S'HAN OBTINGUT 4 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • tintilla d'Aragó [4]
    • tintilla d'Aragó (Garraf, 1890)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla d'Aragó
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • tintilla d'Aragó (Terrassa, 1890)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla d'Aragó
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."
    • tintilla de Aragón (Terrassa, 1889)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla de Aragón
      Terrassa
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Tarrasa [Partido judicial]: Sumoll, xarelo, terrasench, garnacha, trobat, picapoll, pansa valenciana, ull de llebre, tintilla de Aragón.
    • tintilla de Aragón (Vilanova i la Geltrú, 1889)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla de Aragón
      Vilanova i la Geltrú
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Villanueva y Geltrú [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, malvasía, trobat, garnacha, cariñena, tintilla de Aragón.

S'HAN OBTINGUT 4 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 4 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • 1889 [2]
    • tintilla de Aragón (Terrassa)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla de Aragón
      Terrassa
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Tarrasa [Partido judicial]: Sumoll, xarelo, terrasench, garnacha, trobat, picapoll, pansa valenciana, ull de llebre, tintilla de Aragón.
    • tintilla de Aragón (Vilanova i la Geltrú)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla de Aragón
      Vilanova i la Geltrú
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Villanueva y Geltrú [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, malvasía, trobat, garnacha, cariñena, tintilla de Aragón.
  • 1890 [2]
    • tintilla d'Aragó (Garraf)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla d'Aragó
      Garraf
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
      Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
    • tintilla d'Aragó (Terrassa)
    • tintilla d'Aragó
      tintilla d'Aragó
      Terrassa
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 77
      "Las varietats que més se cultivan son: (...) Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d'Aragó. Blancas: Xarel-lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats generalment plantadas en variada confusió. (...) Las qu' ofereixen més resistencia son: (...) A la sequetat, al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel-lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll, Terrassench y Pansa valenciana."