S'HAN OBTINGUT 22 CITES DE PRESÈNCIA
Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
-
garnatxa negra [6]
- garnacha (tintas) (1924)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Marçà1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- garnacha (tintas) (1924)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Falset1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- garnacha (tintas) (1924)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Guiamets, els1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- garnacha (tintas) (1924)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Bellmunt del Priorat1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- garnacha (tintas) (1924)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Porrera1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- garnacha (tintas) (1924)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Vilella Baixa, la1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
-
macabeu [1]
- macabeu (1924)
-
macabeumacabeuCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 11Cep que dóna un raïm de gra mitjà, de color blanc i gust molt dolç; nom d'un vi, 1587.
-
malvasia [1]
- malvasia (1924)
-
malvasiamalvasiaCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 33[malvezia]: cep que dóna un raïm de gra blanc, mitjà i dolç; el vi que es fa d'aquest raïm: "portaren a la princesa la collació que fon d'un parell de perdius ab malvezia de Candia", Tirant, III, 75.
-
mamella de vaca [1]
- mamella de vaca (1924)
-
mamella de vacamamella de vacaMenorca1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 36Classe de raïm (Menorca).
-
martorella [2]
- martorelles (1924)
-
martorellamartorellesEsparreguera1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 75Nom d'un cep o raïm, Mataró, La Puda.
- martorelles (1924)
-
martorellamartorellesMataró1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 75Nom d'un cep o raïm, Mataró, La Puda.
-
mataró [1]
- mataró (1924)
-
matarómataróCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 83Cep que dóna un raïm de color negre, gra mitjà i gust eixut (E. Toda).
-
matavells [1]
- matavells (1924)
-
matavellsmatavellsCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 84Cep que dóna un raïm de color blanc i gra petit.
-
monastrell [1]
- monestrell (1924)
-
monastrellmonestrellCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 141Espècies de vi: "del vi novell, del monestrell...", J. Roig, 107.
-
montona [1]
- montona (1924)
-
montonamontonaMallorca1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149Nom d'una varietat de parres que abundava un temps a Pollença i donava un vi blanc superior (Costa i Llobera); nom d'un vi (Mallorca).
-
montonac [1]
- montonach (1924)
-
montonacmontonachCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149Vi de montona: "ab varietat de vins regalats, com fou montonach ...", 1670, Veu de Montserrat, 1886, 288.
-
montònec [1]
- montonech (1924)
-
montònecmontonechPollença1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149Nom de vi, Pollença, 1720.
-
moscat [1]
- moscat (1924)
-
moscatmoscatCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 163Una mena de vi dolç, XV.
-
moscatell [1]
- moscatell (1924)
-
moscatellmoscatellCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 163Cep que dóna un raïm de gra gros, llis i de poca pallarofa, és molt dolç, n'hi ha de color blanc i roig (E. Toda); el vi que es fa del raïm moscatell.
-
negrelló [2]
- negrelló (1924)
-
negrellónegrellóEsparreguera1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 198[negreyó] (Olesa, Esparraguera): una espècie ordinària de raïm o cep. Sin. Terrassenc.
- negrelló (1924)
-
negrellónegrellóOlesa de Montserrat1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 198[negreyó] (Olesa, Esparraguera): una espècie ordinària de raïm o cep. Sin. Terrassenc.
-
trobat [1]
- moret-trobat (1924)
-
trobatmoret-trobatMenorca1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 154(Menorca), mena de raïm.
S'HAN OBTINGUT 22 CITES DE PRESÈNCIA
Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
-
1924 [22]
- garnacha (tintas) (Bellmunt del Priorat)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Bellmunt del Priorat1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- garnacha (tintas) (Falset)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Falset1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- garnacha (tintas) (Guiamets, els)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Guiamets, els1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- garnacha (tintas) (Marçà)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Marçà1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- garnacha (tintas) (Porrera)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Porrera1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- garnacha (tintas) (Vilella Baixa, la)
-
garnatxa negragarnacha (tintas)Vilella Baixa, la1924Oliveras Massó, Claudio; Estació de Viticultura i Enologia de Reus. (1924). Memoria correspondiente a los trabajos efectuados y servicios prestados durante el año 1924. Reus ; Barcelona : Escuela de Viticultura y Enología y Estación Enológica de Reus, 1913-1924: p. 154
- macabeu (Catalunya)
-
macabeumacabeuCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 11Cep que dóna un raïm de gra mitjà, de color blanc i gust molt dolç; nom d'un vi, 1587.
- malvasia (Catalunya)
-
malvasiamalvasiaCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 33[malvezia]: cep que dóna un raïm de gra blanc, mitjà i dolç; el vi que es fa d'aquest raïm: "portaren a la princesa la collació que fon d'un parell de perdius ab malvezia de Candia", Tirant, III, 75.
- mamella de vaca (Menorca)
-
mamella de vacamamella de vacaMenorca1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 36Classe de raïm (Menorca).
- martorelles (Esparreguera)
-
martorellamartorellesEsparreguera1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 75Nom d'un cep o raïm, Mataró, La Puda.
- martorelles (Mataró)
-
martorellamartorellesMataró1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 75Nom d'un cep o raïm, Mataró, La Puda.
- mataró (Catalunya)
-
matarómataróCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 83Cep que dóna un raïm de color negre, gra mitjà i gust eixut (E. Toda).
- matavells (Catalunya)
-
matavellsmatavellsCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 84Cep que dóna un raïm de color blanc i gra petit.
- monestrell (Catalunya)
-
monastrellmonestrellCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 141Espècies de vi: "del vi novell, del monestrell...", J. Roig, 107.
- montona (Mallorca)
-
montonamontonaMallorca1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149Nom d'una varietat de parres que abundava un temps a Pollença i donava un vi blanc superior (Costa i Llobera); nom d'un vi (Mallorca).
- montonach (Catalunya)
-
montonacmontonachCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149Vi de montona: "ab varietat de vins regalats, com fou montonach ...", 1670, Veu de Montserrat, 1886, 288.
- montonech (Pollença)
-
montònecmontonechPollença1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 149Nom de vi, Pollença, 1720.
- moret-trobat (Menorca)
-
trobatmoret-trobatMenorca1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 154(Menorca), mena de raïm.
- moscat (Catalunya)
-
moscatmoscatCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 163Una mena de vi dolç, XV.
- moscatell (Catalunya)
-
moscatellmoscatellCatalunya1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 163Cep que dóna un raïm de gra gros, llis i de poca pallarofa, és molt dolç, n'hi ha de color blanc i roig (E. Toda); el vi que es fa del raïm moscatell.
- negrelló (Esparreguera)
-
negrellónegrellóEsparreguera1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 198[negreyó] (Olesa, Esparraguera): una espècie ordinària de raïm o cep. Sin. Terrassenc.
- negrelló (Olesa de Montserrat)
-
negrellónegrellóOlesa de Montserrat1924(1915 - 1934). Diccionari Aguiló. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Palau de la Diputació, 1915-1934: vol. V, p. 198[negreyó] (Olesa, Esparraguera): una espècie ordinària de raïm o cep. Sin. Terrassenc.