S'HAN OBTINGUT 17 CITES DE PRESÈNCIA

Variant lèxica
Ampelònim
Àrea geogràfica
Període
Font de referència
Transcripció
  • aramon [1]
    • aramon (1874)
    • aramon
      aramon
      Prat de Llobregat, el
      1874
      Casanova, Manuel E. de. (1874). Explotación agrícola de D. Fernando Puig en el término del Prat. Revista del IACSI: 165-172.: p. 169
      "Las variedades de cepas plantadas son la garnacha del Ampurdan, la planta nova y vermell de Murviedro, moscatel de Málaga, gateta uva precoz de Alicante, el Aramon de Francia, el xarello, sumoll etc."
  • garnatxa [1]
    • garnatja (1936)
    • garnatxa
      garnatja
      Prat de Llobregat, el
      1936
      Pujol, Josep. (1936). Vinya, La. Noticiari Pratenc, núm. 2: 2.: p. 2
      "Les varietats que més esculturaven eren el xarelo, el picapoll, el macabeo i la garnatja. Aquesta feia uns raïms de rapa blanca, gra negre, petit, de pell molt fina molt dolça i de molt bon menjar".
  • macabeu [1]
    • macabeo (1936)
    • macabeu
      macabeo
      Prat de Llobregat, el
      1936
      Pujol, Josep. (1936). Vinya, La. Noticiari Pratenc, núm. 2: 2.: p. 2
      "Les varietats que més esculturaven eren el xarelo, el picapoll, el macabeo i la garnatja. Aquesta feia uns raïms de rapa blanca, gra negre, petit, de pell molt fina molt dolça i de molt bon menjar".
  • malvasia [1]
    • malbasía (1799)
    • malvasia
      malbasía
      Prat de Llobregat, el
      1799
      (1799). Acte del arrendament del hostal taberna y gabella de la Parròquia de Sant Pere y Sant Pau del Prat. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Jaume Codina 16-4.:
      "Més sapía dit arrendador que deurá tenir sempre Malbasía y aiguardent bona".
  • moc de gall [1]
    • mocs de gall (1936)
    • moc de gall
      mocs de gall
      Prat de Llobregat, el
      1936
      Pujol, Josep. (1936). Vinya, La. Noticiari Pratenc, núm. 2: 2.: p. 2
      "Aquests ceps eren varis 'trenca ventres' i 'mocs de gall' que s'en deien així perquè feien un gra llarg, punxagut, molt semblant al ma del gall, eren blancs-grocs, d'una pell molt fina, molt dolça, molt aromàtics d'un paladar semblant al moscatell. Com hem dit s'emparrava per l'arbre i s'enramava d'uns arbres a altres. (...) Amb els raïms de les parres es feia un vi clar, brillant, groc de viratje verdós com el Santern. Tenia més grau que el de les vinyes de terra. Era molt apreciat, se'l considerava medicinal i s'emprava contra les inflamacions de la vista. S'en deia viagre."
  • picapoll [1]
    • picapoll (1936)
    • picapoll
      picapoll
      Prat de Llobregat, el
      1936
      Pujol, Josep. (1936). Vinya, La. Noticiari Pratenc, núm. 2: 2.: p. 2
      "Les varietats que més esculturaven eren el xarelo, el picapoll, el macabeo i la garnatja. Aquesta feia uns raïms de rapa blanca, gra negre, petit, de pell molt fina molt dolça i de molt bon menjar".
  • raïm de parres [3]
    • rahim de abres (1799)
    • raïm de parres
      rahim de abres
      Prat de Llobregat, el
      1799
      (1799). Acte del arrendament del hostal taberna y gabella de la Parròquia de Sant Pere y Sant Pau del Prat. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Jaume Codina 16-4.:
      "Item sapía dit arrendador que podrá vendrer vi blanch, com sia bo, y de rahíms de viña y no de abres".
    • vi de parres (1831)
    • raïm de parres
      vi de parres
      Prat de Llobregat, el
      1831
      (1830 - 1831). Nota de lo que á collit. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Municipal 225-1.:
    • vi de parres (1832)
    • raïm de parres
      vi de parres
      Prat de Llobregat, el
      1832
      (1830 - 1831). Nota de lo que á collit. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Municipal 225-1.:
  • sumoll [1]
    • sumoll (1874)
    • sumoll
      sumoll
      Prat de Llobregat, el
      1874
      Casanova, Manuel E. de. (1874). Explotación agrícola de D. Fernando Puig en el término del Prat. Revista del IACSI: 165-172.: p. 169
      "Las variedades de cepas plantadas son la garnacha del Ampurdan, la planta nova y vermell de Murviedro, moscatel de Málaga, gateta uva precoz de Alicante, el Aramon de Francia, el xarello, sumoll etc."
  • trencaventres [1]
    • trenca ventres (1936)
    • trencaventres
      trenca ventres
      Prat de Llobregat, el
      1936
      Pujol, Josep. (1936). Vinya, La. Noticiari Pratenc, núm. 2: 2.: p. 2
      "Aquests ceps eren varis 'trenca ventres' i 'mocs de gall' que s'en deien així perquè feien un gra llarg, punxagut, molt semblant al ma del gall, eren blancs-grocs, d'una pell molt fina, molt dolça, molt aromàtics d'un paladar semblant al moscatell. Com hem dit s'emparrava per l'arbre i s'enramava d'uns arbres a altres. (...) Amb els raïms de les parres es feia un vi clar, brillant, groc de viratje verdós com el Santern. Tenia més grau que el de les vinyes de terra. Era molt apreciat, se'l considerava medicinal i s'emprava contra les inflamacions de la vista. S'en deia viagre."
  • vi grec [4]
    • vi grech (1799)
    • vi grec
      vi grech
      Prat de Llobregat, el
      1799
      (1799). Llista de les possessions de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Jaume Codina 16-4.:
      "Item: tots los rayms de la primicia, del arrendament els quals (junt ab dos carregas de vi grech que solen unas 7 lliuras) se ha tret per quiscun any del quinqueni ... 69 lliuras".
    • vi grech (1830)
    • vi grec
      vi grech
      Prat de Llobregat, el
      1830
      (1830 - 1832). Nota del que se ha collit en la heretat de Don Francisco Durán citada en lo poble del Prat, masover Joan Solanas, per los anys de 1830, 31 y del 1832.. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Municipal 225-1.:
    • vi grech (1831)
    • vi grec
      vi grech
      Prat de Llobregat, el
      1831
      (1830 - 1832). Nota del que se ha collit en la heretat de Don Francisco Durán citada en lo poble del Prat, masover Joan Solanas, per los anys de 1830, 31 y del 1832.. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Municipal 225-1.:
    • vino griego (1780)
    • vi grec
      vino griego
      Prat de Llobregat, el
      1780
      (1780). Inventari de la Rectoria de Sant Pere i Pau del Prat (...). Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Fons Jaume Codina 16-3.:
      "El vino por arriendo se ha sacado 34 [?], y dos cargas de vino Griego".
  • xarelo [1]
    • xarelo (1936)
    • xarelo
      xarelo
      Prat de Llobregat, el
      1936
      Pujol, Josep. (1936). Vinya, La. Noticiari Pratenc, núm. 2: 2.: p. 2
      "Les varietats que més esculturaven eren el xarelo, el picapoll, el macabeo i la garnatja. Aquesta feia uns raïms de rapa blanca, gra negre, petit, de pell molt fina molt dolça i de molt bon menjar".
  • xarel·lo [1]
    • xarello (1874)
    • xarel·lo
      xarello
      Prat de Llobregat, el
      1874
      Casanova, Manuel E. de. (1874). Explotación agrícola de D. Fernando Puig en el término del Prat. Revista del IACSI: 165-172.: p. 169
      "Las variedades de cepas plantadas son la garnacha del Ampurdan, la planta nova y vermell de Murviedro, moscatel de Málaga, gateta uva precoz de Alicante, el Aramon de Francia, el xarello, sumoll etc."

S'HAN OBTINGUT 17 CITES DE PRESÈNCIA