S'HAN OBTINGUT 7 CITES DE PRESÈNCIA

• 1871 [1]
  • moscatel negro (Portella, la)
  • moscatell negre
    moscatel negro
    Portella, la
    1871
    Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 310
    Expositor: Borrás (D. Francisco). Localidad: La Portella.
• 1890 [5]
  • moscatell [negre] (Osona)
  • moscatell negre
    moscatell [negre]
    Osona
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 92
    Las varietats que's cultivan més son: [...] En Vich: Negras: Moscatell y Picapoll ; Blancas: Macabeu y Picapoll.
  • moscatell [negre] (Sabadell)
  • moscatell negre
    moscatell [negre]
    Sabadell
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
    "Las varietats que més se cultivan son: (...) Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll Blancas: Xarel-lo, Moscatell y Picapoll (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel-lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll."
  • moscatell negre (Alt Penedès)
  • moscatell negre
    moscatell negre
    Alt Penedès
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 57
    Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa, Carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel-lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel-lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la Carinyena y la Parellada.
  • moscatell negre (Maresme)
  • moscatell negre
    moscatell negre
    Maresme
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
    Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
  • moscatell negre (Sitges)
  • moscatell negre
    moscatell negre
    Sitges
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
    [...] En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía. [...]
• 1952 [1]
  • moscat negre (Rosselló)
  • moscat negre
    moscat negre
    Rosselló
    1952
    Guiter, Enric. (1952). Vocabulari de la cultura de la vinya al Rosselló. Anales del Instituto de Lingüística. p. 83-131: p. 99
    El més apreciat dels raïms pel seu gust particular. Perd les fulles d'hora, i s'ha de podar d'hora. La rabassa és baixa i els sarments prims. Es distingeixen el moscat negre, el moscat romà (de grans petits i rodons, que abasta graus molt alts, el millor per a fer vi), el moscat de taula (de grans molt grossos i de poc grau).