S'HAN OBTINGUT 6 CITES DE PRESÈNCIA
Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
-
grec [1]
- grech (1381)
-
grecgrechPaïsos Catalans1381Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175rMon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
-
malvesia [1]
- malvesia (1381)
-
malvesiamalvesiaPaïsos Catalans1381Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175rMon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
-
morastrell [1]
- morastrel (1381)
-
morastrellmorastrelPaïsos Catalans1381Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175rMon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
-
moscatell [1]
- moscatel (1381)
-
moscatellmoscatelPaïsos Catalans1381Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175rMon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
-
vernassa [1]
- vernaça (1381)
-
vernassavernaçaPaïsos Catalans1381Eiximenis, Francesc. (1400 - 1425). Primera part del Terç del Crestià. [Manuscrit datat entre 1400 i 1425]: f. 175rMon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d'estiu, e d'hivern cuyt, o moscatel, malvesia tribia corcech ho candia, o vernaça; e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada. Vull, emperò, que les neules sien cuytes ab sucre e sien polpudes e espessetes queucom. Dels vins vermells de la terra no puix beure; per tal bech d'estiu calabresch de sent Honoret, turpia ho trilla, picapol de Malorca roset, o dels clarets d'Avinyo. D'ivern, del Madrit de Castella ho d'aquells fins fins espanyols, o de Gascunya, o del morastrel d'Ampurda.
-
vernatxa [1]
- vernacha (1490)
-
vernatxavernachaPaïsos Catalans1490Alcanyís, Lluís. (1490). Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia. València : Nicolau Spindeler, ca. 1490: f. 6v(...) vins dolços: com mosquat, cuyt, clarea, ypocras, vernacha, malvesia, e semblants.
S'HAN OBTINGUT 6 CITES DE PRESÈNCIA