S'HAN OBTINGUT 11 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • joanenc [4]
    • joanenchs (Baix Llobregat, 1890)
    • joanenc
      joanenchs
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • joanenchs (Barcelona (Província), 1890)
    • joanenc
      joanenchs
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 34
      Joanenchs.- Madura aviat, d'aquí que se l'hi dongui'l nom de Joanench ó rahim de S. Joan per venir en aquella época, en la major part dels punts ahont se cultiva, que es en tota classe de terrenos y ab alguna abundancia; serveix pera taula, y dona bona quantitat de fruyt. Sarments: ajeguts, llarchs ab llistas roig-foscas, entrenusos curts y sinuosos; banyolins poch ramuts; fullas lobadas ab senos ó divisions en forma de cor que la parteixen en cinch lóbuls, ben definits; dents encorvadas ab direcció á la punta, seno peciolar en figura de cor; color vert fort, peduncle més llarch que'ls meritallos. Rahím: mitjá, cilíndrich-cónich, senzill y fluix. Fruyt: petit, desigual, daurat y molt dols.
    • joanenchs (Barcelonès, 1890)
    • joanenc
      joanenchs
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • joanenchs (Maresme, 1890)
    • joanenc
      joanenchs
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
  • sant Joan [5]
    • rahim de Sant Joan (Alguer, l', 1888)
    • sant Joan
      rahim de Sant Joan
      Alguer, l'
      1888
      Toda, Eduard. (1888). Alguer, L' : un poble català d'Itàlia. Barcelona : La Renaixensa, 1888: p. 17
      [Llistat dins de la categoria de blancs]
    • san Juan (Mataró, 1889)
    • sant Joan
      san Juan
      Mataró
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Mataró [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, trobat, cariñena, moscatel, San Juan, pansa valenciana, cuasech, botayol.
    • san Juan (Sant Feliu de Llobregat, 1889)
    • sant Joan
      san Juan
      Sant Feliu de Llobregat
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      San Feliú de Llobregat [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, garnacha, moscatel, San Juan, picapoll blanco, macabeo blanco, bones llavors.
    • san Juan (Tarragona, 1893)
    • sant Joan
      san Juan
      Tarragona
      1893
      Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 36
    • sant Joan (Penedès, 1950)
    • sant Joan
      sant Joan
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. San Juan."
  • santjoans [2]
    • sanjoans (Penedès, segle XVIII)
    • santjoans
      sanjoans
      Penedès
      segle XVIII
      Barba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1
      Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
    • sanjuanas (Catalunya, 1797)
    • santjoans
      sanjuanas
      Catalunya
      1797
      Navarro-Mas i Marquet, Josep Albert. (1797). Memoria sobre la viña su plantación, propagación, reparación, conservación, enfermedades, accidentes, cultivo y vendimia en el Principado de Cataluña, leída a la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes Utiles de la Ciudad de Barcelona en el año de 1797. Barcelona : Tecla Pla,viuda, [1797]: p. 13
      [...] las principales de la clase, ó genero de las que dan el fruto blanco, son las Sanjuanas, las Pansas valencianas, las Moscatells, las Macabeus, las Picapolls blanchs, las Xerellos, las Trobats, las Martorellas, las Multonachs, las Isagas, y las Malvasias; y las del que lo producen negro, las Granatxas, las Sumolls, las Lloras, las Picapolls negres, las Monastrells, las Carañenas, y las Castellanas.

S'HAN OBTINGUT 11 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 11 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • segle XVIII [1]
    • sanjoans (Penedès)
    • santjoans
      sanjoans
      Penedès
      segle XVIII
      Barba i Roca, Manuel. (1785 - 1799). Raims ques coneixen al Panadés. [Manuscrit, f.s. XVIII]: f. 1
      Xerello; Pansa valenciana; Macabeu de escalda; Parrellas; Lloras; Escañavella; Morastell del gra bo; Morastell del gra menut; Escaña cans; Cuatorts; Mallorquins bons; Mallorquins borts; Carañena de redolta blanca; Carañena de radolta negra, gutimosa; Travalons; Ull de llebra; Sanjoans; Moscatell blanch; Moscatell vermell; Cruxens; Picapollas; Cama de garsa; Granatxa; Sumoy; Cendrosos; Macabeu dols, y agrat; Trubats; Parrell curt; Malvasia bona; Malvasia fosca; Malvasia comuna; Pansa valenciana negra; Tretsa deus.
  • 1797 [1]
    • sanjuanas (Catalunya)
    • santjoans
      sanjuanas
      Catalunya
      1797
      Navarro-Mas i Marquet, Josep Albert. (1797). Memoria sobre la viña su plantación, propagación, reparación, conservación, enfermedades, accidentes, cultivo y vendimia en el Principado de Cataluña, leída a la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes Utiles de la Ciudad de Barcelona en el año de 1797. Barcelona : Tecla Pla,viuda, [1797]: p. 13
      [...] las principales de la clase, ó genero de las que dan el fruto blanco, son las Sanjuanas, las Pansas valencianas, las Moscatells, las Macabeus, las Picapolls blanchs, las Xerellos, las Trobats, las Martorellas, las Multonachs, las Isagas, y las Malvasias; y las del que lo producen negro, las Granatxas, las Sumolls, las Lloras, las Picapolls negres, las Monastrells, las Carañenas, y las Castellanas.
  • 1888 [1]
    • rahim de Sant Joan (Alguer, l')
    • sant Joan
      rahim de Sant Joan
      Alguer, l'
      1888
      Toda, Eduard. (1888). Alguer, L' : un poble català d'Itàlia. Barcelona : La Renaixensa, 1888: p. 17
      [Llistat dins de la categoria de blancs]
  • 1889 [2]
    • san Juan (Mataró)
    • sant Joan
      san Juan
      Mataró
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      Mataró [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, trobat, cariñena, moscatel, San Juan, pansa valenciana, cuasech, botayol.
    • san Juan (Sant Feliu de Llobregat)
    • sant Joan
      san Juan
      Sant Feliu de Llobregat
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      San Feliú de Llobregat [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, garnacha, moscatel, San Juan, picapoll blanco, macabeo blanco, bones llavors.
  • 1890 [4]
    • joanenchs (Baix Llobregat)
    • joanenc
      joanenchs
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • joanenchs (Barcelona (Província))
    • joanenc
      joanenchs
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 34
      Joanenchs.- Madura aviat, d'aquí que se l'hi dongui'l nom de Joanench ó rahim de S. Joan per venir en aquella época, en la major part dels punts ahont se cultiva, que es en tota classe de terrenos y ab alguna abundancia; serveix pera taula, y dona bona quantitat de fruyt. Sarments: ajeguts, llarchs ab llistas roig-foscas, entrenusos curts y sinuosos; banyolins poch ramuts; fullas lobadas ab senos ó divisions en forma de cor que la parteixen en cinch lóbuls, ben definits; dents encorvadas ab direcció á la punta, seno peciolar en figura de cor; color vert fort, peduncle més llarch que'ls meritallos. Rahím: mitjá, cilíndrich-cónich, senzill y fluix. Fruyt: petit, desigual, daurat y molt dols.
    • joanenchs (Barcelonès)
    • joanenc
      joanenchs
      Barcelonès
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 94
      Las varietats que's cultivan, son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll ; Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas.
    • joanenchs (Maresme)
    • joanenc
      joanenchs
      Maresme
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 67
      Las varietats que's cultivan en la Comarca son: [...] Blancas: Pansa (xarel-lo); en gran escala pera ví en los plans rosts, y lleva bastant. Madura per Septembre. Turbat ó Trobat; en la part montanyosa, en poca esala y lleva molt en terrenos aspres. Picapoll; en terrenos montanyosos y en poca escala. S'aprecía bastant pera taula. Madura á mitjans de Septembre. Martoreya; en la montanya y lleva bastant, peró no de molt bona qualitat son fruyt. Hi há un'altra mena rosada poch estesa en la comarca. Salvatá; en tota classe de terrenos y lleva bastant. Madura á últims de Septembre. Moscatell; per tot arreu, de poch fruyt, apreciat pera taula; madura á mitjans de Septembre. Abunda més lo Moscatell romà ó de grá daurat. Joanenchs; en tots terrenos, ab abundancia, bastant fruyt y serveix pera taula. Macabeu; en los terrenos montanyosos ab abundancia y lleva bastant. Pansa valenciana; en tota classe de terrenos ab abundancia, dona molt fruyt y servei pera taula. Castellá; en tots terrenos, en emparrats y lleva molt. Malvasía; en terrenos montanyosos, dona bastant fruyt y bó y serveix pera ví. Sense nom ó desconegut; cultivada ab cuydado sembla que sería molt apropósit pera los mercats francesos, per son gust especial, aspecte del rahím que sembla de cera, y altras bonas particularitats.
  • 1893 [1]
    • san Juan (Tarragona)
    • sant Joan
      san Juan
      Tarragona
      1893
      Magriñá i de Suñer, Antoni de. (1893). Memoria que el diputado delegado cerca la granja vitícola pràctica presenta a la Excma. Diputación provincial de sus actos desde el 8 de enero de 1891 a 31 de octubre de 1892. Tarragona : Tipografía de la viuda y herederos de D. José A. Nel·lo, 1893: p. 36
  • 1950 [1]
    • sant Joan (Penedès)
    • sant Joan
      sant Joan
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 17
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: a) Uva blanca". "Cast. San Juan."