S'HAN OBTINGUT 21 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • alamón [1]
    • alamons (1915)
    • alamón
      alamons
      Gandesa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 14
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
  • carinyena [3]
    • cariñena (1889)
    • carinyena
      cariñena
      Gandesa
      1889
      Junta Consultiva Agronómica. (1891). Avance estadístico sobre cultivo y producción de la vid en España: 1889. Madrid : Tipolitografía de L. Péant é Hijos, 1891: p. 69
      Montblanch [Partit judicial]: Trapat, cariñena, garnacha.
    • cariñena (1914)
    • carinyena
      cariñena
      Gandesa
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 80
      Naturaleza del vino: tinto.
    • cariñena (1915)
    • carinyena
      cariñena
      Gandesa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 14
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
  • fonollera [1]
    • fenollera (1647)
    • fonollera
      fenollera
      Gandesa
      1647
      Manyà, Joan B.. (1962). Notes d'història de Gandesa. Tortosa : Algueró i Baiges, 1962: p. 306-307
      "Jo, doncs, Onofre Català, prevere, doctor en sda. teologia i rector de l'església parroquial de dita vila de Gandesa, al mes de març de 1647, a despeses meves vaig replantar la dita finca amb sarments de ceps de 'vernatxa' amb alguns altres sarments de 'fenolleres' per menjar primerenc. Confesso que hauria pogut plantar-lo de sarments de ceps de 'malvasia' com abans ... però com era i fou sempre massa molest per als rectors el conreu d'aquesta classe de vinya per les moltes atencions que calia posar-hi cada any per conservar-la i la primera vegada dos mil puntals, mil barres i molts feixets d'espart per lligar cada sarment amb les barres i puntals i cada any s'havia de renovar amb 25 dotzenes de puntals i 20 dotzenes de barres ... i per a podar la malvasia no tothom era apte, sinó sols alguns pràctics, per això em vaig decidir de replantar la dita terra amb sarments de ceps de vernatxa el vi de la qual per la pobresa i bona qualitat del terreny és tan bo i agradós de beure (jo l'he tastat) com el vi de malvasia. A més, els ceps de vi de malvasia són anyívols, però no els de vernatxa."
  • garnatxa blanca [1]
    • garnacha blanca (1914)
    • garnatxa blanca
      garnacha blanca
      Gandesa
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 80
      Naturaleza del vino: blanco.
  • garnatxa negra [2]
    • garnacha (negra) (1914)
    • garnatxa negra
      garnacha (negra)
      Gandesa
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 80
      Naturaleza del vino: tinto
    • garnacha (negra) (1915)
    • garnatxa negra
      garnacha (negra)
      Gandesa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 14
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
  • macabeu [1]
    • macabeo (1914)
    • macabeu
      macabeo
      Gandesa
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 80
      Naturaleza del vino: blanco.
  • malvasia [1]
    • malvasia (1647)
    • malvasia
      malvasia
      Gandesa
      1647
      Manyà, Joan B.. (1962). Notes d'història de Gandesa. Tortosa : Algueró i Baiges, 1962: p. 306-307
      "Jo, doncs, Onofre Català, prevere, doctor en sda. teologia i rector de l'església parroquial de dita vila de Gandesa, al mes de març de 1647, a despeses meves vaig replantar la dita finca amb sarments de ceps de 'vernatxa' amb alguns altres sarments de 'fenolleres' per menjar primerenc. Confesso que hauria pogut plantar-lo de sarments de ceps de 'malvasia' com abans ... però com era i fou sempre massa molest per als rectors el conreu d'aquesta classe de vinya per les moltes atencions que calia posar-hi cada any per conservar-la i la primera vegada dos mil puntals, mil barres i molts feixets d'espart per lligar cada sarment amb les barres i puntals i cada any s'havia de renovar amb 25 dotzenes de puntals i 20 dotzenes de barres ... i per a podar la malvasia no tothom era apte, sinó sols alguns pràctics, per això em vaig decidir de replantar la dita terra amb sarments de ceps de vernatxa el vi de la qual per la pobresa i bona qualitat del terreny és tan bo i agradós de beure (jo l'he tastat) com el vi de malvasia. A més, els ceps de vi de malvasia són anyívols, però no els de vernatxa."
  • mandó [2]
    • mandó (1914)
    • mandó
      mandó
      Gandesa
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 80
      Naturaleza del vino: tinto
    • mandó (1935)
    • mandó
      mandó
      Gandesa
      1935
      Griera, Antoni. (1935). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona : Edicions Catalunya, 1935-1947: vol. X, p. 66
      Raïm negre molt abundant en els primers anys, i molt poc productiu després.
  • monastrell [2]
    • monastrell (1915)
    • monastrell
      monastrell
      Gandesa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 14
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
    • monastrell (1915)
    • monastrell
      monastrell
      Gandesa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 39
      Reconstitución del viñedo: clases del país que se han ingertado en menor proporción (negras)
  • morenillo [3]
    • morenillo (1914)
    • morenillo
      morenillo
      Gandesa
      1914
      Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 80
      Naturaleza del vino: tinto
    • morenillo (1915)
    • morenillo
      morenillo
      Gandesa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 39
      Reconstitución del viñedo: clases del país que se han ingertado en menor proporción (negras)
    • morenillos (1935 - 1947)
    • morenillo
      morenillos
      Gandesa
      1935 - 1947
      Griera, Antoni. (1965). Vinya, la verema, el vi, La. Sant Cugat del Vallès : Instituto Internacional de Cultura Románica, 1965: p. 102
      "Raïms negres, de grans grossos (Tortosa, Gandesa, Burriana, Vinaròs)."
  • punxó gros [1]
    • punchó gros (1915)
    • punxó gros
      punchó gros
      Gandesa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 14
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (blancas)
  • requeno [1]
    • requeno (1915)
    • requeno
      requeno
      Gandesa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 14
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
  • tintorer [1]
    • tintorero (1915)
    • tintorer
      tintorero
      Gandesa
      1915
      Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 14
      Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
  • vernatxa [1]
    • vernatxa (1647)
    • vernatxa
      vernatxa
      Gandesa
      1647
      Manyà, Joan B.. (1962). Notes d'història de Gandesa. Tortosa : Algueró i Baiges, 1962: p. 306-307
      "Jo, doncs, Onofre Català, prevere, doctor en sda. teologia i rector de l'església parroquial de dita vila de Gandesa, al mes de març de 1647, a despeses meves vaig replantar la dita finca amb sarments de ceps de 'vernatxa' amb alguns altres sarments de 'fenolleres' per menjar primerenc. Confesso que hauria pogut plantar-lo de sarments de ceps de 'malvasia' com abans ... però com era i fou sempre massa molest per als rectors el conreu d'aquesta classe de vinya per les moltes atencions que calia posar-hi cada any per conservar-la i la primera vegada dos mil puntals, mil barres i molts feixets d'espart per lligar cada sarment amb les barres i puntals i cada any s'havia de renovar amb 25 dotzenes de puntals i 20 dotzenes de barres ... i per a podar la malvasia no tothom era apte, sinó sols alguns pràctics, per això em vaig decidir de replantar la dita terra amb sarments de ceps de vernatxa el vi de la qual per la pobresa i bona qualitat del terreny és tan bo i agradós de beure (jo l'he tastat) com el vi de malvasia. A més, els ceps de vi de malvasia són anyívols, però no els de vernatxa."

S'HAN OBTINGUT 21 CITES DE PRESÈNCIA