S'HAN OBTINGUT 52 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • mandó [49]
    • mando (, 1971)
    • mandó
      mando
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 12-13
      Callet (vino, tinta), Fogoneu (vino, tinta), Manto negro (vino, tinta), Fogoneu francés (vino, tinta), Calop negro (mesa, tinta), Mando (vino, tinta), Pensal blanco (Moll) (vino, blanca), Cabelis (vino, tinta), Pepita de oro (mesa, blanca), Calop rojo (mesa, tinta), Calop blanco (mesa, blanca); otras variedades: Agamusa (vino, blanca), Batista (vino, tinta), Boal (vino, tinta), Cardinal (mesa, tinta), Corazón de cabrito (mesa, tinta), Galmete (vino, tinta), Giró (vino, tinta), Gorgollasa (vino, tinta), Jaumes (mesa, blanca), Moscatel (mesa, blanca), Quigat (vino, blanca), Babaté (vino, tinta), Sansó (vino, tinta), Vinaté (vino, tinta)
    • mandó (Badalona, 1902)
    • mandó
      mandó
      Badalona
      1902
      Ventura Gausachs, Joseph. (1902). [Aquest any acabém de veremar ab molt poch soroll]. Art del Pagès, L'. 264-265: p. 264
      "En tan important desastre han sigut los més perjudicats los que tenían las vinyas empeltadas de granatxas, ja que aquesta classe de cep es tan delicat y que no hi ha cap vinya que no n'hi hagi, habentnhi moltas que tot ho es. Lo mandó, la malvasía, lo picapoll, lo bonallevor y sumoll, han sigut los més resistents, y fins quasi indemnes, los dos primers."
    • mandó (Barcelona (Província), segle XIX)
    • mandó
      mandó
      Barcelona (Província)
      segle XIX
      Junta Consultiva Agronómica. (1911). Invasión filoxérica en España y estado en 1909 de la reconstrucción del viñedo, La. Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1911: p. 104
      Las variedades preponderantes cultivadas en los plantíos destruídos, fueron: Xarel-lo, Picapoll, Parellada, Pausal, Probat, Malvasía, Pansalet, Jaén y Pausa valenciana, entre las blancas, y Sumoll, Macabeo, Garnacha, Cariñena, Monastrell, Mandó y Cap-negre, entre las tintas. Las principales variedades injertadas sobre patrones americanos en los viñedos reconstituídos, son: Xarel-lo, Sumoll, Parellada, Picapoll, Pausa valenciana, Macabeo, Monastrell y Moscatel.
    • mandó (Borges del Camp, les, 1914)
    • mandó
      mandó
      Borges del Camp, les
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 40
      Naturaleza del vino: tinto
    • mandó (Canonja, la, 1914)
    • mandó
      mandó
      Canonja, la
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 34
      Naturaleza del vino: rosado
    • mandó (Capmany, 1871)
    • mandó
      mandó
      Capmany
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 318
      Expositor: Subdelegación del Instituto Agrícola en Figueras. Localidad: S. Miguel de la Barca. Capmany.
    • mandó (Capmany, 1912)
    • mandó
      mandó
      Capmany
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      [Dins de la categoria 'Variedades de uva de hollejo negro y de color morate']
    • mandó (Catalunya, 1891)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1891
      Torelló i Borràs, Pelegrí; Mir i Deàs, Rafael. (1891). Enfermedades vegeto-parasitarias de la vid y manera de combatirlas. San Sadurni de Noya : Imp. de Federico Cuscó, 1891: p. 46
      Poc sensible al míldiu.
    • mandó (Catalunya, 1898)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1898
      (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
      Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
    • mandó (Catalunya, 1904)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1904
      Centro Vitícola del Panadés. (1904). Viveros y plantaciones de vides americanas : catálogo ilustrado para 1904-1905. Vilafranca del Penedès : Centro Vitícola del Panadés, 1904: p. 10
      Ingertos: variedades de uva negra. Viníferas del país, injertadas sobre patrones americanos resistentes á la filoxera
    • mandó (Catalunya, 1907)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1907
      Mata Puig, Salvador. (1907). Vinos a gusto del consumidor : nuevos procedimientos para su obtención y conservación : la vid tempranillo y el vino de La Rioja, Los. Barcelona : Librería de Francisco Puig, 1907: p. 37
      Sobre Rupestris del Lot van bien: Sumoll, Xarello, Malvasía roja, Mandó, Cariñena, Garnacha, Tinto, Alicant-Bouschet y otras tintas; Parellada, Pansé, Macabeo, Garnacha blanca, Picapoll, Malvasías, Planta y otras blancas.
    • mandó (Catalunya, 1911)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1911
      Girona Trius, Pere Joan. (1911). Colección ampelográfica española en 1911, La: Cátedra Agrícola 'Pere Grau'. Barcelona : Imp. J. Horta, [1911]: p. 22, 30
    • mandó (Catalunya, 1935)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1935
      García de los Salmones, Nicolás. (1935). Clases de vid cultivadas y los vinos obtenidos, Las. Economía y técnica agrícola. p. 141-150: p. 142
      (...) conjunto de clases de vid que podemos admitir es general el cultivo (...): Sumoll (n.), Xarelló (b), Parellada (b.), Malvasias diversas (b. y r.), Garnacha (n. y b.), Cariñena (n.), Mandó (n.), Monastrell (n.), Macabeo (b.), Pansé (b.), Picapolla (b.), Carregasomera (b.).
    • mandó (Catalunya, 1943)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 286
      [Cepas negras] Mandó: Racimo: regular, cilíndrico. Fruto: doble, apretado, mediano, redondo, color negro. Producción: regular. Muy resistente al mildiu. Madura a la 3a época.
    • mandó (Cerdanyola del Vallès, 1893)
    • mandó
      mandó
      Cerdanyola del Vallès
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 8
    • mandó (Cervera, 1935)
    • mandó
      mandó
      Cervera
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Collbató, 1903)
    • mandó
      mandó
      Collbató
      1903
      Pascual y Amigó, Emili. (1903). Visita vitícola. Art del Pagès, L'. 260-262: p. 260
      Vistas aquestas dos pessar aglebadas, sortirem acompanyats dels senyors Rogent y Jorba envers la Serra y allí realment admirarem una vinya ben conreuhada de tota feyna, emparrada al sistema francès y á gran producció. Té dos anys d'empelt sobre peu Lot, de Sumoll, Malvasía roja, Mandó, Xarel.lo y com á varietat de luxo, Pansa valenciana y alguna altre classe.
    • mandó (Empordà, 1877)
    • mandó
      mandó
      Empordà
      1877
      Ruiz y Aguilar, Manuel. (1877). Cultivo de la vid en el Ampurdan. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. III, p. 404-407: p. 407
      Cultivat a la plana.
    • mandó (Escala, l', 1889)
    • mandó
      mandó
      Escala, l'
      1889
      Malleu, Jaume. (1889). Cep d'inapreciable valor, Un: lo mandó. L'Art del Pagès. Any XIII, núm. 393, p. 309-311: p. 309-311
    • mandó (Espanya, 1990)
    • mandó
      mandó
      Espanya
      1990
      (1990). Descripciones ampelográficas nacionales. Madrid : Comunidad de Madrid. Dirección General de Política Alimentaria e Investigación Agraria, 1990: p. 15
      Sinònim de 'mandon'
    • mandó (Esparreguera, 1893)
    • mandó
      mandó
      Esparreguera
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 25
    • mandó (Felanitx, 1975)
    • mandó
      mandó
      Felanitx
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 151
      Variedades cultivadas zona de Felanitx: fogoneu, fogoneu francés, callet, manto negro, otras (batista, mandó[,] sabaté, boal, giró, sansó, galmete y gorgollasa, tintas; y quigat, viñaté, agamusa y moscatel, blancas)
    • mandó (Font-rubí, 1896)
    • mandó
      mandó
      Font-rubí
      1896
      Mir i Deàs, Rafael. (1896). Exemple de reconstitució en los terrenos calcaris del Panadés, Un. L'Art del Pagès. p. 85-86: p. 86
    • mandó (Gandesa, 1914)
    • mandó
      mandó
      Gandesa
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 80
      Naturaleza del vino: tinto
    • mandó (Gandesa, 1935)
    • mandó
      mandó
      Gandesa
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Garriga, la, 1893)
    • mandó
      mandó
      Garriga, la
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 15
    • mandó (Girona (Província), 1909)
    • mandó
      mandó
      Girona (Província)
      1909
      García de los Salmones, Nicolás. (1909). Organización del servicio agrícola provincial de la Diputación de Navarra. Pamplona : Impr. provincial á cargo de J. Ezquerro, 1909: Apèndix 1, p. 39
      Dins de la categoria "Variedades Viníferas en estudio, teniendo ya de ellas parcelas de plantación, dispuestas para el estudio general y de sinonimia y clasificación, á cuyo efecto el cultivo se hace en diversas parcelas de pie-franco, injertadas y en vivero de barbados".
    • mandó (Girona (Província), 1971)
    • mandó
      mandó
      Girona (Província)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 16
      Cariñena (vino, tinta), Garnacha-Lladoner (vino, tinta), Cariñena blanca (vino, blanca), Garnacha blanca (vino, blanca), Macabeo (vino, blanca), Moscatel (vino, mesa, blanca), Picapoll (vino, blanca), Mandó (vino, tinta), Monastrell (vino, tinta), Garnacha peluda (vino, tinta).
    • mandó (Girona (Província), 1975)
    • mandó
      mandó
      Girona (Província)
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 139
      También, en pequeña cantidad, se cultiva la tinta local 'Mandó'.
    • mandó (Girona (Província), 1975)
    • mandó
      mandó
      Girona (Província)
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 139
      Entre las variedades cultivadas destacan «Cariñena» y «Garnacha». La primera proporciona cantidad y la segunda, calidad y grado. De la variedad «Cariñena», hay tinta y blanca, y de «Garnacha» existen, a su vez, tres tipos, «Garnacha blanca», «Garnacha roja» o «Lladoner» y «Garnacha peluda», también llamada «Lladoner gris». Proporciona, como la «Cariñena», vinos muy apreciables, aptos para la crianza. Otras variedades preferentes cultivadas son: «Macabeo», «Monastrell» y «Xarel·lo», así como las francesas «Aramón» y «Grenoir» en mucha menor escala. También, en pequeña cantidad, se cultiva la tinta local «Mandó».
    • mandó (Girona, 1935)
    • mandó
      mandó
      Girona
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Granja Fortianell, 1871)
    • mandó
      mandó
      Granja Fortianell
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 314
      Expositor: Granja de Fortianell Localidad: Fortianell, Vilanau, Rosas, &
    • mandó (Igualada, 1912)
    • mandó
      mandó
      Igualada
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      Varietat negra
    • mandó (Illes Balears (Província), 1975)
    • mandó
      mandó
      Illes Balears (Província)
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 155
      Negre. Conreu molt escàs.
    • mandó (Llançà, 1871)
    • mandó
      mandó
      Llançà
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 312
      Expositor: Dalfau (D. Javier). Localidad: Llansá.
    • mandó (Lleida (Província), 1909)
    • mandó
      mandó
      Lleida (Província)
      1909
      García de los Salmones, Nicolás. (1909). Organización del servicio agrícola provincial de la Diputación de Navarra. Pamplona : Impr. provincial á cargo de J. Ezquerro, 1909: Apèndix 1, p. 38
    • mandó (Llofriu, 1935)
    • mandó
      mandó
      Llofriu
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Manresa, 1901)
    • mandó
      mandó
      Manresa
      1901
      Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 11
      Mandó. - Varietat molt productiva, que treu gran número de raims bastan regulars y molt apinyats fins el punt de costarlos un poch lo madurar. Hi ha qui assegura que fa molt bon vi, lo qual ó creyém per mes que no podém justificarho per no haver probat de ferlo sol. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Negres']
    • mandó (Navata, 1871)
    • mandó
      mandó
      Navata
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 312
      Expositor: Casamar (D. Antonio) Localidad: Navata.
    • mandó (Penedès, 1950)
    • mandó
      mandó
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". ".- Cast. ?"
    • mandó (Piera, 1893)
    • mandó
      mandó
      Piera
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 28
    • mandó (Riudoms, 1914)
    • mandó
      mandó
      Riudoms
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 43
      Naturaleza del vino: tinto
    • mandó (Rubí, 1893)
    • mandó
      mandó
      Rubí
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 22
    • mandó (Sant Cebrià de Vallalta, 1893)
    • mandó
      mandó
      Sant Cebrià de Vallalta
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 6
    • mandó (Sant Pol de Mar, 1893)
    • mandó
      mandó
      Sant Pol de Mar
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 6
    • mandó (Sant Vicenç dels Horts, 1935)
    • mandó
      mandó
      Sant Vicenç dels Horts
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Súria, 1935)
    • mandó
      mandó
      Súria
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Tarragona (Província), 1909)
    • mandó
      mandó
      Tarragona (Província)
      1909
      García de los Salmones, Nicolás. (1909). Organización del servicio agrícola provincial de la Diputación de Navarra. Pamplona : Impr. provincial á cargo de J. Ezquerro, 1909: Apèndix 1, p. 36
      Dins de la categoria "Variedades Viníferas en estudio, teniendo ya de ellas datos locales recogidos en los lugares de procedencia".
    • mandó (Vilanova i la Geltrú, 1893)
    • mandó
      mandó
      Vilanova i la Geltrú
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 31
  • mandós [2]
    • mandons (Oluges, les, 1912)
    • mandós
      mandons
      Oluges, les
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 527
      [Dins de la categoria 'Variedades de uva de hollejo negro y de color morate']
    • mandons (Prat de Comte, 1912)
    • mandós
      mandons
      Prat de Comte
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      Varietat negra
  • mendó [1]
    • mendó (Catalunya, 1935)
    • mendó
      mendó
      Catalunya
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. IV, p. 28
      Cep mendó

S'HAN OBTINGUT 52 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 52 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • segle XIX [1]
    • mandó (Barcelona (Província))
    • mandó
      mandó
      Barcelona (Província)
      segle XIX
      Junta Consultiva Agronómica. (1911). Invasión filoxérica en España y estado en 1909 de la reconstrucción del viñedo, La. Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1911: p. 104
      Las variedades preponderantes cultivadas en los plantíos destruídos, fueron: Xarel-lo, Picapoll, Parellada, Pausal, Probat, Malvasía, Pansalet, Jaén y Pausa valenciana, entre las blancas, y Sumoll, Macabeo, Garnacha, Cariñena, Monastrell, Mandó y Cap-negre, entre las tintas. Las principales variedades injertadas sobre patrones americanos en los viñedos reconstituídos, son: Xarel-lo, Sumoll, Parellada, Picapoll, Pausa valenciana, Macabeo, Monastrell y Moscatel.
  • 1871 [4]
    • mandó (Capmany)
    • mandó
      mandó
      Capmany
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 318
      Expositor: Subdelegación del Instituto Agrícola en Figueras. Localidad: S. Miguel de la Barca. Capmany.
    • mandó (Granja Fortianell)
    • mandó
      mandó
      Granja Fortianell
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 314
      Expositor: Granja de Fortianell Localidad: Fortianell, Vilanau, Rosas, &
    • mandó (Llançà)
    • mandó
      mandó
      Llançà
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 312
      Expositor: Dalfau (D. Javier). Localidad: Llansá.
    • mandó (Navata)
    • mandó
      mandó
      Navata
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 312
      Expositor: Casamar (D. Antonio) Localidad: Navata.
  • 1877 [1]
    • mandó (Empordà)
    • mandó
      mandó
      Empordà
      1877
      Ruiz y Aguilar, Manuel. (1877). Cultivo de la vid en el Ampurdan. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. III, p. 404-407: p. 407
      Cultivat a la plana.
  • 1889 [1]
    • mandó (Escala, l')
    • mandó
      mandó
      Escala, l'
      1889
      Malleu, Jaume. (1889). Cep d'inapreciable valor, Un: lo mandó. L'Art del Pagès. Any XIII, núm. 393, p. 309-311: p. 309-311
  • 1891 [1]
    • mandó (Catalunya)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1891
      Torelló i Borràs, Pelegrí; Mir i Deàs, Rafael. (1891). Enfermedades vegeto-parasitarias de la vid y manera de combatirlas. San Sadurni de Noya : Imp. de Federico Cuscó, 1891: p. 46
      Poc sensible al míldiu.
  • 1893 [8]
    • mandó (Cerdanyola del Vallès)
    • mandó
      mandó
      Cerdanyola del Vallès
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 8
    • mandó (Esparreguera)
    • mandó
      mandó
      Esparreguera
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 25
    • mandó (Garriga, la)
    • mandó
      mandó
      Garriga, la
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 15
    • mandó (Piera)
    • mandó
      mandó
      Piera
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 28
    • mandó (Rubí)
    • mandó
      mandó
      Rubí
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 22
    • mandó (Sant Cebrià de Vallalta)
    • mandó
      mandó
      Sant Cebrià de Vallalta
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 6
    • mandó (Sant Pol de Mar)
    • mandó
      mandó
      Sant Pol de Mar
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 6
    • mandó (Vilanova i la Geltrú)
    • mandó
      mandó
      Vilanova i la Geltrú
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 31
  • 1896 [1]
    • mandó (Font-rubí)
    • mandó
      mandó
      Font-rubí
      1896
      Mir i Deàs, Rafael. (1896). Exemple de reconstitució en los terrenos calcaris del Panadés, Un. L'Art del Pagès. p. 85-86: p. 86
  • 1898 [1]
    • mandó (Catalunya)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1898
      (1898). Replantación de los viñedos con cepas americanas. Resumen de Agricultura, any X, núm. 112 (abril 1898), p. 155-161: p. 158
      Las variedades de vid europea que más se adaptan con la vid americana son las de uva blanca en general, excepto el Moscatel, el cual acostumbra dar malas soldaduras, y en las de uva negra las da bastante buenas el Sumoll, el Garnacha y el Cua-tendre, medianas el Ull de llebre y la Parrella, y malas el Morastell y el Mataró. El Mandó va bien, pero en el Vallés parece que degenera, aunque en el Ampurdán da buenos productos.
  • 1901 [1]
    • mandó (Manresa)
    • mandó
      mandó
      Manresa
      1901
      Fargas, Joan; Catllà, Maurici. (1901). Varietats de vinífera en la rodalia de Manresa. Manresa : Estampa de Viñals Germans, 1901: p. 11
      Mandó. - Varietat molt productiva, que treu gran número de raims bastan regulars y molt apinyats fins el punt de costarlos un poch lo madurar. Hi ha qui assegura que fa molt bon vi, lo qual ó creyém per mes que no podém justificarho per no haver probat de ferlo sol. [Classificat sota la categoria 'raims de mitj temps>Negres']
  • 1902 [1]
    • mandó (Badalona)
    • mandó
      mandó
      Badalona
      1902
      Ventura Gausachs, Joseph. (1902). [Aquest any acabém de veremar ab molt poch soroll]. Art del Pagès, L'. 264-265: p. 264
      "En tan important desastre han sigut los més perjudicats los que tenían las vinyas empeltadas de granatxas, ja que aquesta classe de cep es tan delicat y que no hi ha cap vinya que no n'hi hagi, habentnhi moltas que tot ho es. Lo mandó, la malvasía, lo picapoll, lo bonallevor y sumoll, han sigut los més resistents, y fins quasi indemnes, los dos primers."
  • 1903 [1]
    • mandó (Collbató)
    • mandó
      mandó
      Collbató
      1903
      Pascual y Amigó, Emili. (1903). Visita vitícola. Art del Pagès, L'. 260-262: p. 260
      Vistas aquestas dos pessar aglebadas, sortirem acompanyats dels senyors Rogent y Jorba envers la Serra y allí realment admirarem una vinya ben conreuhada de tota feyna, emparrada al sistema francès y á gran producció. Té dos anys d'empelt sobre peu Lot, de Sumoll, Malvasía roja, Mandó, Xarel.lo y com á varietat de luxo, Pansa valenciana y alguna altre classe.
  • 1904 [1]
    • mandó (Catalunya)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1904
      Centro Vitícola del Panadés. (1904). Viveros y plantaciones de vides americanas : catálogo ilustrado para 1904-1905. Vilafranca del Penedès : Centro Vitícola del Panadés, 1904: p. 10
      Ingertos: variedades de uva negra. Viníferas del país, injertadas sobre patrones americanos resistentes á la filoxera
  • 1907 [1]
    • mandó (Catalunya)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1907
      Mata Puig, Salvador. (1907). Vinos a gusto del consumidor : nuevos procedimientos para su obtención y conservación : la vid tempranillo y el vino de La Rioja, Los. Barcelona : Librería de Francisco Puig, 1907: p. 37
      Sobre Rupestris del Lot van bien: Sumoll, Xarello, Malvasía roja, Mandó, Cariñena, Garnacha, Tinto, Alicant-Bouschet y otras tintas; Parellada, Pansé, Macabeo, Garnacha blanca, Picapoll, Malvasías, Planta y otras blancas.
  • 1909 [3]
    • mandó (Girona (Província))
    • mandó
      mandó
      Girona (Província)
      1909
      García de los Salmones, Nicolás. (1909). Organización del servicio agrícola provincial de la Diputación de Navarra. Pamplona : Impr. provincial á cargo de J. Ezquerro, 1909: Apèndix 1, p. 39
      Dins de la categoria "Variedades Viníferas en estudio, teniendo ya de ellas parcelas de plantación, dispuestas para el estudio general y de sinonimia y clasificación, á cuyo efecto el cultivo se hace en diversas parcelas de pie-franco, injertadas y en vivero de barbados".
    • mandó (Lleida (Província))
    • mandó
      mandó
      Lleida (Província)
      1909
      García de los Salmones, Nicolás. (1909). Organización del servicio agrícola provincial de la Diputación de Navarra. Pamplona : Impr. provincial á cargo de J. Ezquerro, 1909: Apèndix 1, p. 38
    • mandó (Tarragona (Província))
    • mandó
      mandó
      Tarragona (Província)
      1909
      García de los Salmones, Nicolás. (1909). Organización del servicio agrícola provincial de la Diputación de Navarra. Pamplona : Impr. provincial á cargo de J. Ezquerro, 1909: Apèndix 1, p. 36
      Dins de la categoria "Variedades Viníferas en estudio, teniendo ya de ellas datos locales recogidos en los lugares de procedencia".
  • 1911 [1]
    • mandó (Catalunya)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1911
      Girona Trius, Pere Joan. (1911). Colección ampelográfica española en 1911, La: Cátedra Agrícola 'Pere Grau'. Barcelona : Imp. J. Horta, [1911]: p. 22, 30
  • 1912 [4]
    • mandons (Oluges, les)
    • mandós
      mandons
      Oluges, les
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 527
      [Dins de la categoria 'Variedades de uva de hollejo negro y de color morate']
    • mandons (Prat de Comte)
    • mandós
      mandons
      Prat de Comte
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      Varietat negra
    • mandó (Capmany)
    • mandó
      mandó
      Capmany
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      [Dins de la categoria 'Variedades de uva de hollejo negro y de color morate']
    • mandó (Igualada)
    • mandó
      mandó
      Igualada
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      Varietat negra
  • 1914 [4]
    • mandó (Borges del Camp, les)
    • mandó
      mandó
      Borges del Camp, les
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 40
      Naturaleza del vino: tinto
    • mandó (Canonja, la)
    • mandó
      mandó
      Canonja, la
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 34
      Naturaleza del vino: rosado
    • mandó (Gandesa)
    • mandó
      mandó
      Gandesa
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 80
      Naturaleza del vino: tinto
    • mandó (Riudoms)
    • mandó
      mandó
      Riudoms
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 43
      Naturaleza del vino: tinto
  • 1935 [8]
    • mandó (Catalunya)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1935
      García de los Salmones, Nicolás. (1935). Clases de vid cultivadas y los vinos obtenidos, Las. Economía y técnica agrícola. p. 141-150: p. 142
      (...) conjunto de clases de vid que podemos admitir es general el cultivo (...): Sumoll (n.), Xarelló (b), Parellada (b.), Malvasias diversas (b. y r.), Garnacha (n. y b.), Cariñena (n.), Mandó (n.), Monastrell (n.), Macabeo (b.), Pansé (b.), Picapolla (b.), Carregasomera (b.).
    • mandó (Cervera)
    • mandó
      mandó
      Cervera
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Gandesa)
    • mandó
      mandó
      Gandesa
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Girona)
    • mandó
      mandó
      Girona
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Llofriu)
    • mandó
      mandó
      Llofriu
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Sant Vicenç dels Horts)
    • mandó
      mandó
      Sant Vicenç dels Horts
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mandó (Súria)
    • mandó
      mandó
      Súria
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
    • mendó (Catalunya)
    • mendó
      mendó
      Catalunya
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. IV, p. 28
      Cep mendó
  • 1943 [1]
    • mandó (Catalunya)
    • mandó
      mandó
      Catalunya
      1943
      Mir i Comas, Raul M.. (1943). Cataluña agrícola : aportación a su estudio. Barcelona : Ediciones Técnico-publicitarias, 1943: p. 286
      [Cepas negras] Mandó: Racimo: regular, cilíndrico. Fruto: doble, apretado, mediano, redondo, color negro. Producción: regular. Muy resistente al mildiu. Madura a la 3a época.
  • 1950 [1]
    • mandó (Penedès)
    • mandó
      mandó
      Penedès
      1950
      Giralt i Raventós, Emili. (1950). Vocabulario panadesense de la viña y el vino. ca. 1950: p. 18
      Sota el títol "III. Variedades de la vid cultivadas en el Panadés: b) Uva tinta". ".- Cast. ?"
  • 1971 [2]
    • mando
    • mandó
      mando
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 12-13
      Callet (vino, tinta), Fogoneu (vino, tinta), Manto negro (vino, tinta), Fogoneu francés (vino, tinta), Calop negro (mesa, tinta), Mando (vino, tinta), Pensal blanco (Moll) (vino, blanca), Cabelis (vino, tinta), Pepita de oro (mesa, blanca), Calop rojo (mesa, tinta), Calop blanco (mesa, blanca); otras variedades: Agamusa (vino, blanca), Batista (vino, tinta), Boal (vino, tinta), Cardinal (mesa, tinta), Corazón de cabrito (mesa, tinta), Galmete (vino, tinta), Giró (vino, tinta), Gorgollasa (vino, tinta), Jaumes (mesa, blanca), Moscatel (mesa, blanca), Quigat (vino, blanca), Babaté (vino, tinta), Sansó (vino, tinta), Vinaté (vino, tinta)
    • mandó (Girona (Província))
    • mandó
      mandó
      Girona (Província)
      1971
      Hidalgo, Luis; Candela, Manuel R.. (1971). Contribucion al Conocimiento del Inventario Viticola Nacional. Madrid : Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas, 1971: p. 16
      Cariñena (vino, tinta), Garnacha-Lladoner (vino, tinta), Cariñena blanca (vino, blanca), Garnacha blanca (vino, blanca), Macabeo (vino, blanca), Moscatel (vino, mesa, blanca), Picapoll (vino, blanca), Mandó (vino, tinta), Monastrell (vino, tinta), Garnacha peluda (vino, tinta).
  • 1975 [4]
    • mandó (Felanitx)
    • mandó
      mandó
      Felanitx
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 151
      Variedades cultivadas zona de Felanitx: fogoneu, fogoneu francés, callet, manto negro, otras (batista, mandó[,] sabaté, boal, giró, sansó, galmete y gorgollasa, tintas; y quigat, viñaté, agamusa y moscatel, blancas)
    • mandó (Girona (Província))
    • mandó
      mandó
      Girona (Província)
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 139
      También, en pequeña cantidad, se cultiva la tinta local 'Mandó'.
    • mandó (Girona (Província))
    • mandó
      mandó
      Girona (Província)
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 139
      Entre las variedades cultivadas destacan «Cariñena» y «Garnacha». La primera proporciona cantidad y la segunda, calidad y grado. De la variedad «Cariñena», hay tinta y blanca, y de «Garnacha» existen, a su vez, tres tipos, «Garnacha blanca», «Garnacha roja» o «Lladoner» y «Garnacha peluda», también llamada «Lladoner gris». Proporciona, como la «Cariñena», vinos muy apreciables, aptos para la crianza. Otras variedades preferentes cultivadas son: «Macabeo», «Monastrell» y «Xarel·lo», así como las francesas «Aramón» y «Grenoir» en mucha menor escala. También, en pequeña cantidad, se cultiva la tinta local «Mandó».
    • mandó (Illes Balears (Província))
    • mandó
      mandó
      Illes Balears (Província)
      1975
      Sanz Carnero, Francisco. (1975). Viñedo español, El. Madrid : Servico de Publicaciones del Ministerio de Agricultura, 1975: p. 155
      Negre. Conreu molt escàs.
  • 1990 [1]
    • mandó (Espanya)
    • mandó
      mandó
      Espanya
      1990
      (1990). Descripciones ampelográficas nacionales. Madrid : Comunidad de Madrid. Dirección General de Política Alimentaria e Investigación Agraria, 1990: p. 15
      Sinònim de 'mandon'