S'HAN OBTINGUT 25 CITES DE PRESÈNCIA
Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
-
bobal [1]
- bobal (1915)
-
bobalbobalBarberà de la Conca1915Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
-
bovo [1]
- bovo (1984)
-
bovobovoBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 59Bovo.- m (Boval al Fabra i al D.C.V.B). Classe de cep i de raïm
-
cartoixà [1]
- cartoixà (1984)
-
cartoixàcartoixàBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 60Cartoixà.- m. Classe de cep i raïm. Al Fabra no es troba aquesta accepció. Al DCVB el seu nom s'explica com un raïm procedent de la cartoixa de Scala Dei.
-
garnatxa [1]
- garnatxa (1984)
-
garnatxagarnatxaBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 60Garnatxa.- m. i f. Classe de cep. Raïm moradenc, molt delicat i de bon gust.
-
garnatxa negra [1]
- garnacha (negra) (1915)
-
garnatxa negragarnacha (negra)Barberà de la Conca1915Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
-
garrut [1]
- garrut (1984)
-
garrutgarrutBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 60Garrut.- m. Class de cep i raïm. No apareix ni al Fabra ni al D.C.V.B.
-
macabeu [1]
- macabeu (1984)
-
macabeumacabeuBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Macabeu. m. Cep que dóna un raïm de gra mitjà blanc i molt dolç
-
malvasia [1]
- malvasia (1984)
-
malvasiamalvasiaBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Malvasia.- f. Classe de cep i de raïm. És blanc i dolç.
-
mataró [2]
- mataró (1911)
-
matarómataróBarberà de la Conca1911Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 58Naturaleza del vino: rosado
- mataró (1915)
-
matarómataróBarberà de la Conca1915Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (negras)
-
moscatell [1]
- moscatell (1984)
-
moscatellmoscatellBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Moscatell.- m. Cep que dóna un raïm blanc de grans grossos ovalats. Moscatell vermell: Cep que dóna un raïm vermell de grans rodons i petits.
-
panser [2]
- panser (1984)
-
panserpanserBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Panser.- m. Varietat de cep i de raïm blanc i de poca graduació. Té la pell dura.
- pansé (1915)
-
panserpanséBarberà de la Conca1915Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se han cultivado siempre formando masas de cultivo (blancas)
-
perellada [1]
- perellada (1984)
-
perelladaperelladaBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Perellada.- f. Classe de cep que produeix un raïm blanc de grans mitjans i de poca graduació.
-
sobirà [1]
- sobirà (1984)
-
sobiràsobiràBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Sobirà.- m. Classe de cep que dóna un raïm blanc. No apareix ni al Fabra ni al D.C.V.B.
-
sumoll [2]
- sumoll (1915)
-
sumollsumollBarberà de la Conca1915Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
- sumoll (1984)
-
sumollsumollBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Sumoll.- m. Classe de cep que fa un raïm negre, de gra ovalat i de pell prima. No apareix al Fabra.
-
tarragoní [1]
- tarragoní (1984)
-
tarragonítarragoníBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Tarragoní.- m. Classe de cep i de raïm negre, de gra gros. Aquesta accepció no apareix ni al Fabra ni al D.C.V.B.
-
trapat [1]
- trapat (1915)
-
trapattrapatBarberà de la Conca1915Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
-
trepat [2]
- trepat (1911)
-
trepattrepatBarberà de la Conca1911Oliveras Massó, Claudio. (1914). Vinos de 1911 naturales de la provincia de Tarragona, Los. Reus : Tall. Graf. de Eduardo Navas, 1914: p. 58Naturaleza del vino: rosado
- trepat (1984)
-
trepattrepatBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Trepat.- m. Classe de cep que dóna un raïm negre de pell fina i gust molt dolç.
-
ull de llebre [1]
- ull de llebre (1984)
-
ull de llebreull de llebreBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Ull de llebre.- m. Classe de cep que produeix un raïm negre i molt dolç. No es troba al Fabra ni al D.C.V.B.
-
ulldellebre [1]
- ulldellebre (1915)
-
ulldellebreulldellebreBarberà de la Conca1915Oliveras Massó, Claudio. (1915). Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona. Reus : Escuela de Viticultura, Enología de Reus ; Madrid : Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, 1915: p. 12Viñedo antiguo: vides propias del país ó del viñedo antiguo que se cultivaban también ántes de la filoxera pero en menor escala (negras)
-
valenciana [1]
- valenciana (1984)
-
valencianavalencianaBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Valenciana.- f. Classe de cep que fa un raïm blanc.
-
xarel·lo [1]
- xarel·lo (1984)
-
xarel·loxarel·loBarberà de la Conca1984Plaza, Carme. (1984). Vinya, la verema i el vi, La. Espitllera, núm. 33 extra (setembre), pp. 59-63: p. 61Xarel·lo.- m. Classe de cep i de raïm.
S'HAN OBTINGUT 25 CITES DE PRESÈNCIA
-
Europa [25]
-
Espanya [25]
-
Catalunya [25]
-
Tarragona (Província) [25]
-
Conca de Barberà [25]
-
Barberà de la Conca [25]
- panser (1984)
- ull de llebre (1984)
- macabeu (1984)
- ulldellebre (1915)
- valenciana (1984)
- sumoll (1915)
- trepat (1984)
- mataró (1911)
- perellada (1984)
- cartoixà (1984)
- trapat (1915)
- garrut (1984)
- pansé (1915)
- trepat (1911)
- sumoll (1984)
- malvasia (1984)
- bobal (1915)
- garnatxa (1984)
- xarel·lo (1984)
- moscatell (1984)
- mataró (1915)
- sobirà (1984)
- tarragoní (1984)
- bovo (1984)
- garnacha (negra) (1915)
-
Barberà de la Conca [25]
-
Conca de Barberà [25]
-
Tarragona (Província) [25]
-
Catalunya [25]
-
Espanya [25]