém de trencar lo cap buscantne d'altres. Com á blanchs tenim lo Xarel-lo que no te competidor com vi de forsa, lo Macabeu per son gust y finor, lo Trobat per sa lleugeresa y paladar franch, lo Montonech per sa abundancia. No'ls deixém en nostra comarca, en altres los hi aniran potser malament, mes en la nostra fa molts anys que son probats. Com á negres tenim lo Sumoll, lo rey dels ceps pera fer bon vi, lo Traberó, l'Ull de llebre, lo Parrell curt y d'altres que, probats també ja de centurias, han donat vins qu'eran buscats per tothom quan per donar begudas als consumidors s'estilava barreijar vins ab vins per ferlas agradables y sanas.
-
malvasia [1]
- malvasía (1890)
-
malvasiamalvasíaAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
-
monastrell [1]
- monastrell (1890)
-
monastrellmonastrellAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
-
montònec [2]
- montonech (1893)
-
montònecmontonechAlt Penedès1893(1893). ¿Quinas menas de ceps hem d'empeltar?: 2Prou bonas menas tenim entre nostres ceps pera que'ns tinguém de trencar lo cap buscantne d'altres. Com á blanchs tenim lo Xarel-lo que no te competidor com vi de forsa, lo Macabeu per son gust y finor, lo Trobat per sa lleugeresa y paladar franch, lo Montonech per sa abundancia. No'ls deixém en nostra comarca, en altres los hi aniran potser malament, mes en la nostra fa molts anys que son probats. Com á negres tenim lo Sumoll, lo rey dels ceps pera fer bon vi, lo Traberó, l'Ull de llebre, lo Parrell curt y d'altres que, probats també ja de centurias, han donat vins qu'eran buscats per tothom quan per donar begudas als consumidors s'estilava barreijar vins ab vins per ferlas agradables y sanas.
- montónech (1888)
-
montònecmontónechAlt Penedès1888(1888). Quinze tarrasenchs y quinze montónechs, Los. La Comarca del Noya, Any I, núm. 15 (14 octubre 1888): 5"Vull que si plantin sols dos castas de ceps: tarrasenchs y montónechs ab parts iguals." (...) "Un any se presentá lo mildiu, y á mitj Agost los terrasenchs quedaren sense pámpols y los rahims tots rojenchs, senyal evidén de mala maduració y per conseqüencia de mal vi. Al contrari los montónechs, portaven uns rahims com criaturas de grossos, ab un téndre de pámpols lo més hermós y bonich que pot desitjarse".
-
moscatell [2]
- moscatell (1890)
-
moscatellmoscatellAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
- moscatell (1919)
-
moscatellmoscatellAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
-
moscatell negre [1]
- moscatell negre (1890)
-
moscatell negremoscatell negreAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
-
multonac [1]
- moltónach (1890)
-
multonacmoltónachAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
-
pansa [1]
- pansa (1890)
-
pansapansaAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
-
panser [2]
- pansé (1890)
-
panserpanséAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
- pansé (1919)
-
panserpanséAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
-
parellada [2]
- parellada (1890)
-
parelladaparelladaAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
- parellada (1919)
-
parelladaparelladaAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
-
parrell curt [1]
- parrell curt (1893)
-
parrell curtparrell curtAlt Penedès1893(1893). ¿Quinas menas de ceps hem d'empeltar?: 2Prou bonas menas tenim entre nostres ceps pera que'ns tinguém de trencar lo cap buscantne d'altres. Com á blanchs tenim lo Xarel-lo que no te competidor com vi de forsa, lo Macabeu per son gust y finor, lo Trobat per sa lleugeresa y paladar franch, lo Montonech per sa abundancia. No'ls deixém en nostra comarca, en altres los hi aniran potser malament, mes en la nostra fa molts anys que son probats. Com á negres tenim lo Sumoll, lo rey dels ceps pera fer bon vi, lo Traberó, l'Ull de llebre, lo Parrell curt y d'altres que, probats també ja de centurias, han donat vins qu'eran buscats per tothom quan per donar begudas als consumidors s'estilava barreijar vins ab vins per ferlas agradables y sanas.
-
subirat parent [1]
- subirats-parent (1919)
-
subirat parentsubirats-parentAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
-
sumoll [3]
- sumoll (1890)
-
sumollsumollAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
- sumoll (1893)
-
sumollsumollAlt Penedès1893(1893). ¿Quinas menas de ceps hem d'empeltar?: 2Prou bonas menas tenim entre nostres ceps pera que'ns tinguém de trencar lo cap buscantne d'altres. Com á blanchs tenim lo Xarel-lo que no te competidor com vi de forsa, lo Macabeu per son gust y finor, lo Trobat per sa lleugeresa y paladar franch, lo Montonech per sa abundancia. No'ls deixém en nostra comarca, en altres los hi aniran potser malament, mes en la nostra fa molts anys que son probats. Com á negres tenim lo Sumoll, lo rey dels ceps pera fer bon vi, lo Traberó, l'Ull de llebre, lo Parrell curt y d'altres que, probats també ja de centurias, han donat vins qu'eran buscats per tothom quan per donar begudas als consumidors s'estilava barreijar vins ab vins per ferlas agradables y sanas.
- sumoll (1919)
-
sumollsumollAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
-
tempranillo [1]
- tempranillo (1919)
-
tempranillotempranilloAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
-
terrassenc [1]
- tarrasench (1888)
-
terrassenctarrasenchAlt Penedès1888(1888). Quinze tarrasenchs y quinze montónechs, Los. La Comarca del Noya, Any I, núm. 15 (14 octubre 1888): 5"Vull que si plantin sols dos castas de ceps: tarrasenchs y montónechs ab parts iguals." (...) "Un any se presentá lo mildiu, y á mitj Agost los terrasenchs quedaren sense pámpols y los rahims tots rojenchs, senyal evidén de mala maduració y per conseqüencia de mal vi. Al contrari los montónechs, portaven uns rahims com criaturas de grossos, ab un téndre de pámpols lo més hermós y bonich que pot desitjarse".
-
traveró [1]
- traberó (1893)
-
traverótraberóAlt Penedès1893(1893). ¿Quinas menas de ceps hem d'empeltar?: 2Prou bonas menas tenim entre nostres ceps pera que'ns tinguém de trencar lo cap buscantne d'altres. Com á blanchs tenim lo Xarel-lo que no te competidor com vi de forsa, lo Macabeu per son gust y finor, lo Trobat per sa lleugeresa y paladar franch, lo Montonech per sa abundancia. No'ls deixém en nostra comarca, en altres los hi aniran potser malament, mes en la nostra fa molts anys que son probats. Com á negres tenim lo Sumoll, lo rey dels ceps pera fer bon vi, lo Traberó, l'Ull de llebre, lo Parrell curt y d'altres que, probats també ja de centurias, han donat vins qu'eran buscats per tothom quan per donar begudas als consumidors s'estilava barreijar vins ab vins per ferlas agradables y sanas.
-
trepat [1]
- trepat (1919)
-
trepattrepatAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
-
trobat [1]
- trobat (1893)
-
trobattrobatAlt Penedès1893(1893). ¿Quinas menas de ceps hem d'empeltar?: p. 2Prou bonas menas tenim entre nostres ceps pera que'ns tinguém de trencar lo cap buscantne d'altres. Com á blanchs tenim lo Xarel-lo que no te competidor com vi de forsa, lo Macabeu per son gust y finor, lo Trobat per sa lleugeresa y paladar franch, lo Montonech per sa abundancia. No'ls deixém en nostra comarca, en altres los hi aniran potser malament, mes en la nostra fa molts anys que son probats. Com á negres tenim lo Sumoll, lo rey dels ceps pera fer bon vi, lo Traberó, l'Ull de llebre, lo Parrell curt y d'altres que, probats també ja de centurias, han donat vins qu'eran buscats per tothom quan per donar begudas als consumidors s'estilava barreijar vins ab vins per ferlas agradables y sanas.
-
ull de llebre [1]
- ull de llebre (1893)
-
ull de llebreull de llebreAlt Penedès1893(1893). ¿Quinas menas de ceps hem d'empeltar?: 2Prou bonas menas tenim entre nostres ceps pera que'ns tinguém de trencar lo cap buscantne d'altres. Com á blanchs tenim lo Xarel-lo que no te competidor com vi de forsa, lo Macabeu per son gust y finor, lo Trobat per sa lleugeresa y paladar franch, lo Montonech per sa abundancia. No'ls deixém en nostra comarca, en altres los hi aniran potser malament, mes en la nostra fa molts anys que son probats. Com á negres tenim lo Sumoll, lo rey dels ceps pera fer bon vi, lo Traberó, l'Ull de llebre, lo Parrell curt y d'altres que, probats també ja de centurias, han donat vins qu'eran buscats per tothom quan per donar begudas als consumidors s'estilava barreijar vins ab vins per ferlas agradables y sanas.
-
xarel·lo [3]
- xarel-lo (1890)
-
xarel·loxarel-loAlt Penedès1890Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
- xarel-lo (1893)
-
xarel·loxarel-loAlt Penedès1893(1893). ¿Quinas menas de ceps hem d'empeltar?: 2Prou bonas menas tenim entre nostres ceps pera que'ns tinguém de trencar lo cap buscantne d'altres. Com á blanchs tenim lo Xarel-lo que no te competidor com vi de forsa, lo Macabeu per son gust y finor, lo Trobat per sa lleugeresa y paladar franch, lo Montonech per sa abundancia. No'ls deixém en nostra comarca, en altres los hi aniran potser malament, mes en la nostra fa molts anys que son probats. Com á negres tenim lo Sumoll, lo rey dels ceps pera fer bon vi, lo Traberó, l'Ull de llebre, lo Parrell curt y d'altres que, probats també ja de centurias, han donat vins qu'eran buscats per tothom quan per donar begudas als consumidors s'estilava barreijar vins ab vins per ferlas agradables y sanas.
- xarel·lo (1919)
-
xarel·loxarel·loAlt Penedès1919(1919). Experimentos en la Enológica de Vilafranca. Barcelona: Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1919.: p. 202"De tales estudios resulta que han resistido mejor la sequía las variedades siguientes: Subirats-parent, Parellada, Xarel·lo, Aramón, Tempranillo, Sumoll, MAcabeo, Garnacha, Trepat, Cariñena, Pansé y Moscatell."
S'HAN OBTINGUT 34 CITES DE PRESÈNCIA
-
Europa [34]
-
Espanya [34]
-
Catalunya [34]
-
Barcelona (Província) [34]
-
Alt Penedès [34]
- pansé (1890)
- moscatell negre (1890)
- trobat (1893)
- ull de llebre (1893)
- sumoll (1893)
- parrell curt (1893)
- montonech (1893)
- traberó (1893)
- subirats-parent (1919)
- sumoll (1919)
- macabeo (1919)
- pansé (1919)
- pansa (1890)
- monastrell (1890)
- aramón (1919)
- montónech (1888)
- xarel·lo (1919)
- tempranillo (1919)
- trepat (1919)
- sumoll (1890)
- xarel-lo (1890)
- xarel-lo (1893)
- tarrasench (1888)
- parellada (1919)
- moscatell (1919)
- garnatxa (1890)
- parellada (1890)
- moscatell (1890)
- moltónach (1890)
- garnacha (1919)
- cariñena (1919)
- macabeu (1893)
- malvasía (1890)
- carinyena (1890)
-
Alt Penedès [34]
-
Barcelona (Província) [34]
-
Catalunya [34]
-
Espanya [34]