S'HAN OBTINGUT 42 CITES DE PRESÈNCIA

• [1]
  • tintorer (1901)
  • tintorer
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 11
    Trabaró. - Es un cep poch recomendable per la seva irregularitat en la producció puig tant sols treballa 'ls anys que l' hi sembla, fa una raims molt grossos peró vermells. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Negres']
• benicarló [1]
  • benicarló (1901)
  • benicarló
    benicarló
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901:
    Benicarló - Varietat molt productiva, pero tenen l'inconvenient de que quan son al temps de madurar s'escaldan. [Classificat sota la categoria 'Raims de mitj temps>Blanchs']
• calop [1]
  • calop (1901)
  • calop
    calop
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 12
    Calop. - Que algun comerciant l'hi ha afegit'l nom de Gloria de Barcelona; nosaltres pot ser ab tanta ó mes justicia que algú també podrían dirle Gloria de Manresa, tota vegada que existeix un exemplar de aquest cep en lo Hospital de Sant Andreu de aquesta ciutat y que serveix d'umbracul á un paseix que mideix 30 metros de llargada el qual denota una gran antiquitat. Es un cep molt productor que dona uns raims grossos d'un grá gros, un poch llarguet, d'un aspecte hermossisim, tenen una gran resistencia á pudrirse lo que'ls fa molt recomenables per raim de conservar. [Classificat sota la categoria 'Raims tardans ó per conservar']
• carrega-someres [1]
  • carrega somés (1901)
  • carrega-someres
    carrega somés
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 12
    Carrega somés. - Cap de molta forsa de raims molt grossos, d'una pell molt dura, aixó fá que siga d'una gran conservació. Hi ha paissos que diuhen que 'l cultivan per fer mistelas, ens sembla que deu ser molt flaca puig per fer vi apenas valen res. [Classificat sota la categoria 'raims tardans ó per conservar']
• cuatendre [1]
  • qua tendra (1901)
  • cuatendre
    qua tendra
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 11
    Qua tendra. - Varietat de cep que treu molts raims pero petitets, per tal motiu 's fa poch recomendable. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Negres']
• garnatxa [3]
  • garnacha (1871)
  • garnatxa
    garnacha
    Manresa
    1871
    Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 319
    Expositor: Torrens (D. Joaquin). Localidad: Manresa.
  • garnacha (1872)
  • garnatxa
    garnacha
    Manresa
    1872
    Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 41
    Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos (...) 639. Batlles y March, D. Mariano: uva picapoll, id. valenciana, id. malvasía, id. monastrell, id. grumet, id. sumoll, id. negrelló, id. ull de llebre, id. garnacha; de Manresa (Barcelona).
  • garnacha (1889)
  • garnatxa
    garnacha
    Manresa
    1889
    Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
    Manresa [Partit judicial]: Sumoll, terrasench, garnacha, picapoll blanco.
• garnatxa blanca [1]
  • garnatxa blanca (1901)
  • garnatxa blanca
    garnatxa blanca
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 10
    Garnatxa blanca - No podem dir grans cosas d'aquest cep perque tan sols fa dos anys que'l cultivém y de'ls pochs datos que podém darne havem observat que porta'l fruyt molt malament y aixó fa que la tinguém ab certa prevenció. [Classificat sota la categoria 'Raims de mitj temps>Blanchs']
• grec [1]
  • grech (1901)
  • grec
    grech
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 10
    Grech.- També'l tenim com á proba, encare que d'un poch de temps que 'ls anteriors, no deixantnos molt satisfets per mes que quan varem obtenirlo 'ns varen assegurar qu' era una gran classe y feya un vi de molta estima, potser en lo seu país, que lo que 's aquí porta trasas de no embarrancans gaire 'l seller. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Blanchs']
• grumet [1]
  • grumet (1872)
  • grumet
    grumet
    Manresa
    1872
    Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 41
    Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos (...) 639. Batlles y March, D. Mariano: uva picapoll, id. valenciana, id. malvasía, id. monastrell, id. grumet, id. sumoll, id. negrelló, id. ull de llebre, id. garnacha; de Manresa (Barcelona).
• macabeu [1]
  • macabeo (1901)
  • macabeu
    macabeo
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 10
    Macabeo. - El tenim en observació, y aixó fá que no'n poguém dir una gran cosa, no obstan, fa uns raims bastant grossos d'un gust molt agradable. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Blanchs']
• malvasia [1]
  • malvasía (1872)
  • malvasia
    malvasía
    Manresa
    1872
    Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 41
    Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos (...) 639. Batlles y March, D. Mariano: uva picapoll, id. valenciana, id. malvasía, id. monastrell, id. grumet, id. sumoll, id. negrelló, id. ull de llebre, id. garnacha; de Manresa (Barcelona).
• malvasia fumada [1]
  • malvasía fumada (1901)
  • malvasia fumada
    malvasía fumada
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 9
    Malvasía fumada. - Varietat molt productiva pero te l'incomvenient de costarli molt lo madurar en aquest pais. [Classificat sota la categoria 'Raims de mitj temps>Blanchs']
• malvasia roja [1]
  • malvasía roja (1901)
  • malvasia roja
    malvasía roja
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 9
    Malvasía roja. - Varietat molt productora y que dona un vi d'un color daurat y un aroma especial ab molta forsa alcoholica; en cambi també te l'inconvenient de passarse'l seu fruyt abiat. Confiém que aquest defecte 's curará á mida que'l cep es fassi de mes edat, puig tant sols fa 5 anys que'l tenim en cultiu. [Classificat sota la categoria 'Raims de mitj temps>Blanchs']
• mandó [1]
  • mandó (1901)
  • mandó
    mandó
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 11
    Mandó. - Varietat molt productiva, que treu gran número de raims bastan regulars y molt apinyats fins el punt de costarlos un poch lo madurar. Hi ha qui assegura que fa molt bon vi, lo qual ó creyém per mes que no podém justificarho per no haver probat de ferlo sol. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Negres']
• martorella [1]
  • martorella (1901)
  • martorella
    martorella
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: 12
    Martorella. - Cep molt productiu de raims regulars y que 's conservan molt, peró 'ls costa molt de madurar. [Classificat sota la categoria 'raims tardans ó per conservar']
• monastrell [1]
  • monastrell (1872)
  • monastrell
    monastrell
    Manresa
    1872
    Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 41
    Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos (...) 639. Batlles y March, D. Mariano: uva picapoll, id. valenciana, id. malvasía, id. monastrell, id. grumet, id. sumoll, id. negrelló, id. ull de llebre, id. garnacha; de Manresa (Barcelona).
• monastrell de gra menut [1]
  • monastrell del gra menut (1901)
  • monastrell de gra menut
    monastrell del gra menut
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 11
    Monastrell del gra menut. - Molt vigorós peró poch treballador, treu molts raims que 'ls va perden poch á poch, resultant que quan es al vermá apenas ne te cap. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Negres']
• negrelló [3]
  • negrelló (1871)
  • negrelló
    negrelló
    Manresa
    1871
    Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 319
    Expositor: Torrens (D. Joaquin). Localidad: Manresa.
  • negrelló (1872)
  • negrelló
    negrelló
    Manresa
    1872
    Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 41
    Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos (...) 639. Batlles y March, D. Mariano: uva picapoll, id. valenciana, id. malvasía, id. monastrell, id. grumet, id. sumoll, id. negrelló, id. ull de llebre, id. garnacha; de Manresa (Barcelona).
  • negrelló (1874)
  • negrelló
    negrelló
    Manresa
    1874
    Munner, Vicente. (1874). Verdadera importancia de las uvas tintoreras. Revista del IACSI, p. 57-66 i 106-114.: p. 109
    Hace ya algunos años que cultivamos por nuestra cuenta, sin intervención de parceros ni arrendatarios de ninguna clase, y con el simple objeto de practicar nuestros ensayos, unos miles de piés de Garnacha legítima del Ampurdan, de Negrelló de la parte de Manresa, de Trobat, Tarrassench, Sumoll, Mataró y Cariñena de procedencia varia (...)
• picapoll [2]
  • picapoll (1872)
  • picapoll
    picapoll
    Manresa
    1872
    Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 41
    Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos (...) 639. Batlles y March, D. Mariano: uva picapoll, id. valenciana, id. malvasía, id. monastrell, id. grumet, id. sumoll, id. negrelló, id. ull de llebre, id. garnacha; de Manresa (Barcelona).
  • picapoll (1943)
  • picapoll
    picapoll
    Manresa
    1943
    Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 283
    En el Pla de Bages tiene los buenos vinos de Artés y sus vidueños más cultivados son: el Sumoll, el Picapoll, de tipo blanco éste, que es la Clairette francés
• picapoll [blanc] [2]
  • picapoll [blanc] (1901)
  • picapoll [blanc]
    picapoll [blanc]
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 8-9
    Picapoll. - Aquest es un dels ceps que's mes universalment conegut; aixó proba la bona varietat qu'es; ab lo seu fruyt s'hi elabora 'l tan renomenat vi d'Artés. (...) Nosaltres ja fa molts anys qu'el cultivém ab molt éxit, portant una gran part d'el seu fruyt al mercat que sempre es molt demanat com á raim de postres, y de'l restant en tem vins rancis y mistelas molt especials que no podríam obtenir ab cap mes classe de raim conegut. (...) [Classificat sota la categoria 'Raims de mitj temps>Blanchs']
  • picapoll blanco (1889)
  • picapoll [blanc]
    picapoll blanco
    Manresa
    1889
    Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
    Manresa [Partit judicial]: Sumoll, terrasench, garnacha, picapoll blanco.
• queixal de llop [1]
  • caixal de llop (1901)
  • queixal de llop
    caixal de llop
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 8
    Caixal de llop. - Conegut també ab lo nom de Cornichon y altres, y sabém d'algún plantelista que'l ven ab lo nom de Pansa Smirna. Aquest cep es de'ls de mes escassa producció que coneixém, puig molts anys es nula; es cep de molt desenrotllo, y per que produeixi alguna mica te d'acudirse als medis de poda de que hem parlat ab lo de "Ulldellebre". Fá un grá excessivament llarch y una mica corbat, molt fi de gust. Sols pot cultivarse com á curiositat. [Classificat sota la categoria 'Raims de mitj temps>Blanchs']
• subirat [1]
  • sobirats (1901)
  • subirat
    sobirats
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 9
    Sobirats. - Aquesta varietat de cep no es la mateixa que l'anterior com alguns volen suposar ['malvasía roja'], puig es distinjeix per lo sarment y la pampa, per mes que no 'n podem dir gran cosa per que fa poch temps que la tením y encara com á prova. [Classificat sota la categoria 'Raims de mitj temps>Blanchs']
• sumoll [5]
  • sumoll (1871)
  • sumoll
    sumoll
    Manresa
    1871
    Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 319
    Expositor: Torrens (D. Joaquin). Localidad: Manresa.
  • sumoll (1872)
  • sumoll
    sumoll
    Manresa
    1872
    Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 41
    Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos (...) 639. Batlles y March, D. Mariano: uva picapoll, id. valenciana, id. malvasía, id. monastrell, id. grumet, id. sumoll, id. negrelló, id. ull de llebre, id. garnacha; de Manresa (Barcelona).
  • sumoll (1889)
  • sumoll
    sumoll
    Manresa
    1889
    Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
    Manresa [Partit judicial]: Sumoll, terrasench, garnacha, picapoll blanco.
  • sumoll (1901)
  • sumoll
    sumoll
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 10
    Aquest cep podém dir que's l'hereu del nostre país y de molts d'altres, y el ser tan generalment conegut ens escusa de fer la seva apología: sols dirém que no's troba altre cep á Catalunya de tanta aceptació y que'l seu cultiu estiga tan generalisat y de tants anys. La llarga práctica y experiencia general l'han colocat en lo lloch que l'hi correspon. [Classificat sota la categoria 'Raims de mitj temps>Negres']
  • sumoll (1943)
  • sumoll
    sumoll
    Manresa
    1943
    Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 283
    En el Pla de Bages tiene los buenos vinos de Artés y sus vidueños más cultivados son: el Sumoll, el Picapoll, de tipo blanco éste, que es la Clairette francés
• sumoll blanc [1]
  • sumoll blanch (1901)
  • sumoll blanc
    sumoll blanch
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 10
    Poca cosa podém dir d'aquesta classe de cep puig solzament fa dos anys que'l cultivém del qual n'hem obtingut una regular producció. [Classificat sota la categoria 'Raims de mitj temps>Blanchs']
• terrassenc [1]
  • terrasench (1889)
  • terrassenc
    terrasench
    Manresa
    1889
    Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
    Manresa [Partit judicial]: Sumoll, terrasench, garnacha, picapoll blanco.
• trapat [2]
  • trapat negre (1901)
  • trapat
    trapat negre
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 11
    Trapat negre. - Cep de mitjana producció, no té cap qualitat ni defecte que'l fassa digne d'estudi; Trapat roig.- Es quasi igual á l'anterior ab la sola diferencia que á n'aquest l'costa mes de madurar. [Classificats sota la categoria 'Raims de mitj temps>Negres']
  • trapat roig (1901)
  • trapat
    trapat roig
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 11
    Trapat negre. - Cep de mitjana producció, no té cap qualitat ni defecte que'l fassa digne d'estudi; Trapat roig.- Es quasi igual á l'anterior ab la sola diferencia que á n'aquest l'costa mes de madurar. [Classificats sota la categoria 'Raims de mitj temps>Negres']
• ull de llebre [1]
  • ull de llebre (1872)
  • ull de llebre
    ull de llebre
    Manresa
    1872
    Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 41
    Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos (...) 639. Batlles y March, D. Mariano: uva picapoll, id. valenciana, id. malvasía, id. monastrell, id. grumet, id. sumoll, id. negrelló, id. ull de llebre, id. garnacha; de Manresa (Barcelona).
• ulldellebre [1]
  • ulldellebre (1901)
  • ulldellebre
    ulldellebre
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 7
    Cep vigorós y de molta forsa: aixó fá que carregui de molta fusta y pochs raims, y per aixó te fama en nostre pais de ser un cep gandul ó sia de poca producció. Nosaltres en cambi ja fa una porció d'anys que'l cultivem ab bon éxit, gracies á la poda especial á que'l sometém, la cual consisteix en dejarli'ls sobrecolls llarchs de sis ó set borrons ó sia la poda Guyot com alguns l'anomenan; d'aquesta manera y fentli caure tots los brots que no tenen raims quan son al esporgarlos es de'l modo que logrém ferlo produir d'una manera abundant. Los raims son grosos apinyats de grá rodó grós y molt tendres; aixó fa que tinga alguns aficionats per raim de postres. [Classificat sota la categoria 'Primarenchs>Negres']
• valenciana [1]
  • valenciana (1872)
  • valenciana
    valenciana
    Manresa
    1872
    Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 41
    Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos (...) 639. Batlles y March, D. Mariano: uva picapoll, id. valenciana, id. malvasía, id. monastrell, id. grumet, id. sumoll, id. negrelló, id. ull de llebre, id. garnacha; de Manresa (Barcelona).
• valencià [1]
  • valenciá (1901)
  • valencià
    valenciá
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 9-10
    Valenciá. - Cep de molta forsa de vejetació y productiu, fa uns raims grossos y grans rodons y tendres, d'un gust especial que te molts aficionats. Es un dels mes richs pera postres, en cambi per vi apenas val res per la seva poca graduació alohólica. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Blanchs']
• xarel·lo [1]
  • xarel-lo (1901)
  • xarel·lo
    xarel-lo
    Manresa
    1901
    Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 10
    Xarel-lo. - Per mes que aquesta varietat en alguns paissos siga l'hereu, en lo nostre deixa molt que desitjar, y un dels principals defectes es que sempre l'hi quedan los raims molt petits. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Blanchs']