S'HAN OBTINGUT 8 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • bona llavor [3]
    • bona llavó (Sant Joan Despí, 1871)
    • bona llavor
      bona llavó
      Sant Joan Despí
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 318
      Expositor: Salvador (D. Silvio). Localidad: San Juan de Espí
    • bonallebó (Sant Andreu de la Barca, 1912)
    • bona llavor
      bonallebó
      Sant Andreu de la Barca
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      [Dins de la categoria 'Variedades de uva de hollejo negro y de color morate']
    • bonallevor (Badalona, 1902)
    • bona llavor
      bonallevor
      Badalona
      1902
      Ventura Gausachs, Joseph. (1902). [Aquest any acabém de veremar ab molt poch soroll]. Art del Pagès, L'. 264-265: p. 264
      "En tan important desastre han sigut los més perjudicats los que tenían las vinyas empeltadas de granatxas, ja que aquesta classe de cep es tan delicat y que no hi ha cap vinya que no n'hi hagi, habentnhi moltas que tot ho es. Lo mandó, la malvasía, lo picapoll, lo bonallevor y sumoll, han sigut los més resistents, y fins quasi indemnes, los dos primers."
  • bones llavors [5]
    • bonas llavors (Barcelona (Província), 1890)
    • bones llavors
      bonas llavors
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 37
      Varietats negras y sos carácters [...]: Bonas llavors.- Bastant resistent á las enfermetats criptogámicas, puig sa fulla es forta y encara que l'invasió comensi més prompte, no produheix grans efectes. Se la pot podar un poch llarch y lleva molt en aquest cas; no dona gayre forsa alcohólica, peró es de bon gust son ví. Sarments: poch numerosos, peró molt gruixuts, ab naturalitat en relació al tamany del tronch del cep, rectes, meritallos llarchs, nusos poch aparents, pochs raveixinchs, llisos, color roig fort; fullas, mitjanas y grans y de consistencia dura, peró uniformes, color vert fort en la part superior, blanquinosas y borra consistent y poch abundant en la inferior, lobadas per senos en figura de cor que la divideixen en cinch lóbuls, seno peciolar també ab figura de cor y cavalcament. Rahím: rodó y apretat y grá molt gros y rodó.
    • bonas llavors (Papiol, el, 1893)
    • bones llavors
      bonas llavors
      Papiol, el
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 24
    • bonas llavós (Catalunya, 1889)
    • bones llavors
      bonas llavós
      Catalunya
      1889
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1889). Estación Ampelográfica Catalana. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. XX, p. 313-315: p. 314
      Variedades del país: Sumoll, Garnacha, Mataró, Ull de llebre, Terrasench, Parrella granada, Monastrell de gra gros, Monastrell de gra menut, Trobat negre, Ribot, Morenillo de Benicarló, Mazuela, Valenciá negre, Esquichagós, Parreleta, Parrel verdal, Vidadico, Aragonés, Castellano, Bobal (planta de Requena), Xerelo, Picapoll, Valenciá, Moscatel, Macabeo, Multonach, Malvasía Raset, Moc de gall, Grec, Bonas llavós, Pedro Jiménez, Palomino de Jerez, Pasa grande de Esmirna, Sultanina.
    • bonas-llavors (Baix Llobregat, 1890)
    • bones llavors
      bonas-llavors
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
    • bones llavors (Sant Feliu de Llobregat, 1889)
    • bones llavors
      bones llavors
      Sant Feliu de Llobregat
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      San Feliú de Llobregat [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, garnacha, moscatel, San Juan, picapoll blanco, macabeo blanco, bones llavors.

S'HAN OBTINGUT 8 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 8 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • 1871 [1]
    • bona llavó (Sant Joan Despí)
    • bona llavor
      bona llavó
      Sant Joan Despí
      1871
      Justo y Villanueva, Luis. (1871). Exposiciones de uvas: celebradas por el Instituto Agrícola Catalan de San Isidro en los días 6,7,8 y 24,25,26 y 27 de setiembre de 1871. Revista del IACSI. P. 309-321: p. 318
      Expositor: Salvador (D. Silvio). Localidad: San Juan de Espí
  • 1889 [2]
    • bonas llavós (Catalunya)
    • bones llavors
      bonas llavós
      Catalunya
      1889
      Estació Ampelogràfica Catalana. (1889). Estación Ampelográfica Catalana. Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento. Vol. XX, p. 313-315: p. 314
      Variedades del país: Sumoll, Garnacha, Mataró, Ull de llebre, Terrasench, Parrella granada, Monastrell de gra gros, Monastrell de gra menut, Trobat negre, Ribot, Morenillo de Benicarló, Mazuela, Valenciá negre, Esquichagós, Parreleta, Parrel verdal, Vidadico, Aragonés, Castellano, Bobal (planta de Requena), Xerelo, Picapoll, Valenciá, Moscatel, Macabeo, Multonach, Malvasía Raset, Moc de gall, Grec, Bonas llavós, Pedro Jiménez, Palomino de Jerez, Pasa grande de Esmirna, Sultanina.
    • bones llavors (Sant Feliu de Llobregat)
    • bones llavors
      bones llavors
      Sant Feliu de Llobregat
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 49
      San Feliú de Llobregat [Partit judicial]: Sumoll, xarelo, garnacha, moscatel, San Juan, picapoll blanco, macabeo blanco, bones llavors.
  • 1890 [2]
    • bonas llavors (Barcelona (Província))
    • bones llavors
      bonas llavors
      Barcelona (Província)
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 37
      Varietats negras y sos carácters [...]: Bonas llavors.- Bastant resistent á las enfermetats criptogámicas, puig sa fulla es forta y encara que l'invasió comensi més prompte, no produheix grans efectes. Se la pot podar un poch llarch y lleva molt en aquest cas; no dona gayre forsa alcohólica, peró es de bon gust son ví. Sarments: poch numerosos, peró molt gruixuts, ab naturalitat en relació al tamany del tronch del cep, rectes, meritallos llarchs, nusos poch aparents, pochs raveixinchs, llisos, color roig fort; fullas, mitjanas y grans y de consistencia dura, peró uniformes, color vert fort en la part superior, blanquinosas y borra consistent y poch abundant en la inferior, lobadas per senos en figura de cor que la divideixen en cinch lóbuls, seno peciolar també ab figura de cor y cavalcament. Rahím: rodó y apretat y grá molt gros y rodó.
    • bonas-llavors (Baix Llobregat)
    • bones llavors
      bonas-llavors
      Baix Llobregat
      1890
      Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 62
      Las varietats que's cultivan son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel-lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll.
  • 1893 [1]
    • bonas llavors (Papiol, el)
    • bones llavors
      bonas llavors
      Papiol, el
      1893
      Diputació de Barcelona. (1893). Informe de la Comisión inspectora de viveros y plantaciones de vides americanas creada por la Excma. Diputación de esta provincia .... Barcelona : la Diputación, 1893: p. 24
  • 1902 [1]
    • bonallevor (Badalona)
    • bona llavor
      bonallevor
      Badalona
      1902
      Ventura Gausachs, Joseph. (1902). [Aquest any acabém de veremar ab molt poch soroll]. Art del Pagès, L'. 264-265: p. 264
      "En tan important desastre han sigut los més perjudicats los que tenían las vinyas empeltadas de granatxas, ja que aquesta classe de cep es tan delicat y que no hi ha cap vinya que no n'hi hagi, habentnhi moltas que tot ho es. Lo mandó, la malvasía, lo picapoll, lo bonallevor y sumoll, han sigut los més resistents, y fins quasi indemnes, los dos primers."
  • 1912 [1]
    • bonallebó (Sant Andreu de la Barca)
    • bona llavor
      bonallebó
      Sant Andreu de la Barca
      1912
      García de los Salmones, Nicolás. (1914). Estudio general de conjunto de las viníferas españolas. Memoria general de las Sesiones del Congreso y Ponencias presentadas / Congreso Nacional de Viticultura celebrado en Pamplona en julio del año 1912. p. 512-534: p. 526
      [Dins de la categoria 'Variedades de uva de hollejo negro y de color morate']