S'HAN OBTINGUT 19 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • afartapobles [6]
    • afarta pobles (Catalunya, 1918)
    • afartapobles
      afarta pobles
      Catalunya
      1918
      Pacottet, Paul. (1918). Viticultura. Barcelona : Salvat, 1918: p. 204
      Afarta pobles. Cepa muy vigorosa, de racimo muy robusto y apretado. Fruto muy grande, redondo, negro y gusto acuoso.
    • afarta pobles (Catalunya, 1943)
    • afartapobles
      afarta pobles
      Catalunya
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 286
      [Cepas negras] Afarta pobles: Cepa muy vigorosa, de racimo muy robusto, apretado. Fruto: muy grande, redondo, negro, gusto acuoso.
    • afarta pobles (Sant Pol de Mar, 1871)
    • afartapobles
      afarta pobles
      Sant Pol de Mar
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 319
      Expositor: Tobella Hermanos. Localidad: San Pol de Mar.
    • afarta-pobles (Barcelona (Província), 1877)
    • afartapobles
      afarta-pobles
      Barcelona (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 84
    • afarta-pobles (Maresme, 1890)
    • afartapobles
      afarta-pobles
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
    • afarta-pobles (Sant Pol de Mar, 1872)
    • afartapobles
      afarta-pobles
      Sant Pol de Mar
      1872
      Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 42
      "Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos: 675. Tobella y Argila, D. José: Uvas castellá blanco y negro, id. pansa valenciana, id. moscatel, id. matarona, id. botayal, id. roig, id. roig negro, id. roig juanich, id. xarello, id. mancesa, id. sumoll, id. garnacha, id. cariñena, id. monastrell, id. afarta-pobles, id. salvatá, id. martorella, id. malvasía, id. picapoll blanco, id. turbat; de San Pol de Mar (Barcelona).- Medalla de cobre, por la coleccion, sobresaliendo la mancesa, botallal y matarona, y por la coleccion de vinos (Grupo 1º de la Seccion 2ª de este Concurso)."
  • afartapobres [10]
    • afarta pobres (Castelló de la Plana (Província), 1912)
    • afartapobres
      afarta pobres
      Castelló de la Plana (Província)
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 529
    • afarta pobres (Catalunya, 1911)
    • afartapobres
      afarta pobres
      Catalunya
      1911
      Girona Trius, Pere Joan. (1911). Colección ampelográfica española en 1911, La: Cátedra Agrícola 'Pere Grau'. Barcelona : Imp. J. Horta, [1911]: p. 27
      Sinònims: pansa borda i trepat
    • afarta pobres (Penedès, 1950)
    • afartapobres
      afarta pobres
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". "Sin. Trepat"
    • afarta polres (Barcelona (Província), 1910)
    • afartapobres
      afarta polres
      Barcelona (Província)
      1910
      Viala, Pierre; Vermorel, Victor; Bacon, A.. (1910). Ampélographie. París : Mason et Cie., 1901-1910: vol. VII, p. 11
      "Afarta polres.- Cépage espagnol de la région de Barcelonne, cité par Abela i Sainz."
    • afarta-pobres (Adzaneta, 1935 - 1947)
    • afartapobres
      afarta-pobres
      Adzaneta
      1935 - 1947
      Griera, Antoni. (1965). Vinya, la verema, el vi, La. Sant Cugat del Vallès : Instituto Internacional de Cultura Románica, 1965: p. 97
      1. Raïm vermell, de grans grossos, semblants a escabellicos (Borges Blanques, Savellà, Atzaneta). 2. Raïm roig de gra molt gros (Dicc. Aguiló).
    • afarta-pobres (Borges Blanques, les, 1935 - 1947)
    • afartapobres
      afarta-pobres
      Borges Blanques, les
      1935 - 1947
      Griera, Antoni. (1965). Vinya, la verema, el vi, La. Sant Cugat del Vallès : Instituto Internacional de Cultura Románica, 1965: p. 97
      1. Raïm vermell, de grans grossos, semblants a escabellicos (Borges Blanques, Savellà, Atzaneta). 2. Raïm roig de gra molt gros (Dicc. Aguiló).
    • afarta-pobres (Catalunya, 1915)
    • afartapobres
      afarta-pobres
      Catalunya
      1915
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. I, p. 35
      Raïm roig de gra molt gros.
    • afarta-pobres (Savallà del Comtat, 1935 - 1947)
    • afartapobres
      afarta-pobres
      Savallà del Comtat
      1935 - 1947
      Griera, Antoni. (1965). Vinya, la verema, el vi, La. Sant Cugat del Vallès : Instituto Internacional de Cultura Románica, 1965: p. 97
      1. Raïm vermell, de grans grossos, semblants a escabellicos (Borges Blanques, Savellà, Atzaneta). 2. Raïm roig de gra molt gros (Dicc. Aguiló).
    • afartapobres (Calaceite, 1969)
    • afartapobres
      afartapobres
      Calaceite
      1969
      (1968 - 1969). Diccionari català-valencià-balear. Barcelona : Gràfiques Instar, 1968-1969: vol. IX, p. 102
      "Raïm afartapobres: és blanc i molt gros, però poc exquisit (Calasseit)".
    • afartapobres (Tarragona (Província), 1990)
    • afartapobres
      afartapobres
      Tarragona (Província)
      1990
      (1990). Mil anys de viticultura a Catalunya. Barcelona : Edivisa, DL. 1990: p. 59
  • fartapobres [3]
    • farta pobres (Bot, 1985)
    • fartapobres
      farta pobres
      Bot
      1985
      Cortés i Manyá, Antoni. (1985). Bot : notícia del meu poble. Barcelona : El Llamp, 1985: p. 45
      "També són conegudes, si bé molt poc conreades i amb tendència a desaparèixer, les varietats següents: [...] Farta pobres. Classe de raïm que té el gra gros i la pell dura, es pot guardar."
    • farta pobres (Guiamets, els, 1915)
    • fartapobres
      farta pobres
      Guiamets, els
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 17
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
    • farta pobres (Torre de l'Espanyol, la, 1915)
    • fartapobres
      farta pobres
      Torre de l'Espanyol, la
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 19
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)

S'HAN OBTINGUT 19 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • 1871 [1]
    • afarta pobles (Sant Pol de Mar)
    • afartapobles
      afarta pobles
      Sant Pol de Mar
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 319
      Expositor: Tobella Hermanos. Localidad: San Pol de Mar.
  • 1872 [1]
    • afarta-pobles (Sant Pol de Mar)
    • afartapobles
      afarta-pobles
      Sant Pol de Mar
      1872
      Reunión Agrícola. (1872). Catálogo de Exposición celebrada por el Instituto Agrícola Catalan de Sant Isidro, precedido por la indicación de los premios de honor y extraordinarios adjudicados en conformidad a los términos del programa en la reunión agrícola de 1872, en Barcelona.. Revista del IACSI. 66 p.: p. 42
      "Uvas con sarmientos y pámpanos y sin ellos: 675. Tobella y Argila, D. José: Uvas castellá blanco y negro, id. pansa valenciana, id. moscatel, id. matarona, id. botayal, id. roig, id. roig negro, id. roig juanich, id. xarello, id. mancesa, id. sumoll, id. garnacha, id. cariñena, id. monastrell, id. afarta-pobles, id. salvatá, id. martorella, id. malvasía, id. picapoll blanco, id. turbat; de San Pol de Mar (Barcelona).- Medalla de cobre, por la coleccion, sobresaliendo la mancesa, botallal y matarona, y por la coleccion de vinos (Grupo 1º de la Seccion 2ª de este Concurso)."
  • 1877 [1]
    • afarta-pobles (Barcelona (Província))
    • afartapobles
      afarta-pobles
      Barcelona (Província)
      1877
      (1878). Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877 : publicado en cumplimiento del Real Decreto de 15 de setiembre de 1876 siendo Ministro de Fomento el Excmo. Sr. Conde de Toreno. Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878: p. 84
  • 1890 [1]
    • afarta-pobles (Maresme)
    • afartapobles
      afarta-pobles
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca [de la Costa de Llevant ó Litoral] son: Negras: Sumoll; en tots terrenos, s'agafa mellor en los montanyosos y es abundant. Carinyena ó Caranyana; que dona molt en los plans y que ha deixat de cultivarse en gran escala. Roig; en los montanyosos y en gran escala; dona molt y bó pera fer los vins típichs del territori. Monastrell; en los plans y en bona escala; dona molt y bó. Mancesa; en totas parts y abunda en certas localitats. Botayal; per tot arreu. Picapoll; en las montanyas, produhint bastant; son cultíu ha disminuhit molt Afarta-pobles; serveix pera emparrats. Matarona; en los terrenos montanyosos y ab abundancia, dona molt y bó. Rahím negre, ó desconegut; se cultiva ab abundancia en alguna localitat, llevant molt. Roig de S. Pere, fumat ó martorella de color; en poca escala. Garnatxa ó Granatxa; en las montanyas; dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts.
  • 1910 [1]
    • afarta polres (Barcelona (Província))
    • afartapobres
      afarta polres
      Barcelona (Província)
      1910
      Viala, Pierre; Vermorel, Victor; Bacon, A.. (1910). Ampélographie. París : Mason et Cie., 1901-1910: vol. VII, p. 11
      "Afarta polres.- Cépage espagnol de la région de Barcelonne, cité par Abela i Sainz."
  • 1911 [1]
    • afarta pobres (Catalunya)
    • afartapobres
      afarta pobres
      Catalunya
      1911
      Girona Trius, Pere Joan. (1911). Colección ampelográfica española en 1911, La: Cátedra Agrícola 'Pere Grau'. Barcelona : Imp. J. Horta, [1911]: p. 27
      Sinònims: pansa borda i trepat
  • 1912 [1]
    • afarta pobres (Castelló de la Plana (Província))
    • afartapobres
      afarta pobres
      Castelló de la Plana (Província)
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 529
  • 1915 [3]
    • afarta-pobres (Catalunya)
    • afartapobres
      afarta-pobres
      Catalunya
      1915
      (1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. I, p. 35
      Raïm roig de gra molt gros.
    • farta pobres (Guiamets, els)
    • fartapobres
      farta pobres
      Guiamets, els
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 17
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
    • farta pobres (Torre de l'Espanyol, la)
    • fartapobres
      farta pobres
      Torre de l'Espanyol, la
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 19
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
  • 1918 [1]
    • afarta pobles (Catalunya)
    • afartapobles
      afarta pobles
      Catalunya
      1918
      Pacottet, Paul. (1918). Viticultura. Barcelona : Salvat, 1918: p. 204
      Afarta pobles. Cepa muy vigorosa, de racimo muy robusto y apretado. Fruto muy grande, redondo, negro y gusto acuoso.
  • 1935 - 1947 [3]
    • afarta-pobres (Adzaneta)
    • afartapobres
      afarta-pobres
      Adzaneta
      1935 - 1947
      Griera, Antoni. (1965). Vinya, la verema, el vi, La. Sant Cugat del Vallès : Instituto Internacional de Cultura Románica, 1965: p. 97
      1. Raïm vermell, de grans grossos, semblants a escabellicos (Borges Blanques, Savellà, Atzaneta). 2. Raïm roig de gra molt gros (Dicc. Aguiló).
    • afarta-pobres (Borges Blanques, les)
    • afartapobres
      afarta-pobres
      Borges Blanques, les
      1935 - 1947
      Griera, Antoni. (1965). Vinya, la verema, el vi, La. Sant Cugat del Vallès : Instituto Internacional de Cultura Románica, 1965: p. 97
      1. Raïm vermell, de grans grossos, semblants a escabellicos (Borges Blanques, Savellà, Atzaneta). 2. Raïm roig de gra molt gros (Dicc. Aguiló).
    • afarta-pobres (Savallà del Comtat)
    • afartapobres
      afarta-pobres
      Savallà del Comtat
      1935 - 1947
      Griera, Antoni. (1965). Vinya, la verema, el vi, La. Sant Cugat del Vallès : Instituto Internacional de Cultura Románica, 1965: p. 97
      1. Raïm vermell, de grans grossos, semblants a escabellicos (Borges Blanques, Savellà, Atzaneta). 2. Raïm roig de gra molt gros (Dicc. Aguiló).
  • 1943 [1]
    • afarta pobles (Catalunya)
    • afartapobles
      afarta pobles
      Catalunya
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 286
      [Cepas negras] Afarta pobles: Cepa muy vigorosa, de racimo muy robusto, apretado. Fruto: muy grande, redondo, negro, gusto acuoso.
  • 1950 [1]
    • afarta pobres (Penedès)
    • afartapobres
      afarta pobres
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". "Sin. Trepat"
  • 1969 [1]
    • afartapobres (Calaceite)
    • afartapobres
      afartapobres
      Calaceite
      1969
      (1968 - 1969). Diccionari català-valencià-balear. Barcelona : Gràfiques Instar, 1968-1969: vol. IX, p. 102
      "Raïm afartapobres: és blanc i molt gros, però poc exquisit (Calasseit)".
  • 1985 [1]
    • farta pobres (Bot)
    • fartapobres
      farta pobres
      Bot
      1985
      Cortés i Manyá, Antoni. (1985). Bot : notícia del meu poble. Barcelona : El Llamp, 1985: p. 45
      "També són conegudes, si bé molt poc conreades i amb tendència a desaparèixer, les varietats següents: [...] Farta pobres. Classe de raïm que té el gra gros i la pell dura, es pot guardar."
  • 1990 [1]