S'HAN OBTINGUT 6 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • grec [1]
    • grech (1381)
    • grec
      grech
      Països Catalans
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
  • malvesia [1]
    • malvesia (1381)
    • malvesia
      malvesia
      Països Catalans
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
  • morastrell [1]
    • morastrel (1381)
    • morastrell
      morastrel
      Països Catalans
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
  • moscatell [1]
    • moscatel (1381)
    • moscatell
      moscatel
      Països Catalans
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
  • picapoll [negre] [1]
    • picapol (1381)
    • picapoll [negre]
      picapol
      Mallorca
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
  • vernassa [1]
    • vernaça (1381)
    • vernassa
      vernaça
      Països Catalans
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.

S'HAN OBTINGUT 6 CITES DE PRESÈNCIA

S'HAN OBTINGUT 6 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • 1381 [6]
    • grech (Països Catalans)
    • grec
      grech
      Països Catalans
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
    • malvesia (Països Catalans)
    • malvesia
      malvesia
      Països Catalans
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
    • morastrel (Països Catalans)
    • morastrell
      morastrel
      Països Catalans
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
    • moscatel (Països Catalans)
    • moscatell
      moscatel
      Països Catalans
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
    • picapol (Mallorca)
    • picapoll [negre]
      picapol
      Mallorca
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
    • vernaça (Països Catalans)
    • vernassa
      vernaça
      Països Catalans
      1381
      Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175r
      Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.