S'HAN OBTINGUT 8 CITES DE PRESÈNCIA

• carinyena [1]
  • carinyena (1890)
  • carinyena
    carinyena
    Garraf
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
    Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
• garnatxa negra [1]
  • garnatxa (negra) (1890)
  • garnatxa negra
    garnatxa (negra)
    Garraf
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
    Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
• jaén [1]
  • jaen (1890)
  • jaén
    jaen
    Garraf
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
    [...]rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo[...]
• malvasia [1]
  • malvasía (1890)
  • malvasia
    malvasía
    Garraf
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
    Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
• sumoll [1]
  • sumoll (1890)
  • sumoll
    sumoll
    Garraf
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
    Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
• tintilla d'Aragó [1]
  • tintilla d'Aragó (1890)
  • tintilla d'Aragó
    tintilla d'Aragó
    Garraf
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
    Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
• trobat [1]
  • trobat (1890)
  • trobat
    trobat
    Garraf
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
    Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.
• xarel·lo [1]
  • xarel-lo (1890)
  • xarel·lo
    xarel-lo
    Garraf
    1890
    Roig i Armengol, Ramon. (1890). Memoria acompanyatoria al mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona. Barcelona : s.n., 1890: p. 48
    Las varietats que's cultivan [al Partit judicial de Vilanova i Geltrú] son: Negres: Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d'Aragó; Blancas: Xarel-lo, Malvasía y Trobat. [...] Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel-lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas proporcions generalment d'un 60 per 100 la primera varietat, y un 20 per 100 la segona: lo 20 per 100 restant, lo constituheixen lo conjunt de las demés varietats. Així, doncs, després de las duas esmentadas, se cultivan ab alguna extensió la Garnatxa, la Tintilla d'Aragó y lo Carinyena, negres. En Sitges, com es natual, obtenen una extensió molt regular las varietats Moscatells, blanca y negra y la ja coneguda ab lo nom peculiar de Malvasía.[...] Lo Sumoll y lo Carinyena se plantan indistintament en totas las subdivisions de terreno y en tota classe d'exposicions, peró 'l Xarel-lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y mellor en los més solts y pedregosos.